¿On es poden albirar balenes a Barcelona?

Balenes al Mediterrani, sí. Acaba de començar la temporada: de març a juny, la costa catalana, especialment la del Garraf, es converteix en una autopista derorquals. És el segon animal més gran del món, només per darrere de la balena blava. Poden superar els 20 metres. De Barcelona, Sitges i Vilanova i la Geltrú surten a buscar cetacis quatre embarcacions que admeten tripulants neòfits.  

Ría de Ferrol,es llegeix al casc. És un veler de fusta d’aquests que cruixeixen amb nostàlgia: data del 1949. El primer barco tradicional que embarca turistes per albirar balenes. Fins diumenge passat no van poder estrenar la cinquena temporada d’albiraments. Aquest mes el mar està mogut. Sortiran tots els dies que els permeti el mar. Ja tenen complets diversos caps de setmana.

Són travesses de 7, 8 hores de ‘whale watching’ amb una biòloga des delPort Olímpic de Barcelona (110 €). Mar a la vista, es diu el projecte. «Oci sostenible», resumeix el capità. ¿La seva meta? «Crear consciència a través de l’experiència directa amb elles». 

Tant te’l trobes a peu de timó com enfilat a un pal del barco amb prismàtics. Sergi Rodríguez, 41 anys, en fa 11 que navega amb una gosseta marinera: Nirvana. És la que es passeja pel barco amb mirada malacostumada de Capitán Pescanova. La del impermeable cridaner i cara de tirar-te per la borda si li ofereixes una Biodramina. «Li encanta veure els dofins saltar a la proa», diu el capità amb to paternal.

Ja deuen haver navegat junts 17.000 milles. La va adoptar a Sardenya durant el seu periple de cinc anys en caiac pel Mediterrani. L’odissea dona per a un documental: sortirà a ‘Pets’, una oda a les mascotes que s’estrena l’11 d’abril a Disney+.  

¿El seu albirament més espectacular? «Un dia vam veure quatre balenes», recorda el Sergi. Va ser el passat 13 d’abril, a unes 10 milles de Barcelona. «Estaven menjant i fent voltes i en un moment donat es van acostar molt al barco», recorda el capità–. «Va ser un dels dies més emocionants de la meva vida –promet la Berta, una de les tripulants d’aquell dia–. Mai vaig imaginar que veuríem tan a prop de la ciutat quatre rorquals majestuosos».  

No tots els vaixells poden sortir a observar cetacis. Es necessita l’autorització prèvia del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Hi ha una normativa que regula la navegació amb aquests animals: no et pots acostar a menys de 60metres, mai creuar-se en el seu rumb, es prohibeixen els sorolls forts i fins i tot es recomana no parlar durant l’albirament. Tot i que això és fàcil: un es queda mut.   

Impressiona cada «¡balena a la vistaaaa!». El doll pot arribar gairebé 10 metres. Pell de gallina general, boques obertes, sensació instantània de pau. «A 500 metres ja les pots escoltar respirar –diu la Julia–. No només el buf. De vegades hem escoltat fins i tot la inspiració. Sembla una canonada de metall» 

Julia Gostischa parla de balenes amb passió de mare. Fa més d’una dècada que les albira. És la biòloga marina que prepara les recerques amb ‘masterclasses’ marines. «La gent té la idea que a prop d’una ciutat gran com Barcelona no hi pot haver gaire fauna». I assenyala una pissarra amb vuit cetacis dibuixats. Les vuit espècies que viuen al Mediterrani: rorqual comú, catxalot, dofí mular, llistat i comú, calderó gris i comú i zífid de cuvier. Aquest any, afegeix, ha involucrat diversos voluntaris. «M’estan ajudant a analitzar dades» (fan fotoidentificació). Avui ha temptejat per primera vegada un hidròfon (un micròfon aquàtic).  

