Llums i ombres dels eixos verds

Per segon any consecutiu ha tocat en els eixos verds de l’Eixample la loteria de la pluja a les portes de la primavera. Va passar també el 2024, just quan es complia un any de la plantació de desenes de nous arbres i centenars d’arbustos, i està tocant aquesta vegada la grossa del sorteig aquest març, amb una successió de precipitacions (i les que encara han de venir, segons els meteoròlegs) que de nou han fet aflorar la cara i la creu d’aquests nous bulevards de la ciutat. Així, a tall de primer resum, han crescut esplèndids gran part dels exemplars plantats amb la reurbanització d’aquests carrers, però algunes de les seves llars, o sigui, els escocells, llueixen inundats d’aigua a estones, una cosa que no hauria de passar. I encara resten buits 17 escocells, un detall menor si es té en compte que entre els plans de l’Ajuntament de Barcelona figura plantar uns 7.500 arbres d’aquí a la primavera del 2026, una xifra notable si es té en compte que l’habitual fins ara eren uns 2.500 per exercici.

Ha començat fa ja diversos dies la part més vistosa de la floració a Consell de Cent, Rocafort, Borrell i Girona, sobretot d’arbustos, tot i que també d’alguns arbres. No fa falta gaire paciència per observar ja la presència de borinots, una espècie d’himenòpter que com a bioindicador de la salut d’un espai natural o urbà és excel·lent i que com a pol·linitzador no té rival. Que ho preguntin si no als cultivadors de tomàquets del delta del Llobregat. Què farien ells sense l’ajuda dels borinots. Els arbres de fulla caduca encara estan pelats. És qüestió de dies que se sumin a l’espectacle. Els eixos verds s’han convertit en una mena de nou passeig de Gràcia o Rambla dels barcelonins, un lloc en el qual, de passeig, estrany és no trobar-se un conegut. El seu èxit sembla ser absolutament immune a les denúncies judicials que van intentar evitar-ne l’existència i les sentències que ara discuteixen el procediment amb què han nascut. Fins i tot han desacreditat, la qual cosa té més mèrit segons com es miri, la legió de cunyats que van predir tota mena de catàstrofes. Només per recordar-ne una, hi va haver qui va titllar els arquitectes, enginyers i jardiners municipals de babaus pel disseny de la confluència dels carrers de Rocafort i Consell de Cent, amb l’argument que per la seva forma de petits turons els parterres d’aquella plaça se’ls emportaria pel desaigüe la primera tempesta. Bajanades.

Amb tot, el que hem dit, les pluges d’aquests dies han posat de manifest alguns dels mals que afligeixen els eixos verds. El més obvi i habitual és que és ben visible cada matí, que els cotxes no deixen veure el bosc. Però cal anar més al detall.

La urbanització d’aquests carrers no va ser merament superficial. Va ser concebuda per aconseguir una perfecta irrigació dels parterres i escocells, per exemple. A diferència del que passa en alguns altres carrers, l’aigua de la pluja que es recull en una vorera nodreix les plantes de l’altra. Les reixes dels parterres del costat muntanya de Consell de Cent, ben visibles si es presta atenció, ajuden en aquesta missió d’aprofitar cada gota d’aigua. I també era aquest el propòsit del tractament previ al que es va sotmetre les terres perquè fossin (dit molt poc tècnicament) poroses. Aquest aspecte és el que se n’ha anat bastant en orris en molts punts dels eixos verds per culpa del mal conduir dels transportistes i dels turismes particulars que aparquen en aquests carrers. No només han aixafat baranes i han destrossat cadires i bancs. També han premsat les terres. Els bassals, que després d’una pluja poden arribar a inundar tot un escocell, són una mala notícia. L’ús de cendrer que alguns fumadors fan d’aquests espais no fa més que destenyir encara més la situació.

7.500 arbres fins al 2026

Notícies relacionades

Barcelona autoritza 15 dies d'obres sense pausa durant les 24 hores al Camp Nou

Paga 1.360 euros per aparcar dos mesos a La Maquinista de Barcelona: "Costa més que el cotxe"

Els 17 escocells buits dels eixos verds semblen en meitat d’aquest context una qüestió menor. És veritat, són pocs i la previsió municipal és plantar 7.500 arbres a tota la ciutat abans de la primavera del 2026, així que aquestes absències seran resoltes. La macrooperació de plantada, de fet, va començar l’octubre passat amb la reposició de 42 plàtans al passeig de Gràcia.

En els eixos verds, les llars vegetals buides són, sobretot, a Girona i Rocafort, però entre els 17 n’hi ha un que serà tot un repte. És el cas de l’escocell situat davant el número 44 del passeig de Gràcia, és a dir, a la cantonada Besòs i muntanya de la confluència amb Consell de Cent. Quan el 2023 van finalitzar les obres de reurbanització dels eixos verds hi havia allà un arbre acabat de plantar. Era un benjamí, però ben visible. Segons els jardiners municipals consultats, com a mínim tres vegades van xocar contra ell (es pot suposar que així va ser, perquè si no seria una cosa patològica) tres conductors diferents. No va resistir una quarta envestida. El buit que va deixar l’extracció del que quedava del petit tronc és avui gairebé imperceptible si no es presta atenció. Les ensopegades dels vianants no són estranyes, raó de més perquè hi sigui de nou plantat un arbre. Serà interessant seguir-ne l’evolució, perquè igual que els borinots són un bioindicador de bona salut, la supervivència o no d’aquest arbre ho serà d’una malaltia.