BCN viurà un "renaixement" en 10 anys comparable al dels Jocs

"Estem davant d’un nou renaixement de Barcelona". Amb aquestes paraules va resumir ahir Fèlix Riera, director de la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials, l’esperit del quart informe de Rethink BCN, un cicle de ponències d’aquest organisme i de Foment sobre la regió metropolitana. El quart capítol de la sèrie es va titular El desenvolupament de Barcelona en els pròxims 10 anys i el seu impacte en el model metropolità.

Riera va assegurar que la transformació que la ciutat viurà en la pròxima dècada es pot equiparar, amb els matisos lògics, amb les principals que Barcelona ha viscut en els últims 150 anys. La primera, amb motiu de l’exposició universal del 1888, que va deixar com a herència la remodelació de la Ciutadella. Després la del 1929, que va llegar als barcelonins l’organització de Montjuïc i de la plaça d’Espanya. La dels Jocs Olímpics del 1992, que van obrir Barcelona al mar i van donar peu a un nou barri, la Vila Olímpica, entre molts altres canvis. I també la que va propiciar el Fòrum 2004, potser la menys destacada d’aquestes cites, però que innegablement va aportar la prolongació de la Diagonal fins al mar i la recuperació del litoral del Poblenou al Besòs.

A escala metropolitana

Rethink BCN va centrar els quatre informes pensant en un projecte molt debatut. A la regió metropolitana, que suma més de cinc milions d’habitants i comprèn els territoris de l’actual AMB, el Maresme, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Garraf i el Penedès. En total, 164 municipis. "Cal actuar amb urgència per liderar el renaixement metropolità. És avançar o retrocedir. Ens juguem el futur de la ciutat, la supervivència de Barcelona. Catalunya ha d’acompanyar la seva capital, que ha de ser capaç de superar les fronteres administratives. És necessària una metròpolis cohesionada", va afirmar el president de Foment, Josep Sánchez Llibre.

Riera va recordar que el 2029 es complirà un segle de l’Exposició Universal que va donar forma a la muntanya, que ara, va voler destacar, viurà una nou gran canvi, amb l’arribada de la prolongació de l’L2 del metro, la creació d’un barri entre el Poble-sec i la Font de la Guatlla, els 12.000 nous pisos de la Marina del Prat Vermell i, en resum, el fet que la muntanya deixarà de ser una espècie de zona fronterera que està associada a la plaça d’Espanya.

Va citar molts altres projectes previstos per a la pròxima dècada que en la seva argumentació justifiquen comparar aquest període amb el de les grans transformacions que va viure Barcelona: l’ampliació de l’aeroport –de la qual Foment és un defensor entusiasta-, la nova estació de la Sagrera, l’ampliació del Macba, la Biblioteca provincial de l’Estació de França, la nova Rambla que deixarà la reforma, la Ciutadella del Coneixement, el campus del nou Clínic i la remodelació de la Fira de Montjuïc, entre molts d’altres.

I també va al·ludir a altres que tenen lloc en municipis limítrofs amb la capital catalana, que d’alguna manera serien la prova que es té en compte la dimensió metropolitana: les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs, el projecte de l’antiga Fàbrica Godó i Trias a l’Hospitalet. A ulls d’algun dels assistents, que ho comentava sortint de la intervenció, hi ha certa desproporció en el sentit que la majoria d’iniciatives citades, les de més pes, estan previstes a Barcelona i no a la regió metropolitana.

Notícies relacionades

La iconografia verda de Barcelona fa 20 anys

Barcelona negocia la cessió d’un bloc de pisos de Coderch

En l’informe han participat el sector empresarial i l’acadèmic, i tècnics de l’Ajuntament de Barcelona i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. I comprèn vivenda, mobilitat, infraestructures, cultura, entitats socials, educació, sanitat i esport.

La presentació va comptar amb un diàleg entre Felipe Campos, conseller delegat d’Aigües de Barcelona i director d’Acció Social d’Agbar, i Gerard Esteva, president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), que van debatre sobre com s’ha d’afrontar la transformació, advocant de manera destacada per la col·laboració publicoprivada i un argument molt coherent amb la seu que acollia l’acte, la patronal Foment: no témer el sector empresarial i conèixer l’efecte positiu de la seva aportació.