Els grups de restauració després de l’auge d’obertures postpandèmia

Grup Confiteria: 25 locals i culte al passat local

Si un creixement ha sigut vertiginós en els últims temps és el del Grup Confiteria, un equip gastronòmic que va néixer el 2014 amb el meritori propòsit de "rescatar establiments emblemàtics de Barcelona i preservar el patrimoni de la ciutat a través de diferents conceptes culinaris". El van fundar Enric i Joan Rebordosa i Manuel (Lito) Baldovinos, que no han parat de somiar i ampliar mires –i divertir-se amb cada nova idea–, fins a la inauguració, aquesta passada setmana, de la seva cocteleria semiclandestina Focacha, a Tuset, retent culte a la Gauche Divine. Era el seu local número 25, que arriba després d’una facturació de 25 milions d’euros l’any passat, i una plantilla de 300 persones.

En la seva nòmina hi figuren restaurants i cocteleries històriques com La Confiteria, Cafè del Centre, El Maravillas, Ultramarinos Marín i el celler Molina, entre d’altres. Allà cuiden la memòria culinària de la ciutat, però també solen caracteritzar-se per preus populars i una estètica on els clients se senten molt acompanyats. També destaquen pel seu elenc de cocteleries d’èxit, que inclou Paradiso (que va liderar el 2022 el top mundial i segueix entre els primers) i Monk.

Fa poc van celebrar el seu 10è aniversari en gran, després d’haver portat el seu segell Paradiso fins i tot a Dubai, i amb diversos projectes emblemàtics sota el braç, com la gestió de la restauració de la Font del Gat, que obriran aquest any. Apujar la persiana del Bar Mundial és la seva altra il·lusió per a 2025.

Grup Umai, el fenomen de Monster Sushi

És un dels més forts en l’àmbit de la cuina japonesa, amb nou locals a tot Espanya, dels quals set estan a Barcelona i dos a Madrid. A la capital catalana tenen un local dedicat al delivery. El grup com a tal va néixer a finals del 2020, liderat per Carpathia Investments i Workerbee Capital, on es van integrar els restaurants japonesos Monster Sushi, Monster Sushi Delivery i Robata. El seu conseller delegat, Marc Conte, lidera la gestió de les tres línies de negoci, amb una plantilla de més de 250 empleats. El germen de l’aventura va ser l’obertura de Monster Sushi el 2010 a Barcelona de la mà dels seus fundadors Fabiola Lairet i Ricardo Figuera.

L’última obertura ha sigut el local de Pedralbes, a Dr Ferran amb Manuel Girona. Avança que acaben de firmar el seu 10è establiment, que serà el Monster San Just, amb inauguració prevista al juny.

Molt mar i més, amb Somos Esencia

La família Mitats, amb tres dècades d’experiència al sector, tenia el somni de reflectir l’essència de Barcelona tant al paladar com en l’ambient. Així que en 2019, Xavier Mitats i el seu fill Guillem van fundar Somos Esencia i van adquirir el restaurant Agua, amb una llarga trajectòria al Front Marítim de la Barceloneta. El seguiria Tierra Brava el mateix any al mercat del Ninot. Un any després van obrir Brisa, a la zona de Palau de Mar, on destaca la seva terrassa. La pandèmia no va frenar l’expansió, i el 2023 van comprar Bauma, un bar de tapes clàssic amb mig segle d’història davant la Casa de les Punxes. En un intens 2024 es van fer amb Barraca, a primera línia de la Barceloneta. També van obrir Fauna Cafè al costat de l’Arc de Triomf. I molt a prop van sumar Gatopardo.

Guillem ja no forma part del grup i és el seu germà Àlex Mitats, incorporat el 2023, que exerceix de director general. Explica que el denominador comú de les seves apostes és una cuina fresca, amb caràcter propi i on la ubicació juga un paper important.

L’eclosió de Pantea GrOup, de la platja a l’Eixample

És un dels grups de restauració que més va créixer a Barcelona el 2024. Suma més de 15 anys d’experiència, després d’irrompre amb força als xiringuitos de la platja i fer després el salt a la ciutat. El lideren la parella formada per Ramon Rodríguez i Pantea Pishkoohani, amb l’objectiu de desplegar una "gastronomia exigent" malgrat els seus diferents formats.

El Balcó Gastronòmic del Port Olímpic va exercir de punt d’inflexió per al grup l’any passat. Allà van invertir 5,5 milions d’euros i van estrenar Superlocal, de cuina saludable i ben resolta, i Eldelmar-Hermanos Torres, en aliança amb els famosos xefs triestrellados. Aquest creixement els va portar a ampliar la plantilla fins a les 500 persones. En total gestionen set establiments, que l’any passat van facturar més de 17 milions d’euros, amb previsió d’assolir els 24 el 2025.

Els seus altres locals són Can Fisher, una arrocería tradicional en primera línia de mar; Anita Flow, cuina oberta tot el dia en l’Eixample; Públic – Cuina de Mercat, una taverna gastronòmica i Wine bar a Enric Granados; Vai Moana, el xiringuito més antic de Barcelona, a la platja de Bogatell; i La Deliciosa, a la Barceloneta.

De Tòquio a Barcelona: GrupO NOMO

Parlar de Nomo a Barcelona és parlar de sushi. El grup suma una desena de restaurants i està format per Borja i Juan Molina-Martell junt amb Naoyuki Haginoya com a xef executiu, amb el repte de ser "un referent de model de negoci en l’àrea gastronòmica del sushi i especialitats japoneses".

