Sant Adrià crearà un nou parc al costat del Besòs

La capacitat de resistència dels canyars en entorns hostils ha propiciat que arrelin també en un dels balcons que s’aboquen al marge dret sobre el riu en el seu tram final abans d’arribar a la desembocadura. És un paratge despoblat darrere de la Ciutat Esportiva de l’Espanyol i el tanatori de la localitat, envoltat d’un nus de vies que connecten amb la Ronda Litoral. Al descampat que va d’una passarel·la a l’altra que descendeix al parc fluvial, entre el pont dels Passadors –per on discorre l’N-II– i els viaductes de l’autopista C-31, l’Ajuntament de Sant Adrià té planificat crear-hi una zona verda a partir del juny, si res es retarda en el concurs obert per adjudicar les obres.

La primera fase ha d’acabar en uns set mesos i s’estendrà al llarg de 6.940 metres quadrats, dels quals la meitat es reserven per a vegetació. Entre els objectius, s’inclou eliminar les canyes i rellevar-les per arbres que consumeixin menys aigua, fins i tot que en requereixin poca per sobreviure.

El consistori qualifica el futur parc de "lineal", perquè es desplegarà a la franja enganxada just a sobre del Besòs. Comptarà amb accessos i vies segregades per a vianants i ciclistes per desplaçar-se per un lloc ara més aviat inhòspit, amb enllaç a la pròxima rambla Guipúscoa –porta d’entrada a Barcelona– i el carril de la Bicivia que transita pels voltants. "L’objectiu és crear la connectivitat entre els barris de la Catalana i Via Trajana-Montsolís, que ara no existeix, i que deixi de ser un espai periurbà residual, perquè la gent l’utilitzi per passejar i, fins i tot, estar-hi, i funcioni com a mirador del riu", desgrana el tinent de Territori de Sant Adrià, José A. Gras.

El projecte, pel qual Sant Adrià pagarà 1,03 milions d’euros com a màxim, serà aprofitat per controlar l’expansió de la canya americana. Els canyars dispersos als descampats es podaran, les canyes es trituraran, se n’arrencaran les arrels –fins a una profunditat de 50 centímetres perquè no ressorgeixin– i es farà manteniment durant un any per vigilar que no torna a despuntar. "Anirem extingint aquestes espècies invasores a qualsevol altra zona per substituir-les per d’altres de més adequades, tant per context hídric com climàtic, i la intenció és fer-ho també al riu", expressa Gras.

La reforma de la parcel·la preveu poblar-la amb arbratge que suporta bé els ambients secs i urbans, a més de resistir bé la calor i les plagues. El projecte aposta per servers, lledoners, tamarius, tipuanes i garrofers. També se sembraran gramínies i lleguminoses.

Espècie clonal

Notícies relacionades

Barcelona projecta les primeres demolicions per començar a construir 3.360 pisos entorn de la Sagrera el 2029

Demanen dimissions per la deriva religiosa d’una escola de Terrassa

Al seu torn, un projecte de Sant Adrià i Àrea Metropolitana de Barcelona aspira a obtenir fons europeus FEDER per renaturalitzar la desembocadura del Besòs. Comporta suplir les canyes per altres plantes. Té punts de coincidència amb el refugi de biodiversitat desenvolupat a Santa Coloma de Gramenet, on s’han tret canyes per reocupar l’espai amb vegetació pròpia del clima mediterrani. L’Ajuntament de Montcada i Reixac recolza el pla de l’agrupació de defensa forestal La Serralada per a la millora del riu Ripoll, afluent del Besòs, que contempla "la retirada d’espècies exòtiques, especialment de canya i reintroduir vegetació autòctona", explica la regidora de Medi Ambient, Dámaris Sánchez.

A l’hora de trobar solucions a la proliferació de les canyes, l’ecòleg especialista en espècies exòtiques i director del Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), Joan Pino, avisa que s’ha d’anar amb compte i que no hi ha una fórmula màgica. "Cal mirar de plantar plantes, arbustos i arbres autòctons que vagin arraconant la canya, alhora que aquesta es va retirant", proposa. Així, si hi ha una riuada, la canya no reapareix amb tanta facilitat. No obstant, avisa que, segurament, mai es podrà eliminar del tot.