Barcelona sedueix els congressos mèdics

Barcelona Turisme va organitzar dijous un sopar d’agraïment als sanitaris per ser "captadors" d’aquest tipus d’esdeveniments per a la ciutat. L’any passat la capital catalana va acollir més de 250 congressos i per al futur en té preparats 120 més.

Barcelona sedueix els congressos mèdics
4
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

Barcelona és la quarta ciutat de la Unió Europea (UE) en volum de producció científica i la primera de tot Espanya. L’any passat, la capital catalana va acollir més de 250 congressos de salut i de ciència, cosa que implica, entre moltes altres coses, que la ciutat sigui testimoni (i beneficiària) dels principals avenços científics. I això és possible gràcies al fet que els metges que treballen aquí, molts dels quals de gran prestigi internacional, actuen com a "captadors" d’aquests esdeveniments.

Josep Tabernero, cap d’Oncologia Mèdica de l’Hospital de la Vall d’Hebron, el cardiòleg Valentín Fuster (director de l’Institut Cardiovascular de l’Hospital Mount Sinai, als EUA, i del Centre Nacional d’Investigadors Cardiovasculars, de l’Institut de Salut Carlos III) o el finat Josep Baselga, també oncòleg (un "transformador" i "visionari", segons els seus col·legues), són només tres dels ambaixadors mèdics amb els quals compta la ciutat.

Per tot això, Barcelona Turisme va organitzar dijous un sopar d’agraïment al col·lectiu mèdic al Centre de Convencions Internacionals de Barcelona (CCIB). Aquesta entitat creu que els congressos mèdics suposen, al seu torn, un impuls del turisme de qualitat. Els participants solen arribar a la ciutat dos dies abans que comenci l’esdeveniment i solen marxar-ne uns dos dies més tard. L’últim gran congrés mèdic celebrat a Barcelona va ser, al setembre, l’ESMO (el de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica), que va atraure 30.000 persones.

Tabernero, Fuster i Baselga van tenir un especial protagonisme durant la vetllada. Fuster, que va ser qui va fer possible que Barcelona acollís, el 1992, el seu primer congrés mèdic (el de la Societat Europea de Cardiologia), va assegurar que des d’aleshores aquests esdeveniments s’han multiplicat per 10 a la ciutat. "Barcelona s’està posant al capdavant de tres aspectes: ciències, salut i educació. I això és el motor de l’economia d’un país", va interpel·lar els presents. Però això ho va dir després. Abans va intervenir Mateu Hernández, director general de Turisme de Barcelona.

"Ens dediquem a fer que el turisme sigui una palanca de millora de la ciutat. Volem que el turisme que captem faci que la ciutat sigui millor", va reivindicar Hernández. Aquests visitants, va assenyalar, "omplen els museus, les botigues i fan que els xefs cuinin". "La medicina que vosaltres representeu, i el treball i el turisme sumen molt en fer de la ciutat el que és", va proclamar Mateu davant els oients, entre els quals hi havia destacades personalitats sanitàries, com el director de l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu, Joan Comella; la nova presidenta del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, Elvira Bisbe; la cap de Dermatologia de Sant Joan de Déu i germana del desaparegut doctor, Eulàlia Baselga; i la gerent i directora de la Fundació Institut Guttmann, Montse Caldés, entre molts d’altres.

No va faltar tampoc l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. "Tenim amb orgull els millors hospitals, les millors empreses i les millors farmacèutiques", va proclamar, i va defensar que Barcelona ha de lluir "amb orgull" el seu sistema sanitari públic, però també el "privat" i la "indústria farmacèutica". La ciutat ja té programats per al futur uns 120 congressos més.

Intercanvi de coneixement

L’últim aperitiu de la vetllada va ser una conversa, moderada pel director del Barcelona Convention Bureau, Christoph Tessmar, entre els doctors Fuster i Tabernero. Aquest últim, l’investigador espanyol més citat de tots els temps, va intervenir a través d’una videoconferència des de Nova York. Segons va dir Tessmar, aquests dos metges han sigut "decisius" perquè Barcelona fos la seu de l’últim Congrés Europeu de Cardiologia el 2022 i, recentment, de l’ESMO.

"Els congressos són una font de coneixement i, sobretot, d’intercanvi de coneixement entre els investigadors. Donen lloc a investigacions punteres que tenen un efecte decisiu en el tractament de les malalties. Barcelona està realment consolidada en el camp de les ciències i la salut. I els congressos que hi ha aquí tenen una gran repercussió internacional", va assenyalar Fuster.

Notícies relacionades

Tabernero va apuntar que la capital catalana és una "ciutat atractiva" i "ben dotada" per la seva "capacitat hotelera" i infraestructures, però també pel seu "hub biomèdic". "L’entorn dels hospitals, altament sofisticats i amb un component molt alt d’investigació, els instituts d’investigació biomèdica... Tot això és un pol d’atracció de la indústria farmacèutica", va afegir aquest oncòleg, que espera que l’ESMO 2027 es torni a celebrar a Barcelona.

La conversa va finalitzar passades les 21.30 hores. I el sopar va començar. I una vegada es van acabar les postres, el doctor catedràtic especialitzat en farmacologia clínica i fundador del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, Jordi Camí, va oferir un espectacle de màgia. Perquè darrere la màgia, no hi ha altra cosa que els mecanismes de funcionament del cervell i de la neurociència.