Ciclistes i patinets no respecten la velocitat a Consell de Cent

Tot i que hi ha carril bici a Aragó i a Diputació, molts opten per refugiar-se al carrer convertit en zona de vianants al ser una alternativa més ràpida i segura que la resta de la xarxa bàsica de l’Eixample.

Ciclistes i patinets no respecten la velocitat a Consell de Cent
4
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Explica Carles Cols, l’especialista en Eixample d’aquest diari, que en les audiències públiques del districte són habituals les intervencions en què es parlen de conflictes de convivència en la via pública, sobretot a l’eix verd de Consell de Cent. El carrer, amb preferència invertida (vianants, i després bicis i patinets, manen sobre cotxes, motos i furgonetes), s’ha convertit en un plàcid lloc de pas i estada. Però també ha donat un nou pas de rosca als conflictes que sorgeixen en tota la ciutat en funció de com es mogui cada ciutadà. Els principals problemes són aquests: bicis i patinets que superen la velocitat i circulen per on no han de passar, transportistes que abusen de l’espai i dels horaris i conductors privats que segueixen recte malgrat que la senyalització els prohibeix el pas en cadascun dels encreuaments.

La planificació urbanística i els renders (imatges virtuals d’un projecte) no sempre van en sintonia amb la realitat social que segueix el tall de la cinta. Els eixos verds es van presentar el novembre del 2020 amb la filosofia, va dir la llavors alcaldessa Ada Colau, d’"actualitzar la idea de Cerdà de Eixample saludable, que vol dir guanyar verd i espais per als veïns". El pare de l’Eixample parlava de "ruralitzar Barcelona" en el seu pla d’eixamplament de 1859, però poc tenia a veure aquella ciutat que s’escolava entre les insalubres muralles amb la capital catalana del segle XXI. Però l’essència direm que sí, és la mateixa: el desig d’uns carrers a escala humana.

Els vehicles, des d’una bici fins a una furgoneta de repartiment, tenen la velocitat limitada a 10 quilòmetres per hora. N’hi ha prou amb passar un matí per adonar-se que gairebé tots els vehicles de mobilitat personal (VMP) i les bicicletes superen de llarg aquest límit. Però també molts automòbils, amb la diferència que, per volum i soroll, els vianants els veuen abans, cosa que en absolut els treu la culpa. Però en el cas de ciclistes i patinets, a més del sigil pel poc soroll que fan, passa que la senyalització (en el dibuix només surt una bici, però inclou els patinets) els permet circular en el sentit oposat al del trànsit habitual de Consell de Cent (de Llobregat a Besòs).

Xavier Riu, vicepresident de l’associació de veïns de l’Esquerra de l’Eixample, afirma que la convivència en l’eix verd necessita temps. "L’excés de velocitat anirà baixant; crec que és un tema d’hàbits i d’educació. No hi estem acostumats", defensa. Durant bona part del dia, les furgonetes que s’aturen al costat mar es mengen un bon tros del carril pel qual han de passar els vehicles. Així les coses, la via perd capacitat i, com el colesterol fa amb l’artèria, la resta de vianants (que seria la sang en aquest exemple) ha de suportar l’espai que li queda.

I, és clar, com més densitat hi ha en un cosmos més petit, més probabilitat hi ha de conflicte. Sobretot amb els que van en sentit contrari, que sovint utilitzen els pendents (prohibits) davant l’escassetat d’espai pel mig. A això s’ha d’afegir el que assenyala Jaume Artigues, president de l’associació de veïns de l’Esquerra de l’Eixample. Els riders que entreguen dinar i paquets a domicili per la ciutat s’han adonat que Consell de Cent és un corredor meravellós. Ells són els que més vegades serien enxampats per un radar, perquè, a més, molts es desplacen en models elèctrics. "L’empresa els exigeix uns repartiments i temps determinats, així que és normal que busquin la ruta més ràpida i segura, però potser estaria bé parlar amb aquests negocis, com Glovo, per explicar-los que aquí no es pot córrer i que potser haurien de buscar un altre camí".

El tema de la distribució urbana de mercaderies és l’altre gran tema de l’eix verd. Fins al punt que ara hi ha moltes més furgonetes aparcades a Consell de Cent que quan era un carrer més de l’Eixample. Puig afirma que Consell de Cent s’ha convertit en un hub de repartiment de tota la zona. "Deixen la furgoneta aquí, que és més fàcil, i es repartiran paquets des d’Aragó fins a Diputació".

Les places...

Notícies relacionades

Hi ha un conflicte evident en algunes de les noves places, sobretot a la de Girona i la de Borrell. La majoria de bicis i patinets –i algunes furgonetes– creuen pel centre sense seguir el traçat lògic per als vehicles, esquivant la part central. En defensa de bicis i VMP, cap senyal ho prohibeix i, no gaire lluny d’aquí, de fet, sí que hi ha un senyal que convida a seguir recte creuant la plaça a Letamendi. Però, al ser llocs de festa i de joc, el conflicte es fa molt més evident.

A la de Borrell, els veïns paguen a una monitora perquè organitzi jocs els dijous. I col·loquen una corda que eviti entrades no desitjades. Així no han d’anar mirant a esquerra i dreta, no fos cas que vingui un cotxe, una moto, una bici, una furgoneta o un patinet.