Aquests són els grups de restauració després de l’auge de noves obertures a Barcelona

La ciutat compta amb exemples de grups hotelers de llarg recorregut i espectre, d’AN Grup (amb una vintena de locals entre Barcelona i Madrid, del Mussol al Tapa Tapa) Sagardi (temples de tapes i carns, i amb un nou vaixell insígnia al Port Olímpic); grups que uneixen restauració i oci com Costa Este o Carpe Diem (amb mitja dotzena de restaurants); i cadenes internacionals que tiren l'àncora a la capital catalana: l'última és Big Mamma, que prepara dues obertures. Però almenys una desena de grups destaquen per la seva efervescència postpandèmia i la seva empenta en termes de creixement, facturació i emprenedoria. Aquests són alguns, no tots, però sumen ja uns milers d’empleats i molts milions de caixa.

Grup Confiteria: 25 locals i culte al passat local

Si un creixement ha sigut vertiginós en els últims temps és el del Grup Confiteria, un equip gastronòmic que va néixer el 2014 amb el meritori propòsit de «rescatar establiments emblemàtics de Barcelona i preservar el patrimoni de la ciutat a través de diferents conceptes culinaris». El van fundar Enric i Joan Rebordosa i Manuel (Lito) Baldovins, que no han parat de somiar i ampliar mires –i divertir-se amb cada nova idea–, fins a la inauguració aquesta passada de setmana de la seva cocteleria semiclandestina Focacha, al carrer de Tuset, que ret culte a la Gauche Divine. Era el seu local número 25, que arriba després d’una facturació de 25 milions d’euros l’any passat, i una plantilla de 300 persones.

En la seva nòmina hi figuren restaurants i cocteleries històriques com La Confiteria, Café del Centre, El Maravillas, Ultramarinos Marín i el celler Molina, entre d’altres. Allà cuiden la memòria culinària de la ciutat, però també solen caracteritzar-se per preus populars i una estètica on els clients se senten molt acompanyats. Però també destaquen pel seu elenc de cocteleries d’èxit, que inclou Paradiso (que va liderar el 2022 el top mundial i segueix entre les primeres posicions), Monk  

Fa poc van celebrar el seu 10è aniversari, després d’haver portat el seu segell Paradiso fins i tot Dubai, i amb diversos projectes emblemàtics sota el braç, com la gestió de la restauració de laFont del Gat, que obriran aquest any. Apujar la persiana del Bar Mundial és la seva altra il·lusió per al 2025.

Grup Umai, el fenomen de Monster Sushi

Un dels més forts en l’àmbit de la cuina japonesa és The Umai Group, amb nou locals a tot Espanya, dels quals set són a Barcelona i dos a Madrid. A la capital catalana tenen un local dedicat al delivery.

El grup com a tal va néixer a finals del 2020, en plena sortida de la pandèmia, liderat per Carpathia Investments i Workerbee Capital, on es van integrar els restaurants japonesos Monster Sushi, Monster Sushi Delivery i Robata. El seu CEO Marc Conte lidera la gestió de les tres línies de negoci, amb una plantilla de més de 250 empleats. El germen de l’aventura va ser l’obertura de Monster Sushi el 2010 a Barcelona de la mà dels seus fundadors Fabiola Lairet i Ricardo Figuera.

Conte explica que creu que han aconseguit «un model d’èxit en la restauració de Barcelona i Madrid». El nou equip inversor pretén desenvolupar ara tots dos conceptes “accelerant el seu creixement també en altres ciutats de l’àmbit nacional, amb un model basat en matèries primeres de màxima qualitat i un tractament del producte fresc a cada restaurant, conservant l’essència de la gastronomia i tècnica culinària tradicional japonesa”. L’última obertura ha sigut el local de Pedralbes, a Dr Ferran amb Manuel Girona.

Amb Robata, a Enric Granados, van voler elevar el llistó i crear un espai més íntim, on la famosa brasa japonesa al carbó és protagonista, malgrat la gran oferta de sushi i altres elaboracions. El de Barcelona aviat complirà i continua omplint diàriament, mentre que el de Madrid va obrir l’any passat.

Avança que acaben de signar el seu 10 establiment, que serà el Monster Sant Just, amb obertura prevista el pròxim juny. Preveuen també acabar l’any amb almenys una obertura més.

Molt mar i més, amb Somos Esencia

La família Mitats, amb tres dècades d’experiència en el sector, tenia el somni de reflectir l ’essència de Barcelona tant al paladar com a l’ambient. Així que el 2019, Xavier Mitats i el seu fill Guillem van fundar Somos Esencia i van adquirir el restaurant Agua, amb una llarga trajectòria al Front Marítim de la Barceloneta i especialitzat en arrossos cuinats al carbó. El seguiria Tierra Brava el mateix any al mercat del Ninot, que fusiona cuina de proximitat i cocteleria d’autor. Un any després van obrir Brisa, a la zona de Palau de Mar, de tapes, brases i arrossos, on destaca la seva terrassa.

