L’informe de BCN sobre el Prat recolza l’ampliació sense tocar la Ricarda

Els 25 experts que han format aquest peculiar senat estan d’acord en el fet que l’aeroport ha de donar més de si, sobretot en el que té a veure amb els vols de més llarga distància que ara fan escala en altres grans capitals europees. No hi ha tanta contundència, però, a l’hora d’assenyalar les solucions concretes, ja que les limitacions en matèria de medi ambient –amb la Unió Europea observant– són difícils d’esquivar. Tot i que hi ha una certa picada d’ullet cap a la proposta que al seu dia va plantejar Foment: allargar la pista sense trepitjar la natura.

Reserves naturals

La tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Laia Bonet, va obrir l’exposició sense recórrer ni una sola vegada, quan esmentava la infraestructura per si mateixa, a la paraula ampliació. En canvi, en un parell d’ocasions, sí que es va sentir còmoda amb la idea d’"adaptar" l’aeroport. Sí que va parlar d’"augmentar el nombre de vols de radi llarg" i també d’"augmentar la capacitat" del Prat per arribar a les 90 operacions per hora (ara està en un sostre de 78). ¿Però com? Això ho va deixar sota la responsabilitat de Vila i de l’enginyer en cap del consistori, Oriol Altisench.

El punt tres de l’informe és potser el que aporta més pistes. Insta a crear un "marc de diàleg social i institucional, plural i obert, que treballi en solucions a mitjà i llarg termini que permetin allargar la pista curta, preferentment sense tocar els espais protegits de la Ricarda i el Remolar, les dues reserves naturals que custodien els dos extrems del llarg passadís d’asfalt que hi ha més a prop del mar.

La proposta que s’acosta més al que defensa el comitè d’experts és la que va presentar Foment del Treball a finals d’octubre del 2023: allargar la pista sobre la Ricarda amb pilons que evitin trepitjar la natura. Quan li van preguntar sobre la coincidència, Vila va evitar simpatitzar amb cap dels projectes que durant els últims quatre anys han anat veient la llum. "No desautoritzem les propostes presentades fins ara", va dir.

Tampoc es va voler mullar sobre el fet que el Prat ja disposi d’una pista llarga, la número 1, que no s’utilitza per als enlairaments dels grans avions perquè el soroll molesta els veïns de Gavà Mar i de Castelldefels. L’informe admet que l’actual configuració de pistes ja permetria arribar a les 90 operacions per hora. Però si es tira endavant, prossegueix, "podria desencadenar un conflicte veïnal per l’impacte acústic". No és una cosa que els experts receptin, ja que faria volar pels aires l’acord a què van arribar els municipis de l’entorn i Aena per mirar de tenir la festa en pau.

Amb subtilesa

Malgrat donar suport de manera subtil a l’ampliació de la tercera pista, el comitè d’experts recorda que qualsevol intervenció que es vulgui dur a terme haurà de fer front abans a les limitacions que imposa la Unió Europea en matèria mediambiental. Aquest projecte, de fet, tal com recorda el document, es produeix "en un context en què els augments de capacitat del sistema aeroportuari europeu han deixat de ser una prioritat".

Més enllà de l’ampliació, o no, de la tercera pista, el que sí que recomanen els experts és tirar endavant una nova terminal satèl·lit destinada als vols més llargs (formava part del pla inicial d’Aena del 2021) i establir una més bona relació entre les dues terminals ara existents.

Els grups municipals no van trigar a reaccionar a la presentació de l’informe. A Junts, el regidor Damià Calvet (exconseller de Territori) es va mostrar d’acord amb el fet d’ampliar la capacitat de l’aeroport i es va centrar en la necessitat que la governança de la infraestructura travessi l’Ebre i recaigui en el Govern, i no pas en el Ministeri de Transports.

Jordi Coronas (ERC) va evitar una valoració gaire concreta sobre un dictamen "que no inclou una proposta concreta" i va apostar, més que per ampliar la tercera pista, per "crear un model aeroportuari català que tingui en compte Girona-Costa Brava, Reus i Alguaire".

Notícies relacionades

On albirar balenes a Barcelona

La governança del Prat beneficia la seva fiscalitat davant el model de Barajas

En canvi, més contundent es va mostrar Janet Sanz (Barcelona en Comú): "No és propi de la ciutat de Barcelona prioritzar l’ampliació de l’aeroport per sobre dels problemes que quotidianament pateixen els ciutadans de la ciutat amb Rodalies".

Daniel Sirera (PP) va recordar que l’informe feia "un any que estava amagat en un calaix" i es va mostrar partidari de l’ampliació del Prat. "Si no s’amplia de manera immediata l’aeroport, serà responsabilitat de les tres administracions que tenen alguna cosa a dir sobre aquesta qüestió. És a dir, Ajuntament de Barcelona, Generalitat i Govern. És a dir, PSC i PSOE".