Un de cada cinc barcelonins té dues línies de telèfon mòbil

Tot i que és un èxit mundial, les dades oficials sobre telefonia mòbil ofereixen un interessant retrat de la seva implantació i evolució entre els barcelonins. La Comissió Nacional del Mercat de la Competència (CNMC) publica un anuari de les telecomunicacions a Espanya que inclou fins al 2023, després de l’última actualització l’octubre del 2024. Monitoritza una trentena d’indicadors, que van des de les línies contractades fins a les antenes de 5G instal·lades, a partir de les xifres de les diferents operadores.

Es tracta d’una radiografia encara poc exhaustiva per la falta de tradició estadística. No hi ha desglossament per municipis, només per províncies. Però tot i així és molt fàcil veure’s reflectit en les dades, que concorden amb la percepció que hi ha a peu de carrer. La demarcació de Barcelona destaca en la majoria de categories, igual que la Comunitat de Madrid.

Potser la mètrica que millor reflecteix l’omnipresència actual del mòbil és la ràtio de línies de mòbil per cada 100 habitants. Des del 2018 hi ha més números de mòbil a la província que persones empadronades. Concretament, actualment cada barceloní té 1,22 números de mòbil de mitjana. Dit d’una altra manera, un de cada cinc veïns utilitza dos números.

L’estadística és, naturalment, una generalització que suma els mòbils contractats per particulars i per empreses. Però mostra una tendència a l’alça, la dels treballadors que utilitzen un número per a la vida personal i un altre per a la professional. Una dualitat afavorida per les ofertes de segona línia gratis d’algunes companyies, la recerca d’una millor conciliació i la facilitat d’utilitzar més d’una targeta SIM en la majoria de mòbils que es comercialitzen.

La penetració de la telefonia mòbil contrasta amb la situació de la xarxa fixa. La província va tancar el 2023 amb 6,9 milions de línies mòbil (sense comptar les de prepagament, de les quals no hi ha dades) i 2,7 milions de línies tradicionals. Menys de la meitat. El contrast també es produeix en la proporció per persona: 0,5 línies, és a dir, una per a cada dos ciutadans.

La veritat, no obstant, és que la xarxa fixa evoluciona amb unes altres lògiques. Retrocedeix molt el seu ús, però amb prou feines cau el nombre total de línies donades d’alta: rarament se’n prescindeix a les seus corporatives i moltes famílies paguen per un paquet de telefonia i internet que inclou per defecte un número fix. Malgrat que potser no hi connecten cap terminal, la capseta a la paret no sol faltar. Entre el 2007 i el 2023 tan sols s’han perdut 100.000 telèfons fixos a Barcelona província, mentre que les línies de mòbil s’han duplicat, amb 3,4 milions d’altes.

Amb tot, el telèfon convencional ha quedat molt relegat a les vivendes. Així ho va constatar l’últim baròmetre de l’Ajuntament de Barcelona, realitzat fa un any i presentat al setembre. El 53% de llars i el 51% de residents va respondre que ja no té telèfon fix a casa. El 2004 n’hi havia en el 90%, segons la mateixa enquesta. L’ús d’aquest aparell ha sobreviscut una dècada i mitja en més del 80% de domicilis i des del 2019 cau notòriament. Entre 2022 i 2023 va baixar 14 punts de cop.

Les xifres de la CNMC per a les províncies de Tarragona, Lleida i Girona són més baixes. Cap de les tres supera el llindar de més d’un número de mòbil per persona: Tarragona es queda en 0,97 de mitjana, Girona la segueix amb 0,94 i Lleida amb un 0,92. L’altra cara de la moneda és la xarxa fixa, que a la resta de Catalunya té menys línies.

Girona lidera el rànquing amb 0,38 per veí, seguida per les 0,37 de Tarragona. A Lleida la proporció és únicament de 0,33, és a dir, només una mitjana d’una línia per a cada tres residents. En xifres absolutes, a Tarragona hi ha quasi 800.000 línies de mòbil i unes 300.000 de fixes. A Girona, 731.000 mòbils i 295.000 de fixes. I a Lleida, 400.000 mòbils i 144.000 de fixes.

L’històric de dades reflecteix el lideratge sostingut de Madrid en tots els indicadors, amb Barcelona en segona posició. Per exemple, el 2023 hi havia 1,4 números mòbil per càpita a Madrid davant els 1,22 de Barcelona. La diferència, tot i que tingui un valor merament estadístic, suposa que a la capital espanyola hi hauria 18 mòbils més per cada 100 veïns. La distància fluctua segons l’any, però les posicions es mantenen. Una vintena de províncies superen el llindar de més d’un número per persona, ubicades la majoria al nord de la Península.

Pel que fa a aparells fixos per habitant, Madrid conserva més línies (0,5) que Barcelona (0,48). Aquesta xarxa ha tingut històricament més dotació en aquesta comunitat per l’abundància de seus d’empreses i institucions.

Notícies relacionades

L’altra opa amistosa de Telefónica al Sabadell

Elles escriuen la història del metro

Televisió de pagament

Un altre indicador curiós és la televisió de pagament, que guanya terreny en tota la geografia. La dada de la CNMC només reuneix abonats als paquets de canals digitals que ofereixen les operadores, és a dir, que no inclou plataformes independents com Netflix, Max o Filmin. En aquesta foto parcial, tot i així, consten 900.000 usuaris de serveis audiovisuals de pagament a la província de Barcelona, cosa que suposa que un de cada sis veïns (0,16) està donat d’alta en un servei d’aquest tipus.