¡Balena a la vista!

Se’t posa rictus de documental de La 2 quan salpes del Port Olímpic de Barcelona. El primer que t’ensenyen en aquest vaixell és a reconèixer una bufada de balena en l’horitzó. "Pot semblar el núvol d’un vaixell", et comencen a descobrir trucs mariners. Així que agafes els prismàtics en guàrdia i comences a practicar balè a l’estil Dory a Buscant en Nemo. Fa dos anys van albirar una balena a menys d’una milla de l’Hotel Vela. Des d’aquest veler les han vist fins i tot saltar.

Balenes al Mediterrani, sí. Acaba de començar la temporada: de març a juny, la costa catalana, especialment la del Garraf, es converteix en una autopista de rorquals. És el segon animal més gran del món, només per darrere de la balena blava. Poden superar els 20 metres. De Barcelona i Vilanova i la Geltrú surten a buscar cetacis embarcacions que admeten tripulants neòfits.

Ría de Ferrol, es llegeix al buc. És un veler de fusta d’aquests que cruixen amb nostàlgia: data de 1949. El primer vaixell tradicional que embarca turistes per albirar balenes. Fins diumenge passat no van poder estrenar la seva cinquena temporada d’albiraments. Aquest mes el mar està mogut. Sortiran tots els dies que els permeti el mar. Ja tenen complets diversos caps de setmana.

Són travessies de set o vuit hores de whale watching amb una biòloga des del Port Olímpic (110 euros). Mar a la vista, es diu el projecte. "Oci sostenible", resumeix el capità. ¿La seva meta? "Crear consciència a través de l’experiència amb elles".

Tant te’l trobes a peu de timó com enfilat a un pal del vaixell amb prismàtics. Sergi Rodríguez, 41 anys, en fa 11 que navega amb una gosseta marinera: la Nirvana. És la que es passeja pel vaixell amb mirada escarmentada de Capità Pescanova. "Li encanta veure saltar els dofins a la proa", diu el capità amb to paternal. Ja han navegat junts 17.000 milles. La va adoptar a Sardenya durant el seu periple de cinc anys en caiac pel Mediterrani. L’odissea dona per a un documental: sortirà a Pets, una oda a les mascotes que s’estrena l’11 d’abril a Disney+.

¿El seu albirament més espectacular? "Un dia vam veure quatre balenes", recorda el Sergi. Va ser el 13 d’abril passat, a unes 10 milles de Barcelona. "Estaven menjant i donant voltes i en un moment donat es van acostar molt al vaixell", recorda el capità. "Va ser un dels dies més emocionants de la meva vida", promet la Berta, una de les tripulants d’aquell dia.

Autorització prèvia

No tots els vaixells poden sortir a observar cetacis. Es necessita l’autorització prèvia del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Hi ha una normativa que regula la navegació amb aquests animals: no t’hi pots acostar a menys de 60 metres, mai creuar-se en el seu rumb, es prohibeixn els sorolls forts i fins i tot es recomana no parlar durant l’albirament. Tot i que això és fàcil: un es queda mut.

Impressiona cada "¡balena a la vistaaaa!". El raig pot arribar a gairebé fins als 10 metres. Pell de gallina general, boques obertes, sensació instantània de pau. "A 500 metres ja les pots sentir respirar –diu Julia Gostischa–. No només la bufada. De vegades hem sentit fins i tot la inspiració. Sembla una canonada de metall".

La Julia parla de balenes amb una passió de mare. Fa més d’una dècada que les albira. És la biòloga marina que prepara les recerques amb masterclasses marines. "La gent té la idea que prop d’una ciutat gran com Barcelona no hi pot haver gaire fauna", diu. I assenyala una pissarra on hi ha vuit cetacis dibuixats. Les vuit espècies que viuen al Mediterrani: rorqual comú, catxalot, dofí mular, llistat i comú, calderó gris i comú i zífid de Cuvier. Aquest any, afegeix, ha involucrat diversos voluntaris. "M’estan ajudant a analitzar dades" (fan fotoidentificació). Avui ha temptejat per primera vegada un hidròfon (un micròfon aquàtic).

Avui no s’albiren balenes. No sempre es veuen. "És la natura, no un aquari", adverteixen sempre els tripulants novells. "Rar és el dia que tornem amb les mans buides", assegura el capità. Avui els mòbils han tret fum amb diverses colles de dofins malabaristes, molt peix lluna XXL, alguna tortuga. L’any passat van tenir diverses trobades amb calderons bastant tafaners. Eren ells els que treien el cap de l’aigua per tafanejar què feien els humans (spyhopping, es diu aquest comportament). ¿La moral? Una sortida i se’t treuen les ganes de celebrar res amb globus: cal parar cada poc per pescar-ne algun.

Projecte Rorqual

"Ja són aquí", confirma Eduard Degollada, el president de l’associació Edmaktub. "Anem rebent bastants avisos de pescadors", detalla. Ja han vist rorquals a Tarragona, Barcelona, Palamós i Vilanova. ¿Com es presenta la nova temporada? "Tot ens fa pensar que aquest any serà positiu", avança. "Els anys que han sigut molt secs han sigut molt dolents i els anys que ha plogut molt han sigut molt bons".

Fa 11 anys que aquesta organització sense ànim de lucre estudia les balenes amb base al club nàutic de Vilanova i la Geltrú. Projecte Rorqual: és el seu vaixell insígnia. La primera investigació que estudia en profunditat el periple d’aquests mastodonts per la costa catalana: des de Palamós fins a l’Ametlla de Mar. ¿La seva conclusió? Que els rorquals no estan de passada pel Mediterrani català. "Venen a menjar", asseguren. De fet, ells solen captar com s’alimenten a vista de dron. Són pioners en l’ús de drons en la filmació de cetacis.

Notícies relacionades

El Zoo inaugura una exposició centrada en la biodiversitat

BCN autoritza 11 dies d’obres al Camp Nou durant les 24 hores

"No som una empresa de whale watching", adverteix l’Eduard. "Nosaltres el que fem és sortir a fer investigació". Accepten tripulants si hi ha disponibilitat (quatre persones per dia a tot estirar). Fan sortides diàries (sempre que el mar ho permet) a bord del Maktub, així s’anomena el seu catamarà. Són jornades d’investigació de sis a 10 hores al mar. "Obrim les portes a poder ensenyar el que fem", convida l’Eduard. També tenen una gosseta, la Lía, que està aprenent a parlar amb les balenes (es pot comprovar en el seu Instagram).

Encara no han publicat la memòria del 2024, però l’Eduard avança que va ser un any "dolentíssim". L’únic avantatge és que a l’anar a buscar rorquals més enllà van arribar a veure fins i tot catxalots i zífids (molt difícils d’albirar, són d’immersió profunda). "Vam veure totes les espècies", assenyala. Els vuit cetacis mediterranis i un autèntic festival de mantes Mobula ballant. "Van venir a reproduir-se i es van ajuntar a la costa catalana".