Avui no s’albiren balenes. No sempre es veuen. «És la natura, no un aquari», adverteixen sempre els tripulants principiants. «Estrany és el dia que tornem amb les mans buides», assegura el capità. Avui els mòbils han tret fum amb diverses bandes de dofins malabaristes, molt peix lluna XXL, alguna tortuga. L’any passat van tenir diverses trobades amb calderons bastant tafaners. Eren ells els que treien el cap de l’aigua per tafanejar què feien els humans (és un comportament típic que es diu ‘spyhopping’). ¿La moral? Una sortida i se’t treuen les ganes de celebrar res amb globus: cal parar cada poc per pescar algun.

Projecte Rorqual

«Ja són aquí», confirma Eduard Degollada, el president de l’associació Edmaktub. «Anem rebent bastants avisos de pescadors», detalla. Ja han vist rorquals a Tarragona, Barcelona, Palamós i Vilanova. ¿Com es presenta la nova temporada? «Tot ens fa pensar que aquest any serà positiu», avança. «Els anys que han sigut molt secs han sigut molt dolents i els anys que ha plogut molt han sigut molt bons». 

Fa 11 anys que aquesta organització sense ànim de lucre estudia balenes amb base al club nàutic de Vilanova i la Geltrú. Projecte Rorqual: és el seu vaixell insígnia. La primera investigació que estudia en profunditat el periple d’aquests mastodonts per la costa catalana: des de Palamós fins a l’Ametlla de Mar. ¿La seva conclusió? Que els rorquals no estan de passada pel Mediterrani català. «Venen a dinar». De fet, ells solen captar com s’alimenten a vista de dron. Són pioners en l’ús de drons en la filmació de cetacis. 

«No som una empresa de whale watching», adverteix l’Eduard. «Nosaltres el que fem és sortir a fer investigació». Accepten tripulants si hi ha disponibilitat (quatre persones per dia a tot estirar). Fan sortides diàries (sempre que el mar ho permet) a bord del ‘Maktub’, així es diu el seu catamarà. Són jornades d’investigació de 6 a 10 hores al mar. «Obrim les portes a poder ensenyar el que fem», convida l’Eduard. També tenen una gosseta, la Lía, que està aprenent a parlar amb les balenes.   

Encara no han publicat la memòria del 2024, però l’Eduard ja avança que va ser un any «dolentíssim». L’únic avantatge, diu, és que a l’anar a buscar rorquals més enllà van arribar a veure fins i tot catxalots i zífids (molt difícils d’albirar, són d’immersió profunda). «Vam veure totes les espècies», assenyala l’Eduard. Els vuit cetacis mediterranis i un autèntic festival de mantes gegants ballant. «Van venir a reproduir-se i es van ajuntar a la costa catalana».   

Una altra entitat sense ànim de lucre amb la qual embarcar-se a atalaiar aletes és l’Associació Cetàcea. També desenvolupen projectes de recerca. És possible participar en les sortides de mostreig dels seus projectes per la costa del Garraf. Ells parteixen des de Sitges.  

Alternativa als delfinaris

Notícies relacionades

Barcelona autoritza 15 dies d'obres sense pausa durant les 24 hores al Camp Nou

Paga 1.360 euros per aparcar dos mesos a La Maquinista de Barcelona: "Costa més que el cotxe"

La quarta embarcació on albirar cetacis és la de Depana, associació ecologista amb més d’un miler de socis. «Tots voluntaris», puntualitza David Rodès. És el responsable de navegació de l’entitat. Capità, geòleg, llibreter. Quan no està navegant, està envoltat de llibres antics a la Llibreria Rodés (Banys Nous, 8). 

Fa ja 15 anys que va començar a capitanejar les travesses marítimes de Depana. «Ho vam plantejar com una alternativa als delfinaris», apunta. Les van reprendre al febrer. Solen fer una sortida al mes tot l’any (excepte agost, desembre i gener). La pròxima és el 30 demarç. Surten des de Vilanova i la Geltrú. «L’objectiu és la conscienciació sobre la conservació i el coneixement dels cetacis», apunta el capità. «Ja hi ha gent –assegura– que ve any rere any».