L’àlter ego del taxi intenta desfer-se de l’etiqueta d’Uber

Les plataformes no representen el sector; l’utilitzen per al seu model de negoci. El gremi reuneix autònoms que treballen per compte propi.

Marcha lenta de VTC por la ley regulatoria del sector / JORDI OTIX

Quan el neòfit sent parlar dels VTC, el que és habitual és que relacioni aquestes llicències de lloguer de vehicles amb conductor amb empreses com Uber, Cabify i, en menys mesura, Bolt. Però aquestes empreses no representen el sector, sinó que l’utilitzen com a eina per desenvolupar el seu model de negoci. El que realment hi ha darrere d’aquest gremi és una cosa molt més complicada i repartida: empreses tan desconegudes com anònimes amb credencials que treballen per a plataformes externes, com les citades, i milers d’autònoms amb el seu propi permís que també assumeixen clients d’aquestes companyies, a més dels que recullen a partir de contactes.

El concepte VTC és relativament nou. Diguem que socialment té uns 11 anys, que és el temps que ha passat des que el 2014 va esclatar la primera gran crisi a Barcelona amb Uber Pop, el primer desembarcament de la multinacional a la ciutat, amb la qual qualsevol podia convertir el seu cotxe particular en un taxi. Uber va retirar el servei gairebé immediatament, i cada vegada que se’ls pregunta pel tema, apareix un mea culpa: no va ser una bona entrada.

Porta oberta

Allò, no obstant, va ser la llavor del conflicte amb el taxi que encara avui s’arrossega (va coincidir en el temps el naixement d’Élite Taxi, amb l’hiperactiu Tito Álvarez als comandaments), i que té com a origen una liberalització de llicències entre el 2009 i el 2015. En aquells anys es va produir una allau de peticions de llicències (moltes d‘aquestes, per part de persones que treballaven en el taxi), a un cost irrisori: menys de 100 euros, quan avui, amb la quota tancada, es paguen a uns 60.000 euros cada una. Un dels visionaris, per exemple, va ser José María Goñi, expresident de la Federació Catalana del Taxi.

Avui el sector té com a representant més important Unauto VTC, associació presidida des de fa sis anys per José Manuel Berzal, exregidor del PP a l’Ajuntament de Madrid. En conversa amb aquest diari, el primer que sol·licita és deixar clar el que obre aquest article: "No som la patronal de les plataformes digitals". Tan clar com que Uber i Cabifiy no van secundar l’aturada d’ahir.

Notícies relacionades

Abans que s’obrís la porta a aquesta allau de VTC, el sector vivia al marge del taxi. Dos mons paral·lels que es respectaven i que no es molestaven: el taxista feia el carrer i el denominat gran turisme es quedava els congressos, els serveis VIP, els casaments, els batejos, els funerals... Els clàssics continuen existint i tenen la seva pròpia associació, VTC Gran Turisme, que es representen a si mateixos al marge d’Unauto i que reclamen una legislació que reguli la seva pretèrita activitat al marge de les noves plataformes digitals.

Per allà anaven les coses del que tenia previst el Govern de Pere Aragonès amb la nova llei de transport de viatgers en vehicles de fins a nou places. La idea era legislar en quatre direccions i amb diferents restriccions: taxi, VTC, VTC clàssica i empreses d’intermediació. Però ara mana el PSC de Salvador Illa i hi ha el document a mig construir. Territori, amb Sílvia Paneque al capdavant, està negociant amb les parts, i encara és aviat per saber si es manté o no el full de ruta.

Temes:

VTC Taxis

Inicia sessió 0 Comentaris

Una fàbrica de Badalona, acusada de "risc inacceptable" de càncer

Les obres de la Sagrera obliguen a destapar un altre cop la vil·la romana enterrada