L’AMB haurà de tornar a aprovar el PDU de la BCN metropolitana

La decisió es va prendre recentment en un Consell Executiu de l’AMB a partir d’un informe urbanístic que analitza les aportacions dels consistoris, confirma el vicepresident d’Urbanisme i Espais Naturals de l’AMB, Damià Calvet (Junts), també regidor de l’Ajuntament de Barcelona i exconseller de Territori de la Generalitat. Tot i que la segona aprovació inicial és una fórmula anòmala i imprevista, les sòlides al·legacions municipals han empès l’AMB a aplicar-la per garantir la seguretat jurídica del pla. En paraules de Calvet, "l’AMB es deu als seus ajuntaments". El moviment coincideix precisament amb la fi de la suspensió de llicències del PDUM arran de la seva primera llum verda fa exactament dos anys.

Segona aprovació inicial

El que implica que s’hagi de procedir a una segona aprovació inicial és que, de les al·legacions i informes rebuts durant la fase d’exposició pública, es desprenen canvis que impliquen modificacions substancials del text inicial, en termes de la legislació urbanística. És a dir, no ajustos puntuals, sinó canvis de model urbanístic. El vicepresident Calvet ja va corroborar a aquest diari que l’informe de l’AMB detecta que, efectivament, entre les aportacions dels ajuntaments metropolitans "es detecten algunes potencials modificacions substancials".

El procediment administratiu habitual en els plans urbanístics passa per una primera aprovació inicial, una posterior aprovació provisional i, finalment, una aprovació definitiva. L’AMB treballa amb l’horitzó que el PDUM obtingui el beneplàcit definitiu durant la segona meitat del 2027. Tal com va passar en la primera aprovació inicial, tornarà a obrir-se un període d’exposició pública, en aquest cas més reduït. Hi podran tornar a al·legar tant ciutadans a títol personal com ajuntaments i sectors implicats. L’AMB va rebre unes 3.000 al·legacions durant la primera fase, que es va allargar fins al desembre del 2023 per a la ciutadania i fins a l’abril d’aquest 2024 per als ajuntaments.

Debat de les infraestructures

Malgrat que des de l’AMB no precisen en quines qüestions concretes sorgeixen tensions entre l’actual redacció del PDUM i els consistoris, Calvet admet que el debat urbanístic està en com el pla impacta en àrees locals contemplades en àmbits de centralitat metropolitana, especialment pel que fa al contacte amb les infraestructures pròximes al Baix Llobregat i el Vallès. El PDU estipula dos tipus d’àmbits de centralitat metropolitana: els ordenats –per exemple, el sector Porta Diagonal, la Torrassa i el Besòs– i els no ordenats, encara per desenvolupar –Baricentro, el sector Porta Delta o l’eix entre el Besòs i la C-31 que divideix Badalona.

Notícies relacionades

La població de senglars a Collserola cau per la sequera i el control de fauna

Ovelles per a esbrossar Collserola: l'estratègia de l'AMB per a prevenir els incendis en els boscos de Barcelona

Paral·lelament a la tramitació del PDUM, l’AMB es troba en un diàleg permanent tant amb l’Ajuntament de Barcelona com molt especialment amb la Generalitat. Dues de les seves comissions d’urbanisme, la metropolitana i la de Catalunya, hauran de donar el vistiplau definitiu al pla. Calvet assumeix que el PDUM aprofita "cada petita possibilitat de la legislació urbanística". I seran els òrgans urbanístics de l’Administració catalana els que conclouran si el PDUM s’adequa a la legalitat vigent i si s’alinea amb altres instruments com el Pla Territorial Metropolità de Barcelona o el Pla Director d’Infraestructures.

Entre les fites que incorpora el PDUM destaquen la construcció de 217.142 nous habitatges (120.000 dels quals a preu assequible) o la reducció a la meitat de l’ús del cotxe abans del 2050. Una altra novetat del pla és la sensibilitat mediambiental a través de l’ordenació de la denominada infraestructura verda metropolitana.