Barcelona ja porta un any sense cabines de telèfon al carrer

És la crònica d’una mort anunciada. Amb l’entrada del nou segle, i la irrupció de la telefonia mòbil, les cabines, que van viure als anys 90 el seu moment de màxima esplendor, van anar perdent importància.

Per posar només algunes xifres, el 2006 ja hi havia a Espanya més línies de telèfon mòbil que habitants, i l’eurobaròmetre del 2014 assegurava que el 88% dels espanyols reconeixia no haver utilitzat mai una cabina telefònica. Ja el 2020, tan sols es realitzava una trucada per setmana des d’aquests telèfons, molts dels quals havien deixat de funcionar i s’havien tornat blanc recurrent d’actes vandàlics.

Casos com el de la Rambla en són una prova. El 2019, el punt de degradació de les 22 cabines de la via barcelonina més popular era tal que l’associació Amics de la Rambla va emetre aquell any un informe en què demanaven que es retiressin totes. Malgrat que Telefónica veia amb bons ulls la retirada d’aquestes estructures, la normativa continuava exigint que aquell eix de la capital catalana comptés amb almenys nou d’aquests dispositius.

És per això que les de la Rambla van ser de les primeres cabines en retirar-se quan es va donar l’estocada final a aquests telèfons, el juny del 2022. Exactament 60 anys després que les primeres cabines entressin en funcionament a Barcelona i Madrid, la nova llei de telecomunicacions va eximir Telefónica de continuar oferint un servei que, fins aquell moment, era considerat "universal". De fet, estava establert per llei que hi hagués un telèfon per cada 3.000 habitants en poblacions mitjanes i grans i almenys un en els nuclis de menys de 1.000 veïns. Des d’aquell moment, la majoria de cabines van deixar de funcionar i l’operadora va començar a retirar-les.

Una nova vida

Per sort per als nostàlgics de la comunicació analògica, no totes les cabines acabaran desmantellades o oblidades en algun magatzem. La mateixa llei de telecomunicacions que va sentenciar el servei va proposar nous usos per a les infraestructures dels telèfons públics de pagament. Entre d’altres, el text donava via lliure perquè les cabines es reconvertissin en punts de connexió a internet, en telèfons d’emergència o en punts d’enviament i recollida de paqueteria.

Notícies relacionades

Demanen dimissions per la deriva religiosa d’una escola de Terrassa

L’Església fa el primer pas per a la beatificació de Gaudí

Telefónica va cedir les seves cabines a aquells ajuntaments que volien deixar-les dempeus per donar-los un d’aquests nous usos. En total van ser 350 els consistoris que van demanar mantenir algun d’aquests telèfons públics, 50 dels quals a Catalunya, segons indiquen les xifres ofertes per Telefónica.

A més de reconvertir-les, com ha passat amb la bibliocabina de Sant Genís, les cabines telefòniques ja són també part de la col·lecció de diversos centres patrimonials. Sense anar més lluny, el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (Mnactec) de Terrassa va incorporar a la seva col·lecció una cabina de configuració clàssica –amb porta, parets i sostre de vidre– que havia donat servei a la localitat de Santa Bàrbara, al Montsià. El Mnactec va informar llavors que va voler "conservar un testimoni important del desenvolupament tecnològic" de la telefonia que va suposar "una revolució de les telecomunicacions". Ara, ja són peces de museu.