El TSJC anul·la el veto de Colau al projecte del Museu Hermitage

Després d’haver-se conegut la sentència, la primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, va anunciar que l’Ajuntament presentarà un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem contra aquest dictamen judicial, del qual va criticar que "posi en dubte la capacitat de l’Ajuntament per incidir en les decisions que pren el port sobre el que passa al port". "L’Ajuntament té tota la legitimitat per tenir el rol protagonista", va reivindicar. Tot i així, va assegurar que des del consistori continuaran treballant per determinar quin és el projecte que millor encaixa i va deixar clar que l’Hermitatge al port de Barcelona està totalment descartat, i encara més en el context actual de la guerra a Ucraïna.

Una de les apostes culturals que l’Ajuntament va posar a sobre de la taula en detriment de l’Hermitage va ser el projecte del Liceu Mar, que s’aixecarà on ara hi ha l’Imax. Serà una sala polivalent amb 900 butaques que acollirà tant muntatges d’òpera de cambra contemporània com també de dansa.

Els pròxims passos

La decisió del TSJC, sobre la qual dues magistrades del tribunal han discrepat i han emès un vot particular, reconeix que el projecte del museu complia els requisits urbanístics i comptava amb la viabilitat econòmica necessària, per la qual cosa la negativa del consistori va afectar de manera arbitrària els drets de la promotora, segons van informar a l’agència Efe fonts judicials. També al·lega que l’Ajuntament "no pot retenir la decisió sobre quin equipament concret es pot instal·lar en aquest immoble", més enllà de la possibilitat de denegar la modificació del Pla Especial Nova Bocana o no haver autoritzat un ús cultural o d’un altre tipus d’edifici central al port, les dues qüestions per motius de legalitat. La resolució del TSJC obre la porta a possibles indemnitzacions pels perjudicis econòmics causats al grup promotor, qüestió que la tinenta d’alcaldia no va entrar a valorar perquè no s’han de " passar etapes abans d’hora".

Fonts d’Hermitage SL, impulsors del centre no nat, van dir estar satisfets amb la sentència i que ara han d’estudiar els pròxims passos a fer. Les mateixes fonts asseguren que continuen amb "el mateix esperit" que han tingut sempre: "Trobar solucions i conciliacions que no siguin judicials".

La idea d’obrir a Barcelona una sucursal del Museu Hermitage de Sant Petersburg es va fer pública a finals del 2012, un projecte acollit a la ciutat amb diversitat d’opinions i que va derivar després en un llarg contenciós administratiu i judicial. Va començar quan el Museu Hermitage Barcelona va decidir l’octubre del 2021 portar l’Ajuntament als tribunals davant la negativa del consistori a concedir els permisos pertinents de cara a poder construir en terrenys del port, malgrat l’autorització inicial per part de l’ens portuari. En primera instància, una jutge els va denegar la tramitació cautelar del projecte després del rebuig municipal el 2022. El procediment judicial ha arribat fins al TSJC, que finalment dona la raó als inversors.

Més enllà del recurs, Bonet va dir que la sentència mostra com "no s’ha de treballar des de la confrontació i la imposició", amb referència a la negativa municipal de l’executiu liderat per Ada Colau al projecte el 2022. En aquest sentit, va defensar que els projectes de la ciutat han de definir-se "des del consens perquè sinó es corre el risc de la judicialització".

Notícies relacionades

La Viqui, la sort de tants

Cuina amb llum natural

Des dels Comuns, la líder del grup i al seu dia tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Janet Sanz, li va recordar a Bonet que el PSC també governava en el mandat de Colau. "El govern estava format per dos partits. El PSC es va abstenir però no va votar de forma contrària" ni "van manifestar mai cap dubte jurídic", va apuntar.

La sentència també ha generat la reacció de Junts i el PP. El líder de Junts, Jordi Martí, va advertir l’alcalde, Jaume Collboni, que "no pot fer veure que ell no hi era" perquè compartia govern amb Colau. A tots dos els va retreure haver menyspreat una oportunitat i va recordar que des del seu grup ja van avisar que "tot acabaria malament" amb el risc de pagar "indemnitzacions milionàries". Per la seva banda, el líder del PP, Daniel Sirera, va criticar que la clatellada judicial és pel "sectarisme del govern de Colau i Collboni". "Ara ens pot costar 141 milions d’euros als barcelonins", va indicar.