La pandèmia no va frenar l’expansió, i el 2023 van comprar Bauma, un bar de tapes clàssic amb mig segle d’història davant la Casa de les Punxes que volien convertir en punt de trobada hospitalària. En un intens 2024 es van fer amb Barraca, a primera línia de la Barceloneta, decidits a tornar-li la màgia que va tenir en els seus orígens: alguns dels millors arrossos del litoral i ara una millor carta de peix fresc.

També van obrir Fauna Café, un bar de tapes més informal al costat de l’Arc de Triomf. I molt a prop van sumar Gatopardo, fusionant cuina italiana i local, en un ambient modern.

En l’actualitat, Guillem ja no forma part del grup i és el seu germà Àlex Mitats, incorporat el 2023, que exerceix de director general. Explica que el denominador comú de les seves apostes és una cuina fresca, amb caràcter propi i on la ubicació juga un paper important.

L’eclosió de Pantea Grup, de la guingueta de platja a l’Eixample

Pantea Group és un dels grups de restauració que més va créixer a Barcelona el 2024. Suma més de 15 anys d’experiència, després d’irrompre amb força als xiringuitos de la platja i fer després el salt a la ciutat. El lideren la parella formada per Ramon Rodríguez i Pantea Pishkoohani, amb l’objectiu de desplegar una «gastronomia exigent» malgrat els seus diferents formats.

El Balcó Gastronòmic del Port Olímpic va exercir de punt d’inflexió per al grup l’any passat. Allà van invertir 5,5 milions d’euros i van estrenar Superlocal, de cuina saludable, de proximitat i ben resolta, i Eldelmar-Hermanos Torres, en aliança amb els famosos xefs triestrellats. Aquest creixement els va portar a ampliar la plantilla del grup fins a les 500 persones. Una cosa clau per a Rodríguez, que al·ludeix a l’«equip humà» que vertebra les relacions que van dels comensals a la xarxa de proveïdors.

L’empresària d’origen iranià explica que s’allunyen del model de cadenes de restauració perquè cadascun dels seus locals té una proposta molt diferenciada, malgrat la gestió centralitzada. En total gestionen set establiments, que l’any passat van facturar més de 17 milions d’euros, amb previsió d’arribar als 24 el 2025.

Els seus altres locals són Can Fisher, una arrosseria tradicional a primera línia de mar amb un Solete a la Guia Repsol 2024 ; Anita Flow, un restaurant casual amb cuina oberta tot el dia a l’Eixample; Público – Cuina de Mercat, una taverna gastronòmica i Wine bar amb més de 200 referències de vi al carrer d’Enric Granados que acaba d'aconseguir una Wine Star; Vai Moana, el xiringuito més antic de Barcelona, a la platja de Bogatell; i La Deliciosa, a la Barceloneta.

De Tòquio a Barcelona: Grup Nomo

Parlar de Nomo a Barcelona és parlar de sushi. El grup homònim, que suma una desena de restaurants, està format actualment per Borja i Juan Molina-Martell al costat de Naoyuki Haginoya com a xef executiu, amb el repte de ser «un referent de model de negoci en l’àrea gastronòmica del sushi i especialitats japoneses».

Relaten que el que va començar com un projecte «humil» amb la seva primera obertura el 2007 de Nomo Gràcia, va acabar creixent amb més seus a Barcelona, Madrid, Girona i la Costa Brava, i amb força renovada després de la pandèmia, fins a sumar un equip de més de 260persones. L’any passat van facturar un total de 17 milions d’euros.

La marca ha volgut vertebrar el seu creixement imprimint-li caràcter social, mitjançant col·laboracions amb institucions i organitzacions benèfiques, com Sant Joan de Déu. I també destaca per les seves polítiques de sostenibilitat que es tradueixen en una carta amb pesca sostenible, i tot el seu packaging per a la línia de takeaway 100% biodegradable.

Naoyuki Haginoya –va arribar jove a Barcelona però amb una àmplia experiència i tècnica des de Tòquio. Dirigeix els fogons dels restaurants des del principi, amb l’objectiu de projectar a Nomo “l’equilibri entre la cuina japonesa i el producte mediterrani”, amb ingredients locals i estacionals. Una de les seves claus ha sigut comptar amb el seu propi taller de creativitat, que nodreix la carta.

El grup destaca també pel concepte Nomomoto delivery, amb un sistema propi o plataforma autogestionada de comanda i de pagament, així com un obrador independent.

Amicks, bons, moderns i que arriben als barris

El nom del grup potser no soni molts barcelonins, però és possible que s’hagin assegut a les taules de V de Vermut (2019), Pell de Gallina (2020) –regne del millor pollastre fregit–, Pimentel (2023), Culkin (2023) o la joieta del Clot Casa Pepi (2024). Explica el seu fundador, Martín Pimentel que va iniciar la seva aventura fa només sis anys amb la seva vermuteria ‘deluxe’, però que després va tenir oportunitat de «desenvolupar diversos projectes al costat de diferents socis», fins que al final van unir operacions sota el segell Amicks, que els ha permès unificar esforços i «aprofitar el millor de cada establiment».

