L’Ajuntament, propietari millorable

Al número 3 del carrer d’Arai, al barri Gòtic, hi ha un edifici que dona a la plaça de George Orwell. És al costat del carrer d’Escudellers, a un pas del d’Avinyó. A 300 metres de l’Ajuntament de Barcelona. Va ser, fins fa un segle aproximadament, una finca senyorial, en el sentit que hi residien prebosts de Barcelona. No és que ara no sigui senyorial, però fa molt que els prebosts se’n van anar a altres zones de la ciutat.

Ara hi viuen un grup de persones que fa gairebé tres anys van veure amb alleujament com l’Ajuntament va adquirir la finca, sota la pressió de les protestes veïnals. Un clar precedent de la Casa Orsola adquirida aquest febrer. Va ser el maig del 2022, i això va treure de sobre als inquilins l’espasa de Dàmocles d’una més que probable expulsió dels seus pisos si finalment passaven a ser propietat d’un privat. Malgrat això, no tot és positiu: la situació de provisionalitat en què es trobaven els veïns no ha canviat. No tenen contractes estables, sinó que es continuen renovant cada mes o cada any, en funció del pis.

Cas a cas

Tampoc tenen informació del consistori sobre quins són els seus plans de futur. De fet, l’Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació (IMHAB), titular de l’edifici des de fa 34 mesos, ha emprès reformes –que no afecten els pisos amb inquilins– sense informar-los. Responent a una pregunta d’aquest diari, l’Ajuntament remarca que després de "subrogar i mantenir l’habitatge dels contractes de lloguer" al seu dia, ara emprendrà la transformació de l’edifici.

Fonts municipals també afegeixen que una vegada quedi "establerta" la seva "configuració", i en funció de com afecti els pisos, "s’estudiarà en particular cada cas" per tancar una solució definitiva amb cada arrendatari. Per ara destaca el fet que el consistori pensa dividir els quatre pisos que són buits per convertir-los en vuit.

La pel·lícula de la finca és coneguda. Un dia, els veïns es van assabentar que les seves cases havien quedat òrfenes, tot i que ho van saber tard. El 2002 va morir Maria Teresa Vives, la propietària, amb la qual la comunitat no tenia contacte, i van passar set anys sense que aquesta defunció transcendís. Finalment, l’edifici va passar a mans de la Generalitat, en vista de l’absència d’hereus, i el Govern el va subhastar el 2015 per 3,3 milions, com a preu de sortida, però no hi va haver postor. El 2016 va aparèixer un autodeclarat hereu: la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica (FCRB). Hi va haver un litigi i el va guanyar la fundació, que es va disposar a vendre l’immoble, i aquesta vegada sí que hi havia postor: un fons alemany, que va arribar a avançar el 10% del pagament.

Llavors, la resistència veïnal va resultar decisiva perquè l’Ajuntament acabés intervenint en aquesta qüestió i comprés l’edifici, per un preu de 3,9 milions d’euros i amb la previsió anunciada aleshores d’invertir 1,8 milions en la rehabilitació. Els grups Resistim al Gòtic i el Sindicat de Llogateres i també els residents van sumar esforços perquè es donés aquest moviment.

Protestes decisives

"Els veïns van venir a l’assemblea de Resistim al Gòtic a explicar la seva situació quan la fundació del Clínic ja estava venent l’edifici al fons alemany, que havia pagat les arres. Es van organitzar amb la nostra ajuda: ens vam reunir amb l’Ajuntament, vam decorar Arai, 3, amb pancartes, ens vam reunir amb la fundació i tot plegat es va acabar amb la compra de l’edifici per part de l’Ajuntament. I això és una bona notícia", explica Martí Cusó, del grup Resistim al Gòtic.

Cusó defensa l’adquisició d’immobles en alguns casos semblants a aquest, si bé admet que no ha de ser l’única eina: "No es poden comprar tots els edificis, però alguns sí".

Notícies relacionades

Reduir un 25% el trànsit evitaria més de 200 morts a l’any per pol·lució

Tres artistes de prestigi per esculpir la façana de la Glòria de la Sagrada Família

Com a semblança amb el cas de la Casa Orsola, esmenta el fet que sigui una compra directa, mitjançant una negociació, en aquest cas amb la fundació del Clínic. I, sobretot, que l’Ajuntament, en aquest cas amb Jaume Collboni com a alcalde, i en el d’Arai amb Ada Colau al capdavant de la ciutat, actués gràcies a la pressió de l’activisme veïnal. Com a diferència, remarca que aquella no va ser una operació publicoprivada, com en canvi sí que és el cas de la finca de l’Eixample, comprada pel consistori i l’entitat Hàbitat 3.

Cusó també assenyala un altre matís. A Orsola, el privat volia fer pisos per fer negoci, cosa que és legítima però que no suposa un benefici per a la ciutadania com el que podria argumentar-se en el cas de la fundació del Clínic, la intenció de la qual era vendre per investigar sobre salut mental. Fonts de l’Ajuntament expliquen que l’edifici té 11 habitatges, quatre dels quals són buits i set tenen arrendataris.