La Copa Amèrica va generar un impacte econòmic de 1.034 milions

Un estudi de la UB, conegut amb retard, revela també que es van crear 12.872 llocs de treball i 208,5 milions d’euros en ingressos fiscals. Cada euro invertit per l’Administració va tenir un retorn de 17,9 euros.

Regates finals entre  l’Emirates New Zealand  i l’equip britànic Ineo,  l’octubre de l’any passat. | FERRAN NADEU

Regates finals entre l’Emirates New Zealand i l’equip britànic Ineo, l’octubre de l’any passat. | FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts
Cristina Buesa
Cristina Buesa

Periodista

Especialista en infraestructures de mobilitat i la Copa Amèrica de vela.

ver +

Més de quatre mesos després del cop de porta de Barcelona a la repetició com a seu de la Copa Amèrica de vela s’ha fet públic l’impacte econòmic que va generar la cita esportiva i tecnològica. Malgrat que el resultat de l’estudi encarregat per la Fundació Barcelona Capital Nàutica (FBCN) a la Universitat de Barcelona (UB) s’havia de conèixer a finals d’any, fins ahir no es va revelar que l’esdeveniment va generar un retorn positiu de 1.034 milions d’euros en el PIB.

Les dades es van explicar en la reunió ordinària de la FBCN, en què hi ha representades les diferents administracions i les entitats que al seu dia van remar perquè la 37a edició de l’esdeveniment global recalés a la capital catalana, com Barcelona Global. No hi ha hagut una presentació pública dels resultats de l’avaluació ex post, sinó únicament un comunicat enviat per la fundació i també per America’s Cup Event (ACE), que continua sense decidir on celebrarà la següent Copa Amèrica després que l’Emirates Team New Zealand revalidés el títol.

Visitants de l’esdeveniment

La Fundació Bosch i Gimpera de la UB ha calculat que l’esdeveniment, que es va celebrar a la capital catalana durant 59 dies, entre el 22 d’agost i el 19 d’octubre del 2024, va generar també l’equivalent a 12.872 llocs de treball, a més d’1,8 milions de visitants en els emplaçaments de l’esdeveniment dins i fora de l’aigua, "inclosos 460.819 assistents únics a Barcelona que van venir específicament per formar part de l’esdeveniment", concreta en la seva nota ACE. Fins a principis d’octubre havien sigut 1,6 milions, va revelar al seu dia l’Ajuntament. La diferència entre el gairebé mig milió i els 1,8 milions s’explica per les persones que van participar en la cita més d’un dia.

A més, el 90% dels 380 proveïdors i subministradors de l’esdeveniment van ser empreses locals en un total de tres emplaçaments de 32.000 metres quadrats, on l’accés dels espectadors era gratuït. La puntuació de satisfacció va ascendir a 8,8 sobre 10 per part dels gairebé 4.000 assistents enquestats durant i després de l’esdeveniment. I 244 superiots van assistir a l’esdeveniment i van injectar una despesa de 35 milions d’euros en l’economia local, han exposat també.

El llegat que deixa

L’extens informe, dirigit pel catedràtic d’Economia Aplicada de la UB Jordi Suriñach i en què han participat els doctors Rosina Moreno, Esther Vayá, J. R. García i Javier Romaní, està dividit en tres parts. Consta d’un estudi d’impacte ex post amb dades reals, una altra part en què es realitza una valoració social qualitativa i quantitativa i, finalment, hi ha una anàlisi sobre el llegat que deixa la celebració de la Copa Amèrica a la ciutat i Catalunya.

En el primer apartat, a més dels 1.034 milions de contribució al PIB i els llocs de treball, es descobreix que es van generar 208,5 milions d’euros en rendes fiscals (IRPF, IVA o impost de societats) i una recaptació només per a Catalunya de 82,3 milions.

54 milions de subvenció

Aquests números superen considerablement els 54 milions que es van destinar des de les administracions públiques amb subvencions a l’esdeveniment, una circumstància que havia generat controvèrsia des de certs partits i moviments socials. De fet, un dels motius que va provocar la ruptura entre l’Ajuntament de Barcelona i el conseller delegat d’ACE, Grant Dalton, va ser la intenció d’aquest últim d’augmentar els recursos governamentals per repetir com a seu.

Amb aquestes xifres, l’estudi de la UB revela que per cada euro destinat a la Copa Amèrica per part de les institucions (entre despeses corrents, inversions i subvencions) es van generar 17,9 euros de facturació; 10,7 de PIB i 3,3 euros de rendes fiscals i cotitzacions a la Seguretat Social.

Notícies relacionades

L’exposició global de la ciutat de Barcelona en 11.182 hores de retransmissions arreu del món va generar 43.186 hores d’exposició global de marca, que, segons les dades de la consultora Nielsen, "equival a un valor brut total d’exposició de marca de 1.367 milions d’euros per a totes les marques, patrocinadors i seus associades a aquesta edició", segons ACE.

Una audiència total de 954 milions de teleespectadors i un creixement del 37% en l’audiència dedicada, així com un increment del 235% en les vistes totals a les xarxes, incloent 9,6 milions d’hores de visionament a Youtube. D’aquesta manera, asseguren, es converteix en la Copa Amèrica "més vista de la història".