El restaurant de les dones

Sor Lucía Caram, sempre de blanc, va ser una altra de les que s’ho va passar tan bé com la dibuixant i caricaturista Pilarín Bayés. Aquesta última va arribar acompanyada de l’empresària del sector de l’hostaleria Cristina Cabañas. Per cert, m’expliquen que Pilarín, als seus 83 anys, es va mostrar més activa que alguna de les més jovenetes. És impossible anomenar totes les assistents, però no puc oblidar-me de les meves col·legues periodistes Núria Ribo, Txell Feixas i Agnès Marquès, a qui ara els seus seguidors, que en som molts, podem sentir a les tardes de Catalunya Ràdio. Laura Duran n’és de les fundadores, i hi va ser, tot i que està ocupada amb la People in Red, la gala contra la sida que cada any organitza el doctor Clotet, però que sense ella als comandaments no seria el mateix.

Una altra de les veteranes que hi va assistir va ser la mítica actriu Mont Plans –o sigui, la Mari Tere de Les teresines– y Àngels Gonyalons. Entre les més joves hi havia Charlie Pee i Ana Polo. Per la seva banda, l’estilista gastronòmica Laura Pons controlava com, per grups, unes cuinaven el primer plat, altres el segon i la resta, les postres. No van faltar la cantant Suu, la pallassa Pepa Plana o l’entrenadora de waterpolo de la selecció xinesa Anna Tarrés. Això sí, totes amb una copa de vi a la mà.

M’hauria agradat ser present per sentir la veu de Judit Neddermann, a qui segueixo cada cap de setmana al seu espai El CançoNeddermann a la carta, del periodista Xavi Bundó a RAC1.

M’expliquen també que l’assessora d’imatge, comunicadora i divulgadora de la lluita contra la pressió estètica Marta Pontnou era feliç amb el seu davantal i amb el seu nou llibre, La xona d’or, que ha escrit juntament amb la periodista Laura Fa. Un llibre de consells per ser una catalana de "traca i mocador".

Hi eren les actrius Maria Molins, Agnès Busquets, la simpàtica Cristina Brondo, que no sé d’on treu tanta força per estar sempre alegre a totes les festes, i la meva estimada directora del Canet Rock, Gemma Recoder.

En fi, que les davantaleres són tan divertides com poderoses, i que qui assisteix una vegada a la trobada d’Ada Parellada vol repetir. És més, vist això, o l’any que ve fan dos torns, o alguna es quedarà sense sopar.

Serrat, al Círculo

Notícies relacionades

Ovelles per a esbrossar Collserola: l'estratègia de l'AMB per a prevenir els incendis en els boscos de Barcelona

Torna la Can We Run, la carrera solidària que uneix gossos i amos

Al marge de la seva estimada dona Candela i de les seves filles i nets, a Joan Manuel Serrat el que més l’apassiona és el Barça. No obstant, el cantautor té una cosa que també està per sobre del seu estimat club. Em refereixo als seus amics. Així que dimarts passat va renunciar a veure el Barça per assistir a la presentació del llibre Tertúlies nocturnes, del seu amic el Dr. Pedro Clarós. Va ser al Círculo Ecuestre, lloc que ha freqüentat poc, i davant d’un altre reconegut culer: el president d’aquest exclusiu club empresarial, Enrique Lacalle.

Hi va haver ple per escoltar aquest metge solidari especialista en otorrinolaringologia i cirurgia plàstica facial. Serrat va destacar que Clarós ha sabut transmetre amb naturalitat i sense manipular la veu de tots els protagonistes del llibre. Doncs res, que es va perdre la fantàstica trobada contra el Benfica, però, abans del partit, o sigui, dilluns. Serrat em va dir que aquest any el Barça arribaria a la final de la Champions. "I ho dic ara que encara no estem a quarts", em va remarcar. Doncs, si és així, allà hi serem els dos.