Cursa de relleus a Enric Granados

És difícil trobar restaurants amb arrelament al carrer més gastronòmic de l’Eixample, que encapçala el dinamisme del sector a Barcelona. Les novetats se succeeixen, i quan un local no funciona és rellevat. En l’actualitat viu un zenit d’establiments amb 80 restaurants, bars i cafeteries que ja no poden créixer pel pla d’usos, dels quals 16 han canviat de mans des del 2023. Els traspassos són molt freqüents en la restauració barcelonina, com va informar EL PERIÓDICO el mes passat, i en aquest cotitzat eix hi ha almenys una desena de locals disponibles en aquests moments. La demanda encara és alta, però també la incertesa empresarial.

El districte de l’Eixample afegeix que en aquests moments el carrer té 77 terrasses al carrer, inclosos encreuaments i la plaça de Letamendi. Molt lluny de les xifres de postpandèmia, quan superaven el centenar, perquè es van permetre les anomenades terrasses covid, que en aquesta zona no es van consolidar després.

Actualment, el canvi de bars i restaurants obeeix tant a models de negoci que no quallen com a la forta competència i a la pressió veïnal i inspectora (per part de l’Ajuntament) en alguns casos. Però els grans grups de restauració esperen a la banqueta i adquireixen les cotitzades llicències vigents de la zona per fer-se un lloc en aquest quilòmetre disputat. El cas més recent el brinda Big Mamma, que a l’abril obrirà amb el nom de Gloria l’espai que va deixar primer el Jardín Bellavista del Norte (en què va participar la família Messi) i on també va fracasssar el Salvaje (que va provocar una mobilització de veïns en contra seu per sorolls i molèsties). Com va informar aquest diari, el grup està fent una inversió milionària en l’enorme espai de mil metres quadrats en el que serà l’estrena de l’any a la zona.

Des de la immobiliària especialitzada en hostaleria DHB destaquen que cada sortida d’un operador sol ser rellevada amb rapidesa perquè, tot i que als negocis els afecten bastant les restriccions horàries de les terrasses i la forta competència, "és un carrer demandat i valorat". No obstant, en aquests moments hi ha diversos traspassos publicitats i també operadors a l’ombra disposats a anar-se’n si troben qui respongui a les seves expectatives econòmiques, que poden ser altes si han fet una inversió econòmica important en els últims anys. N’hi ha dos que acaben de firmar un traspàs, però demanen confidencialitat.

Pacificació i evolució

La celebració durant el 2025 del 20è aniversari d’Alba Granados, al número 34, és una mostra del mix generacional d’establiments. Van obrir el 2005, quan l’oferta de bars i restaurants es comptava amb les dues mans. El carrer no tenia més tradició gastronòmica que qualsevol altre del costat, però la pacificació que va protagonitzar el 2002, amb plataforma única i només un carril de circulació, va propiciar la nova oferta. En aquell temps no es va pensar en un pla d’usos. Fins que el 2021 la transformació de Consell de Cent va fer que l’Ajuntament passés el forrellat per complet a Enric Granados i prohibís noves llicències des del 2023. En aquests moments n’hi ha 80 d’actives, de les quals un 20% (16) han canviat de mans des del 2023, segons dades municipals.

Entre els veterans, destaca per longevitat el restaurant Ponsa, de 1940, que la família de Nacho Salanova tripula des de fa 37 anys. Una rara avis, perquè és dels pocs que omplen al migdia (com sempre) i està més tranquil a la nit, mentre que la majoria d’establiments tenen més èxit en tardeig i sopars. Altres locals arrelats (amb tres i dues dècades, respectivament) són La Palmera i el Sense Pressa, mentre que l’alineació majoritària ha desembarcat durant els últims anys.

Enric Granados aglutina locals per a tota mena de pressupostos i paladars. Del boom dels brunch que omple les terrasses d’expats i moderns, fins als d’especialitats. Així, els carnívors troben des de les hamburgueses del prestigiós Filete Ruso fins a les mitjanes del més recent Carnal, que arrasa amb els seus talls. Els fans dels plats japonesos disposen de diverses opcions, tot i que omplen quasi cada dia el Robata, el carismàtic local del grup Umai, amb una privilegiada ubicació a la cantonada amb Mallorca.

Un altre grup que ha tirat l’àncora en aquest carrer de l’Eixample és Pantea, amb el seu Público -Cuina de mercat, que en pocs mesos despunta com a bar de vins que es compren a preu de botiga i pels quals es paga 8 euros de destapament i amb una carta de platillos i delikatessen a l’altura.

Impacte econòmic

Notícies relacionades

L’altra opa amistosa de Telefónica al Sabadell

Elles escriuen la història del metro

El representant veïnal Jordi Badia, membre de SOS Enric Granados, lamenta que es propiciés el "monocultiu" d’hostaleria en detriment d’altres comerços de proximitat. Però afegeix que l’ofensiva veïnal es limita a "uns quants" establiments conflictius perquè generen molèsties o terrasses que no compleixen la normativa.

Els empresaris, per la seva banda, es queixen de la "campanya d’assetjament sistemàtic" als negocis. Creuen que la retallada horària de les terrasses escanya els ingressos en un moment d’alts costos de subministraments, proveïdors, lloguers i plantilles i que l’Ajuntament amb una "allau d’inspeccions" està castigant una activitat que suma milers de llocs de treball a la zona..