Gestió dels residus

Els incendis de bateries de patinets en plantes de reciclatge inquieten l’AMB

A les instal·lacions encarregades de tractar els rebutjos cada cop arriben més acumuladors de liti de manera indeguda. Tant és així que s’ha demanat extremar les precaucions davant el risc de foc "més enllà del compliment legal".

Els extintors de pols química o l’aigua no serveixen per extingir aquest tipus de flames

Entre les causes figuren els curtcircuits, les sobrecàrregues i la calor extrema 

Els incendis de bateries de patinets en plantes de reciclatge inquieten l’AMB
4
Es llegeix en minuts
Manuel Arenas
Manuel Arenas

Redactor i coordinador de l'equip d'informació de l'àrea metropolitana de Barcelona

Especialista en històries locales, audiències i informació de l'àrea metropolitana de Barcelona i reporterisme social

Ubicada/t a àrea metropolitana de Barcelona

ver +

Els maldecaps pels incendis de les bateries de patinets elèctrics no acaben en el transport públic, on persisteix el veto sine die d’aquests polèmics vehicles de mobilitat personal. La preocupació ha cobrat també protagonisme en les plantes de residus de l’àrea de Barcelona, encarregades de tractar els rebutjos generats per 3,3 milions d’habitants per reutilitzar-los o reciclar-los. Aquestes instal·lacions han testificat els últims anys com cada vegada els arriben més bateries de liti. De manera indeguda, ja que sobre el paper no han de ser dipositades als contenidors ordinaris, com habitualment passa. La inquietud és latent tant pel perjudici mediambiental que implicaria la potencial paralització del servei en cas de patir danys irreparables, així com per l’elevada inversió pública que requereix el manteniment d’aquests complexos equipaments.

"El risc d’incendi a les plantes de tractament de residus ha augmentat considerablement en els últims anys", assumeix Joan Miquel Trullols, director de Prevenció i Gestió de Residus de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), l’administració supramunicipal responsable de gestionar aquestes instal·lacions a la conurbació integrada per la capital catalana i 35 municipis més. L’ens metropolità té identificats fins a cinc casos recents, quatre del 2024 i un més del gener d’aquest 2025, del que descriu com a "conats d’incendi", definits com focs d’impacte limitat a les instal·lacions que, davant les actuacions dels bombers, s’han detectat i extingit amb celeritat.

Més conats

"Tot i que cada vegada hi ha més conats d’incendi i algun dia podrien derivar en un incendi descontrolat", lamenta Trullols, que assegura que l’AMB "no pot permetre’s el luxe que es cremi una planta de tractament i es quedi sense utilitzar durant dos anys per culpa d’una bateria". Tant és així que l’AMB ha demanat als responsables de les instal·lacions que es "reforcin més enllà del compliment legal" per extremar les precaucions davant el risc d’incendis. Segons indiquen les últimes dades del Compte General 2023 de l’AMB, els quatre ecoparcs que gestiona l’ens –Zona Franca, Montcada i Reixac, Sant Adrià de Besòs i els Hostalets de Pierola– li han suposat uns 275 milions d’inversió.

Els dispositius trobats en les plantes de reciclatge metropolitanes no són només de patinets, sinó també de mòbils o petits electrodomèstics com aspiradores, però la inquietud dels tècnics d’AMB se centra en la irrupció dels vehicles elèctrics. Aquestes bateries solen arribar a les instal·lacions a través del contenidor gris i del groc (plàstic), i en menor mesura del marró (orgànic). Origen que tant l’AMB com l’Agència Catalana de Residus (ARC) critiquen i desincentiven, mirant de conscienciar la ciutadania perquè porti les bateries de liti als punts de venda i distribució de les empreses que els produeixen, en lloc de dipositar-les als contenidors per molt que sigui el més còmode. Tampoc en punts verds o deixalleries, aclareixen a l’ARC.

El protocol d’extinció

Si bé l’AMB no assenyala a quines instal·lacions han tingut lloc els incendis, sí que afegeix que s’han produït a les trituradores o premses, a prop d’equips que poden perforar les bateries. Una vegada foradades, "l’incendi és difícil d’extingir", expliquen. En aquest cas, puntualitzen fonts de l’ARC, "el protocol prescriu activar el pla d’emergència, evacuar i contactar amb el 112 i no intentar apagar el foc amb aigua, però sí amb extintors de pols ABC o de CO2". Una vegada extingit l’incendi, els bombers sí que recomanen ofegar les bateries en aigua.

Les bateries de liti presenten dificultats d’especial complexitat a l’hora de sufocar incendis causats per elles en plantes de residus. Perquè provoquen detonacions i les explosions poden projectar material en flames, fet que fa que el foc s’estengui ràpidament. I perquè aquestes flames són difícils d’extingir: els mètodes tradicionals, com l’aigua o extintors de pols química, són ineficaços. A més, els gasos que allibera la combustió de les bateries contenen compostos tòxics. Per no parlar de les cintes transportadores en moviment de les plantes, que incrementen la rapidesa de la propagació.

Notícies relacionades

A l’AMB tenen identificades cinc causes d’aquests incendis per bateries de liti a les plantes. Una són els curtcircuits interns o externs de les bateries, que porten a l’alliberament de gasos inflamables i, eventualment, a incendis. D’altres són les sobrecàrregues de les bateries, els danys físics a les bateries causats per un cop, ja que si es perforen, l’electròlit pot escapar i, per tant, augmenta la probabilitat d’incendi. Una altra causa és la calor extrema: sotmetre les bateries a temperatures altes no ajuda. I els defectes de fabricació també poden causar focs.

Per evitar aquestes casuístiques, l’AMB recomana a usuaris de bateries de patinets elèctrics i altres dispositius utilitzar carregadors certificats per no sobrecarregar-los, no exposar-les a temperatures extremes, reemplaçar les bateries si mostren signes de desgast o danys, o utilitzar les fundes adequades per emmagatzemar i transportar les bateries.