L’última cabina gira full

En una curiosa carambola, aquest component fantàstic és el que ha acabat salvant l’última cabina telefònica de Barcelona que avui queda. Ja no serveix per trucar sinó que és un punt d’intercanvi de llibres. Es tracta de la cabina 8595-A, que avui presideix la plaça de Meguidó, al centre del barri de Sant Genís dels Agudells, al districte d’Horta-Guinardó. Si avui la 8595-A continua al carrer, i no en un museu o en un taller de desballestament, com la majoria de cabines del seu tipus, és gràcies a la iniciativa d’Anna Farré, la veïna espontània que va iniciar una mobilització el 2016 al saber que aquesta era l’última cabina de configuració clàssica –amb parets i sostre de vidre– que quedava a la seva ciutat. Obres com la de Mercero havien despertat en aquesta resident de l’Eixample i voluntària de la Fundació Arrels un interès per aquestes estructures.

Farré va posar al mapa la cabina, que llavors donava servei al carrer del Lledoner, a uns 400 metres de la ubicació actual, amb una recollida de firmes amb més de 2.000 signatures i una exposició sobre telèfons públics i persones sense llar a la Casa Groga, el centre cívic que s’encarrega ara de facilitar l’accés a l’excabina i de vetllar pel seu bon funcionament.

La iniciativa de Farré, que va rebre ràpidament el suport de diverses entitats de Sant Genís, va culminar amb un procés participatiu celebrat al barri el 2018 que va decidir que la cabina havia de ser un punt de bookcrossing.

La reunió de Tequila

Finalment, el 2021, Telefónica va cedir la cabina a l’Ajuntament de Barcelona, que la va enviar a un taller de Mataró perquè l’adaptessin per a la seva funció actual. La febre per la 8595-A, no obstant, es va mantenir al barri. El grup de rock argentí Tequila va escollir la cabina per gravar el videoclip de Yo quería ser normal, el seu primer tema després de 35 anys d’un llarg hiatus musical i la cançó original de la pel·lícula Superlópez, que protagonitzava Dani Rovira. Mauricio Tagua, propietari del bar granja Manabi, just davant d’aquest punt del carrer del Lledoner, ho recorda bé. "Van muntar un escenari bastant alt i hi havia molta gent", diu Tagua, que reconeix que havia arribat a utilitzar el telèfon en alguna ocasió. "Fa 20 anys no era tan estrany", es justifica.

La cosa no va quedar allà. "Hi va haver un moment en què semblava que tot girava entorn de la cabina", recorda Antònia Pastor, informadora de la Casa Groga. El centre cívic va projectar a la plaça de Meguidó La cabina de Mercero i Última llamada de Farrell, i va convocar un concurs de curtmetratges relacionats amb la cabina: D’una fantàstica cabina dels desitjos que només funciona a les 3.33 a misterioses veus que surten del telèfon i capturen qui despenja l’auricular. Es van presentar 10 vídeos d’entre un i cinc minuts que també es van projectar a la plaça de Meguidó. "Va venir bastanta gent, el barri estava bastant implicat", recorda Pastor.

Poc després d’inaugurar la bibliocabina, per Sant Jordi del 2022, va quedar unes setmanes inoperativa per un acte vandàlic. Uns lladres van robar una pantalla informativa que hi havia dins, entrant per uns estrets respiradors d’alumini situats a la part baixa de la cabina. Va reprendre la seva funció en favor de la lectura i sembla que el furor inicial es va calmar.

Punt de lectura i de jocs

Ara, a aquest punt de bookcrossing s’acosten unes quantes persones cada dia. "És una loteria: poden venir quatre o cinc persones, no venir ningú o que un dia vinguin tots de cop", assenyala Clàudia Campos, una altra informadora de la Casa Groga. Per poder accedir a la bibliocabina es necessita un codi que ofereix el personal d’aquest centre cívic.

Notícies relacionades

Més d’11.000 multes el primer mes de la nova ordenança de circulació a Barcelona

Claudio Milano: "Una taxa turística amb molts ingressos fiscals legitima que hi hagi més turisme"

I qui més utilitza la cabina són els nens que juguen a la plaça de Meguidó. "Canviem la contrasenya, però se l’acaben passant entre ells. Alguns entren només per jugar, però cada cert temps es veuen nens que agafen i deixen llibres", explica Campos. A més de regular l’entrada a la cabina, el personal de la Casa Groga també s’ocupa de col·locar bé els llibres i de procurar que tot estigui en ordre. Fins i tot la solen decorar per a celebracions com és el cas de la diada de Sant Jordi.

Capricis de l’atzar, l’entorn de la Casa Groga ofereix una última curiositat relacionada amb el món telefònic. I és que al bar situat al mateix edifici encara hi ha penjat un d’aquests telèfons de paret abillats amb colors corporatius de Teléfonica. "Ja no funciona, però, ¿per què l’hauríem de treure?", defensa la cambrera.