La filosofia d’Amicks es basa en la “creació d’espais únics que aportin experiències significatives”, explica a EL PERIÓDICO. Des de la gastronomia i el servei fins a la decoració, donant «atenció a cada detall» i mirant d’integrar-los a l’entorn i cultura que els envolta. La taverna Pimentel ja és lloc de culte (aquesta setmana va anar a conèixer-la Joe Jonas).

Explica que l’expansió tracta de fomentar «el desenvolupament personal i el creixement dels espais», que van evolucionant amb el temps. En aquest moment el seu equip suma proximadament 65 empleats que comparteixen “passió per la restauració” en un ambient “molt inclusiu”. No es conformen amb sumar locals, sinó que tenen sentit de comunitat i pertinença als barris, que miren d’«enriquir».

Isabella’s, d’Itàlia a la capital catalana i més

Els seus espais es reconeixen per la seva espectacularitat, mida i personalitat. El grup Isabella’s va néixer el 2010, però no ha deixat de créixer en els últims anys. En aquests moments suma set restaurants a Barcelona i quatre més entre Madrid, Llafranc i Porto, a més de dos hotels, un dels quals és a la capital catalana, l’Isabella’s House. Planegen l’obertura d’un nou hotel i restaurant l’any vinent.

La seva història va començar amb la il·lusió d’Isabella Heseltine de portar els sabors de la seva Itàlia natal més enllà de les seves fronteres, començant per Barcelona. El fil conductor ha sigut el producte mediterrani aliat amb el menjar tradicional italià, en una expansió de marca que ara lidera el seu fill, Marco Garí.

L’empresari assenyala que a més d’aquesta fórmula gastronòmica, la seva filosofia es basa en un servei proper i familiar, amb espais acuradament dissenyats» per fer sentir bé el comensal i mantenir un ambient gairebé familiar.

Les resurreccions d’altura i novetats de Banc de Boquerones

Banc de Boquerones és un projecte gastronòmic independent fundat per Sofía Matarazzo i Bruno Balbás des de zero, amb els seus estalvis com a única font d’inversió. Des del minut u van voler “apostar” per un concepte autèntic i proper, obrint l’entranyable Elsa i Fred al Born el 2012, que continua omplint diàriament i on el comensal se sent com a casa.

El seguirien Casa Lolea el 2015 i la també exitosa Casa Ràfols (a la ronda de Sant Pere) el 2018. Però en elsúltims anys ha crescut amb força, amb Can Framis el 2020, Sophie el 2021, Club 61 el 2022, Pepeta el 2023, Bru el 2023, la mediàtica resurrecció de Casa Leopoldo, el 2024, i aquest 2025 ja han enlairat amb el càtering Volando Voy.

La parella explica que la seva filosofia es basa en la creació d’«espais acollidors on amics i veïns puguin reunir-se de manera espontània, sense pretensions, disfrutant d’un àpat de qualitat i amb molt sabor».

Bruno, nascut a Barcelona i fan de la seva ciutat, va triar l’expansió local, amb la idea de crear ambients càlids, bona taula –«ingredients frescos, plats ben executats»– i allunyar-se de modes passatgeres. Actualment disposen d’una  plantilla de 180 persones i una facturació anual de 10 milions d’euros.

La Pomada i la seva aposta pel cor de BCN

El Grup La Pomada va néixer el 2021 apostant per espais emblemàtics i per oferir una bona experiència al cor de Barcelona, en concret en emplaçaments com la rambla de Catalunya, la plaça Reial, i punts del barri Gòtic i El Born, amb encant o història, relaten.

Malgrat la seva centralitat, no apuntaven al turista, sinó a ser «el lloc de referència del barceloní» quan vagarejant pel centre de la ciutat, donant-li una gastronomia «de qualitat a un preu raonable» i un bon tracte, explica Javier Lluch, cofundador juntament amb Thais Ivern.

Destaca que cada local té un interiorisme únic, i una oferta basada en tapes, platets, arrossos, peix de llotja, carns d’alta qualitat, bona selecció de vins i còctels.

Notícies relacionades

El restaurant de les dones

Només 2 concerts a l’RCDE Stadium

Els seus locals són el Glaciar, un històric de la plaça Reial des del 1922, que ells van convertir en restaurant i van rellançar el 2021, amb clàssics de la cuina catalana. El Tros de la Rambla, que van inaugurar el 2022, amb molt producte de proximitat, hort propi i proper a la Casa Batlló. La Taverna del Coure, del mateix any, molt a prop de l’església de Santa Maria.

També són artíficis al costat de la plaça de Catalunya de Poca Solta, amb nou concepte des del 2023 i que defineixen com una pizzeria catalana perquè utilitzen pa de coca de Folgueroles en lloc de massa de pizza clàssica. Planegen donar-li un ‘germà’ aviat al costat del Portal de l’Àngel.