La reforma de la Via Laietana destapa cinc cases medievals

"És com el Born del carrer de la Fusteria", compara Toni Fernández, l’arqueòleg que dirigeix les prospeccions. "Són de la mateixa cronologia i trobem el mateix tipus de paviment, estructures i pous, però les restes al Born s’aturen al segle XVIII mentre que aquí veiem com va evolucionar fins a les demolicions del segle XX", diferencia. Així mateix, s’estan examinant els soterranis que s’han conservat de dues d’aquestes llars. "Això no ho tenim al Born", assenyala Fernández.

Lloc llaminer

Les exploracions van arrencar fa un mes i mig en aquest tram baix del Gòtic, un lloc llaminer per als que es dediquen a desenterrar el passat ocult de l’urbs. Des que la rehabilitació de la Via Laietana va començar el 2023, ja han aflorat ruïnes de l’antic convent de Sant Sebastià i de la desapareguda font de l’Àngel, un monumental sortidor medieval als voltants de la rasa de 239 metres quadrats que es continuarà sondejant en les pròximes setmanes. És el jaciment de més mida en què els arqueòlegs es capbussen des que es va iniciar la reforma de l’avinguda i el seu entorn.

Malgrat que els resultats han acabat desmentint l’escepticisme, no hi havia esperances de trobar cap tipus de resta de rellevància abans de repavimentar el carrer de la Fusteria. De fet, no es va trobar res al cavar a la vorera fa un any per unes obres de les canonades d’aigua. Les baixes expectatives de topar amb béns històrics van portar a assignar només dos arqueòlegs. Ara, en canvi, hi ha sis treballadors destinats a pentinar el subsol, del qual s’espera que sorgeixin més restes.

Per ara, han emergit unes quantes monedes d’escàs valor dels segles XVII i XVIII i alguns estris, com un ganivet que va aparèixer dimarts passat, a més de ceràmiques i peces decoratives, metalls, ossos d’animals i vidre. També han aparegut unes voltes, rajoles del segle XIV, pous, dipòsits i canalitzacions de sanejament d’època medieval i posterior.

"A mesura que avancem, s’aniran trobant més coses", confia Fernández. Així mateix, expressa també que part dels vestigis "es van destruir quan es va construir l’edifici de Correus". No obstant, a l’inspeccionar les tasques d’obertura de la calçada, les previsions van fer un gir al despuntar una rajola policromada. "Se li podria dir que Amb tu va començar tot", fa broma l’arqueòleg. Una vegada retirada la terra, es va descobrir que la llosa formava part d’un mosaic complet de ceràmica amb una imatge de sant Antoni de Pàdua. Està molt ben conservat i es pensa que és del segle XVIII. Està ubicat al peu del que va ser l’entrada d’una de les vivendes identificades i serà extret del lloc.

Als arqueòlegs els ha cridat l’atenció que el plafó s’ubiqui al terra, una cosa infreqüent. "És curiós perquè solien enganxar-se a la paret, no és gens habitual que sigui al paviment i que la imatge pogués ser trepitjada", diu Fernández.

Notícies relacionades

BCN farà complir la restricció horària a les terrasses de Gràcia

El canvi de Navas per Torrent de la Guineu supera el primer tràmit

L’equip d’investigadors encara no té clar si la imatge religiosa pot ser indici que el domicili fos un taller dedicat a un ofici que es consagrés a la protecció de sant Antoni de Pàdua. "És el patró dels obrers i, quan el vam trobar, els treballadors de l’obra es van posar molt contents i van fer fotos", diu Fernández.

Si bé són d’origen medieval, el rastre de les plantes baixes de les vivendes que ha vist la llum correspon a edificacions que inclouen diversos segles. Les restes més antics corresponen a un mur de façana original del segle XIV. "Les construccions es van enderrocar posteriorment, no sabem si al segle XVII o XVIII, i es van tornar a aixecar. I la que fa cantonada amb el carrer Ample es va demolir al segle XIX i es va construir de nou", il·lustra Fernández.