Els municipis riberencs demanen la retirada de les canyes invasores

Les administracions que gestionen el curs admeten els problemes que comporta la planta, però adverteixen de les dificultats per eliminar-la.

Els municipis riberencs demanen la retirada de les canyes invasores
2
Es llegeix en minuts
Jordi Ribalaygue
Jordi Ribalaygue

Periodista

Especialista en Barcelona i àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Guillem Costa
Guillem Costa

Especialista en Medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +

Les pluges del cap de setmana van arribar a multiplicar per 60 el cabal habitual del riu Besòs. El parc fluvial del tram final es va negar i això va obligar a tancar un dels passejos més freqüentats de l’àrea metropolitana i bon exponent de la recuperació del riu. La regeneració, no obstant, també ha consolidat la presència de plantes invasores, sobretot les canyes. Els ajuntaments del tram final del riu miren de retallar-li espai i demanen mesures per combatre-la, incloent-hi la substitució per vegetació autòctona, més ben adaptada al terreny i els contratemps.

La vora de la platja del Litoral Sant Adrià –acabada de reobrir després de gairebé quatre anys de clausura per contaminació a la sorra– va quedar diumenge plena de canyes (barrejades amb escombraries) empeses per la crescuda. També es van amuntegar en petits cúmuls sota alguns ponts i es van enredar al mobiliari amb què va topar al pas de l’aigua que baixava amb força cap al mar. Es tracta de restes de canya comuna, també coneguda com a canya americana o, en terminologia científica Arundo donax.

La seva expansió, estesa per molts altres cursos, es deu al fet que "ha trobat condicions molt favorables al no tenir un depredador", assenyala Begoña Martínez, cap de l’àrea d’ecologia del Consorci Besòs Tordera.

Segons un document recent de l’AMB, les canyes consumeixen fins a 20 vegades més aigua que les plantes autòctones. A més, comporten risc d’erosió del sòl, plagues i incendis, i encareixen els costos de manteniment. "Les canyes no deixen passar la llum i impedeixen el creixement sense fer una ombra efectiva, així que l’aigua del riu s’escalfa massa i pot ser que no hi hagi oxigen ni peixos", il·lustra Martínez.

Afegeix que poden suposar un perill en cas de descendir una gran crescuda. "És l’enemic número u en les inundacions", assegura. "Tenen una flexibilitat molt petita i es trenquen ràpidament. Si troben una passarel·la, un gual o un pont, poden arribar a col·lapsar-se. Si l’aigua no passa cap endavant, ho farà cap als costats i la zona s’anirà inundant", prevé.

Notícies relacionades

L’Ajuntament de Sant Adrià ha advertit el Consorci del Besòs i la Diputació de Barcelona del potencial nociu dels canyars, recorda el tinent d’alcalde de Territori, José A. Gras. Alguns estudis observen que el penúltim pont abans que el Besòs arribi a la costa, per on creuen els Rodalies, és tan baix que podria agreujar una inundació. La seva talla escassa amenaça de causar un efecte tap si la runa s’acumula. Sant Adrià demana a Adif que elevi el viaducte i pensa reclamar que s’arrenquin canyes a la desembocadura i just abans d’arribar a l’última tirada protegida, on la planta vessa.

La diputació afirma que desbrossa la zona enjardinada del parc del riu "de manera sistemàtica". L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), per la seva banda, precisa que les actuacions a la llera en zona urbana competeixen als ajuntaments. La cap del servei de gestió de parcs naturals de la Diputació, Juana Barber, considera que els projectes per eliminar les canyes són "necessaris". No obstant, respon que l’organisme no en té cap a gran escala. "No podem actuar sols sense les administracions competents, l’ACA i els municipis", addueix.