El Tribunal Suprem estreny el setge judicial sobre la contaminació de la incineradora del Besòs

Serà el jutjat de Badalona que va obrir la investigació qui conclogui la causa després que el Suprem hagi exculpat Eloi Badia, expresident de la companyia. Badia va ser regidor dels Comuns a l’Ajuntament de Barcelona durant el mandat de l’exalcaldessa Ada Colau i ara exerceix de diputat per Sumar al Congrés.

L’acusació d’Airenet estudiarà recórrer en contra que el dirigent quedi absolt. «Hi ha responsabilitats polítiques en aquest cas i Badia tenia una enorme responsabilitat, perquè estava al corrent de les nostres reclamacions, del que passava i de les sospites des d’abans de ser president», esgrimeix Silvina Frucella, presidenta de l’associació denunciant. Al seu torn, es declara indignada pel que qualifica com a «impunitat política»: «La Generalitat és tan responsable com Badia, perquè havia d’exercir d’ens de control sobre Tersa. Que no hi hagi responsabilitat política és institucionalment molt greu. En el millor dels casos, la culpa recaurà en un càrrec de la tercera fila de Tersa». Els Comuns defineixen la causa contra el seu membre com un exemple de ‘lawfare’,per suposada persecució judicial injusta per raons ideològiques.

Al marge d’eximir el parlamentari, el Suprem és contundent i estreny el setge sobre la central de crema d’escombraries de Tersa, de la qual l’Ajuntament de Barcelona té el 58,35% de la propietat, l’Àrea Metropolitana ostenta el 41,16% i la resta es reparteix entre altres consistoris de la corona de la capital. La interlocutòria afirma que en la instal·lació investigada «no s’assegurava l’adequada incineració dels residus conforme a la referida normativa ambiental, la qual cosa causa així un risc de greu contaminació de l’aire amb compostos nocius per a la salut i el medi ambient».

Risc greu

Partint dels esbrinaments de les indagacions i els informes de la Guàrdia Civil, l’alt tribunal conclou que, «en nombroses ocasions», els tres forns de la incineradora van cremar escombraries «a unes temperatures molt inferiors» als 850 graus exigits per als gasos de combustió en la incineració de residus. Els magistrats remarquen que «està científicament acreditat que, si no s’arriba a aquesta altíssima temperatura, es generen emissions a l’atmosfera» en la crema de deixalles, amb un «elevat contingut de compostos altament nocius per a la salut humana i el medi ambient», com els furans i les dioxines, que són partícules potencialment cancerígenes.

El Suprem prevé del «greu risc» que haver infringit suposadament els paràmetres de temperatura «ha pogut comportar per a la qualitat de l’aire en una zona d’alta densitat de població, com és l’àrea de Sant Adrià de Besòs». Des de la denúncia d’Airenet el 2018 que va originar les indagacions, el Suprem és la quarta instància que posa en qüestió l’operativa de la planta i alerta que la seva activitat pot haver compromès la salut dels veïns de l’entorn.

La interlocutòria coneguda aquesta setmana discuteix la veracitat de les temperatures a què es van desfer les deixalles, a nivells que suposadament van arribar a vorejar els 10.000 graus o es van enfonsar fins a 801 graus sota zero, segons els registres que Tersa va comunicar a la Generalitat. Es tracta de nivells impossibles de produir-se a la Terra. Aquests valors esbojarrats ja van ser advertits per informes de la Guàrdia Civil, el recurs de la Fiscalia per reprendre la investigació i el pronunciament de l’Audiència de Barcelona, que va desmuntar els arguments de la jutge d’instrucció de Badalona que va arxivar les diligències.

Tersa respon a EL PERIÓDICO que no ha rebut de moment notificació de la resolució del Suprem, per la qual cosa ha declinat fer valoracions. Per la seva banda, Frucella destaca que «diversos ens judicials» han apuntalat les acusacions. «Tersa ha treballat fora de la llei i ha posat en risc la gent que viu al voltant però, a més, ho ha maquillat amb una fórmula fraudulenta que no representa la realitat, cosa que és encara més greu», retreu la presidenta d’Airenet. «El Suprem avala la nostra denúncia, però hi ha una impunitat política que ha d’acabar»,postula.

Un sol acusat

Tot el pes de les acusacions es carrega ara sobre el cap d’explotació de la incineradora del Besòs. El Suprem precisa que F. R. és el «màxim responsable tècnic» i el «garant per evitar el risc ambiental derivat d’un conegut funcionament anòmal» a la fàbrica.

En aquest sentit, remarca que havia d’assegurar que el tractament de residus es «verifiqués» respecte a la normativa. De la investigació judicial es deprèn, incideix l’alt tribunal, que la incineració dels residus es verificava controlant la temperatura mitjançant un «simple algoritme» que, segons la Guàrdia Civil, «no assegurava als responsables del correcte funcionament saber del cert si s’assolia la temperatura màxima exigida».

Notícies relacionades

Pisos turístics a Barcelona: de 81 el 2005 a 10.327 el 2024

El cost per reparar una caldera deixa sense aigua calenta una guarderia pública de Barcelona

La resolució apunta una altra circumstància cridanera: l’anomalia a la cremació va ser detectada per la Generalitat en una inspecció de les instal·lacions de la planta realitzada durant diversos dies el març del 2018, «i es va arribar a exigir» als responsables de la central que «posessin en marxa els cremadors auxiliars si la temperatura dels forns» baixava de 850 graus.

Els jutges recalquen que l’última jurisprudència s’ha inclinat majoritàriament per considerar que el delicte contra el medi ambient «és un delicte de perill hipotètic o potencial»,un «híbrid entre el perill concret i l’abstracte en què no n’hi ha prou amb la contravenció de la normativa administrativa per poder aplicar-lo, sinó també alguna cosa més: que la conducta sigui potencialment perillosa». Segons la seva opinió, l’actuació del cap d’explotació de la incineradora pot tipificar-se com un delicte contra els recursos naturals i el medi ambient.