Alba Bou: "Ningú ens ha demanat l’opinió sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat"

No sé si la principal perquè també hi ha altres alcaldesses dels Comuns a Catalunya, però sí una d’elles. Haver perdut l’alcaldia dels Comuns a Barcelona és un cop important en el nostre esperit municipalista. Aquí al Prat hem tingut l’alcaldia des de les primeres eleccions municipals de la recent democràcia i el nostre esperit no ha canviat.

El seu partit ha perdut moltes de les places que va conquerir el 2015. ¿Què ha passat?

Des de l’esquerra hi ha d’haver responsabilitats compartides. No tot és imputable al que representem la força d’En Comú, sinó a l’esquerra i els partits progressistes en general. A Catalunya, a Espanya, a Europa, i no només, hem tingut algunes dificultats per llegir la realitat i per llegir què necessita la classe treballadora. Necessitem fer la vida una miqueta més fàcil a les persones que necessiten viure del seu treball. Hem invertit moltes energies en alguns projectes molt específics i hem deixat d’invertir-les en els grans temes de la classe treballadora.

Al Prat han rebut moltes denúncies, la majoria ja arxivades. ¿Senten que hi ha una persecució contra el seu Govern?

Crec que no. El que hi ha és una persecució de certs lobbys polítics i econòmics contra tot allò que no sumi a la seva manera d’entendre el món, allò de "no intervinguis allò que el mercat funciona sol perquè és veritat». I no és veritat. El fet que al final vagin caient totes les querelles ens dona la raó, però hi ha un cert desgast. Crec que avui ja no estem en aquest punt, però en el mandat anterior aquest ajuntament va invertir moltes hores de personal treballador d’aquesta casa a desmentir notícies falses, falsedats i mentides.

En la seva investidura va insistir en el problema de l’habitatge. ¿Què estan fent al Prat?

Un dels grans èxits és que tenim una empresa pública municipal, Prat Espais. Els ciutadans del Prat saben que, si tenen dubtes o problemes en l’àmbit de l’habitatge, hi poden acudir. Seria una irresponsabilitat dir que al Prat no tindrem problemes d’habitatge, però crec que els que estem més ben preparats som aquells municipis que fa temps que hi treballem. Hi ha una estratègia a llarg termini que contempla, d’una banda, construir vivenda pública de lloguer per sota del preu de mercat, i, d’altra banda, una voluntat política de gestionar la vivenda d’una manera no assistencialista, sinó amb voluntat d’ajudar a emancipar el màxim nombre de persones.

¿Veu necessari ampliar la intervenció en el mercat privat?

És necessari ampliar la intervenció en les propietats privades que estan en el mercat i que no estan gestionades correctament. Jo no vull expropiar vivenda. Parlo d’aquelles que no estan gestionades correctament o que estan al servei d’algú que no hi està vivint. Com el turisme. Les institucions públiques hem de protegir el dret a una vivenda digna i anem tard.

¿Quin és l’estat del delta?

La salut del nostre ecosistema deltaic és crític. Les condicions de sequera en el nostre entorn són més que evidents. Les pateixen els nostres espais i els nostres pagesos. El canvi climàtic ha agreujat aquest tipus de situacions que ja eren crítiques. Em semblen irresponsables algunes propostes d’ampliació d’infraestructures clau sense resoldre aquests dèficits.

¿Què respon als que volen l’ampliació de l’aeroport?

Sé que aquest és el gran tema de la Generalitat i, probablement, també del Govern central. Sé que va ser el tema en les negociacions amb el partit que jo represento per als acords d’investidura, però avui encara no tenim cap proposta damunt la taula. Crec que hi ha gent treballant-hi, però a l’Ajuntament del Prat ningú ens ha trucat, ni tan sols per demanar-nos opinió, però tampoc per proposar-nos una participació activa. Ja no tant en l’àmbit polític, on crec que és evident quin és el nostre posicionament. En l’àmbit tècnic tenim una bateria de propostes per contrarestar. Però insisteixo que no tenim informació des de fa mesos.

Comuns-Sumar i PSOE-PSC semblen obligats a entendre’s a totes les administracions. ¿Tem que l’ampliació funcioni com a moneda de canvi?

Ho serà. L’aeroport del Prat i l’ampliació seran un tema de negociació entre partits. Tinc molt clara quina és la nostra necessitat, no només com a municipi sinó també com a espai polític. Necessitem ser coherents al Prat i també a la Generalitat. Però insisteixo que encara no hi ha cap proposta. Sí que demano que no se’ns faci cap xantatge fins a saber quin és el resultat del comitè d’experts i de la comissió tècnica, o dels estudis de Barcelona i la Generalitat.

Barcelona està a favor de l’ampliació. Entre els grups favorables hi ha el PSC, amb qui vostès governen al Prat. ¿Què respon a la capital catalana?

No responc a l’Ajuntament de Barcelona perquè no m’han fet cap pregunta. S’han pronunciat políticament respecte a una eventual ampliació d’una infraestructura que no toca ni un metre quadrat del municipi de Barcelona. Jo no opinaré sobre la proposta de no sé quina intervenció al seu municipi. Agrairia el mateix. Les relacions amb el PSC del Prat són bones. No hi ha fissura en el seu posicionament i no hi ha res que em faci pensar que n’hi haurà.

Notícies relacionades

L’altra opa amistosa de Telefónica al Sabadell

Elles escriuen la història del metro

En un context en què la majoria de municipis han apujat la pressió fiscal als seus veïns, vostès recapten més impostos pel port i l’aeroport i els seus veïns paguen menys IBI. ¿No atorga això certa legitimitat als responsables de les infraestructures per debatre sobre l’ampliació?

La pressió fiscal que nosaltres sotmetem a la nostra ciutadania és molt menor que qualsevol altre municipi de l’entorn gràcies, en part, a les aportacions que fan el port i l’aeroport. Però no estic d’acord que això doni legitimitat a la infraestructura per demanar més. El 1994 vam signar un pla Delta que comprometia les institucions municipals a ampliar físicament la infraestructura del port i l’aeroport i a desviar un riu, a canvi d’una sèrie de compensacions a l’Ajuntament del Prat perquè n’era el principal damnificat. El que diem és: fins aquí. Hem sigut prou solidaris amb la resta del país perquè, 35 anys després, ens reclamin més metres de territori.