Els pisos de segona mà a BCN es venen a una mitjana de 380.500 €

Més enllà dels anuncis i de l’ampli repertori de preus de l’habitatge ofert en venda a Barcelona, la realitat inqüestionable és el que acaba pagant el comprador. I, en l’últim trimestre del 2024, el preu mitjà dels pisos de segona mà venuts va ser de 380.500, i els nous van cotitzar a 414.200, molt per sota del que és habitual al coincidir més promocions en zones assequibles. Per aquest motiu, van fer descendir la mitjana local d’aquell període a 385.500 euros. Els tres últims mesos van concentrar gairebé 4.400 vendes, i l’any es va tancar amb 15.800 operacions, segons acaba de publicar l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

Les últimes dades componen una foto fixa del que ha passat en el mercat barceloní partint del registre de les compravendes. L’evolució trimestral té notables vaivens de preu en l’obra nova perquè depèn dels districtes on s’hagi edificat i s’han fet comercialitzacions, però en habitatge utilitzat reflecteix les tendències a la capital catalana. Les dades de l’octubre al desembre passat consagren els districtes de l’Eixample (806) i Sants-Montjuïc (640) com a zones més dinàmiques en habitatges registrats, tot i que en el conjunt de l’any s’imposen l’Eixample (2.679 operacions) i Sant Martí (2.135).

80 metres quadrats

En qualsevol cas, el quart trimestre mostra la radiografia més actual quant a cotització. Quant a l’habitatge de segona mà, el preu mitjà del metre quadrat es va situar en 4.526,5 euros en les 3.734 compres d’habitatge d’aquell període. De mitjana, van tenir una mida de 80 metres quadrats, només superada pels de Sarrià-Sant Gervasi, de 122,8 m2, els 95,5 de les Corts i els 94,7 de l’Eixample. Gràcia està en la mitjana local, mentre que la resta de districtes queden per sota i fins i tot quatre no arriben als 70 m2 de mitjana.

Notícies relacionades

Avís de tancament a una escola si no corregeix el so

Patis d’escola lliures de càstig

La compravenda d’habitatge utilitzat va ser molt dispar als diferents barris, i el Raval va ser el barri que més operacions va tancar aquell trimestre, en concret 234 (més set d’obra nova). Es tracta d’una de les àrees que ofereix més pisos (una desena part de tota l’urbs, a Idealista), i a més concentra una cinquena part de tots els que hi ha per sota de 200.000 euros a la ciutat. Els problemes d’inseguretat l’han convertit en la zona més assequible de Ciutat Vella. Molts inversors han aprofitat per adquirir habitatges en mal estat que reformen i tornen a posar al mercat, fet que manté una gran activitat immobiliària en comparació amb altres barris. Per darrere se situen la Dreta de l’Eixample amb 184 (més 51 d’obra nova), la Sagrada Família (121), la Vila de Gràcia i el Poble-sec empatats amb 119, l’Antiga Esquerra de l’Eixample amb 117, Sants amb 104 i la Nova Esquerra de l’Eixample amb 100. A la cua hi figuren la Clota, Vallbona, la Vall d’Hebron i Torre Baró amb entre zero i tres vendes de pisos.

Quant als preus, la mitjana més alta se la va endur Sarrià-Sant Gervasi, a 750.600 euros de mitjana (i pròxim al milió en obra nova), seguit per l’Eixample a un preu de 530.600. Les Corts li va trepitjar els talons a 526.200 euros, i ja a més distància van quedar les sumes registrades a Gràcia, amb gairebé 400.000 euros de mitjana, i a Sant-Martí, a 337.800 en obra utilitzada. El districte més barat, Nou Barris, es va quedar en 175.100 euros, i per sobre, Sant Andreu, a 241.400 euros.