Relaten que el que va començar com un projecte "humil" amb la seva primera obertura el 2007 (Nomo Gràcia), va acabar creixent amb més seus a Barcelona, Madrid, Girona i la Costa Brava, i amb força renovada després de la pandèmia, fins a sumar un equip de més de 260 persones. L’any passat van facturar 17 milions d’euros.

La marca ha volgut vertebrar el seu creixement imprimint-li caràcter social, mitjançant col·laboracions amb institucions i organitzacions benèfiques, com Sant Joan de Déu. I també destaca per les seves polítiques de sostenibilitat que es tradueixen en una carta amb pesca sostenible, i tot el seu packaging per a la línia de takeaway 100% biodegradable.

Naoyuki Haginoya –Nao– dirigeix els fogons dels restaurants des del principi, amb l’objectiu de projectar a Nomo "l’equilibri entre la cuina japonesa i el producte mediterrani", amb ingredients locals i estacionals. Una de les seves claus ha sigut comptar amb el seu propi taller de creativitat, que nodreix la carta.

Amicks, bons, moderns i que arriben als barris

El nom del grup potser no sona a gaires barcelonins, però és possible que s’hagin assegut a les taules de V de Vermut (2019), Pell de Gallina (2020) –regne del millor pollastre fregit–, Pimentel (2023), Culkin (2023) o la joyita del Clot Casa Pepi (2024). Explica el seu fundador, Martín Pimentel, que va iniciar la seva aventura fa només sis anys amb el seu vermutería deluxe, però que després va tenir oportunitat de "desenvolupar diversos projectes junt amb diferents socis", fins que al final van unir operacions sota el segell Amicks, que els ha permès unificar esforços i "aprofitar el millor de cada establiment".

La filosofia d’Amicks es basa en la "creació d’espais únics que aportin experiències significatives", explica a EL PERIÓDICO. Des de la gastronomia i el servei fins a la decoració, donant "atenció a cada detall" i mirant d’integrar-los a l’entorn i cultura que els envolta. La taverna Pimentel ja és lloc de culte (aquesta setmana va anar a conèixer-la Joe Jonas). En aquest moment el seu equip suma aproximadament 65 empleats.

Isabella’s, d’Itàlia a la capital catalana i més

Els seus espais són reconeixibles per la seva espectacularitat, mida i personalitat. El grup Isabella’s va néixer el 2010, però no ha deixat de créixer. En aquests moments suma set restaurants a Barcelona i uns altres quatre entre Madrid, Llafranc i Porto, a més de dos hotels, uns dels quals és a la capital catalana, l’Isabella’s House. Planegen l’obertura d’un nou hotel i restaurant l’any vinent.

La seva història va començar amb la il·lusió d’Isabella Heseltine de portar els sabors de la seva Itàlia natal més enllà de les seves fronteres, començant per Barcelona. El fil conductor ha sigut el producte mediterrani aliat amb el menjar tradicional italià, en una expansió de marca que ara lidera el seu fill, Marco Garí. L’empresari assenyala que a més de l’esmentada fórmula gastronòmica, la seva filosofia es basa en un servei pròxim, amb espais dissenyats per mantenir un ambient gairebé familiar.

Resurreccions d’altura de Banc de Seitons

És un projecte gastronòmic independent fundat per Sofía Matarazzo i Bruno Balbás des de zero, amb els seus estalvis com a única font d’inversió. Des del minut u van voler apostar per un concepte autèntic i pròxim, obrint l’entranyable Elsa i Fred en el Born el 2012, que continua omplint diàriament i on el comensal se sent com casa.

Li seguirien Casa Lolea en 2015 i la també exitosa Casa Ràfols (en la ronda de Sant Pere) el 2018. Però en els últims anys ha crescut amb força, amb Can Framis el 2020, Sophie el 2021, Club 61 el 2022, Pepeta el 2023, Bru en 2023, la mediàtica resurrecció de Casa Leopoldo, en el Raval, el 2024, i aquest 2025 ja han desenganxat amb el càtering Volando Voy.

La parella explica que la seva filosofia es basa en la creació d’"espais acollidors on amics i veïns puguin reunir-se de manera espontània, sense pretensions, disfrutant d’un menjar de qualitat amb molt sabor". Actualment, compten amb una plantilla de 180 persones i una facturació anual de 10 milions d’euros

La Pomada i la seva aposta pel cor de BCN

Notícies relacionades

Aquests són els grups de restauració després de l’auge de noves obertures a Barcelona

El restaurant de les dones

Va néixer el 2021 apostant per espais emblemàtics i per oferir una bona experiència al cor de Barcelona, en concret en emplaçaments com la rambla de Catalunya, la plaça Reial, i punts del barri Gòtic i El Born, amb encant o història, relaten. Malgrat la seva centralitat, no apuntaven al turista, sinó a ser "el lloc de referència del barceloní" quan vagareja pel centre, donant-li una gastronomia "de qualitat a un preu raonable" i un bon tracte, explica Javier Lluch, cofundador juntament amb Thais Ivern.

Els seus locals són la Glacera, un històric de la plaça Reial des de 1922. El Tros de la Rambla, que van inaugurar el 2022, amb hort propi i pròxim a la Casa Batlló. La Taverna del Coure, del mateix any, molt a prop de l’església de Santa Maria. També són artífexs al costat de la plaça de Catalunya de Poca Solta, que defineixen com una pizzeria catalana perquè utilitzen pa de coca de Folgueroles en lloc de massa de pizza clàssica.