Macrotardejos de taula

Una multitud s’arremolina en un lateral de l’estació de França. Res alarmant, sembla. No es veu ningú amb kits de supervivència de la UE. Quan obren la porta de la macrocafeteria, es van dispersant per les taules amb taulers, daus i cartes a discreció. No es veia tanta gent concentrada en un joc de taula des dels temps de Jumanji. Hi ha una prestatgeria amb centenars de jocs per elegir. Avui hi haurà 250 jugadors en acció. Són ja més de 10.000 membres a Meetup, i van pujant. Aquests esdeveniments estan creixent tan ràpid com els rumors de crisi de Tamara Falcó i Íñigo Onieva. Fan quedades multitudinàries per jugar cada setmana. A hores d’ara virals, fins i tot han organitzat "speed datings lúdics" amb els quals llançar als daus "el que sorgeixi". Kleff, es diu aquesta comunitat. "La més gran d’Europa de jocs de taula", s’anuncia a Instagram. "Jo crec que del món també", diu Pau Martí, promotor de tot això. Ja són més de 10.000 kleffers a Meetup, gairebé 10.000 més a Instagram, 950 a Telegram, 1.480 a WhatsApp (actualment ja van per un segon grup). ¿Que què en treuen? "Res. És altruista", respon el Pau.

Compte a l’intentar fer-li trampes, que és advocat. "Quan ho dic, no s’ho creu ningú", riu el Pau. En un d’aquests esdeveniments que organitza va conèixer la seva dona, també addicta als taulers. Van trencar el gel amb un mort: jugant a Asesinato en Hong Kong. Ara tenen un nadó i més de 300 jocs a casa.

Va arrencar sent un Meetup amb només cinc persones. Fa sis anys que van començar a quedar en un restaurant: 10, 20, 30 persones. Es van haver de traslladar a un lloc més gran. Al Pasatapas van tornar a arribar al límit: 150. Aquest gener es van canviar a la seva macroseu actual: L’Estació Espai Gastronòmic. Hi caben 300 jugadors. Aquesta setmana n’eren ja 250. Li acabes confessant pel broc gros que només jugues al parxís. Notes que conté educadament la mirada d’esglai. "Hi ha molta vida rere d’això", et replica el Pau i tot seguit assenyala una prestatgeria que està plena de jocs. "I això és la meitat de la nostra ludoteca. En tenim més de 500 –calcula–. Alguns els comprem, alguns ens els cedeixen les editorials". Ja fan presentacions de jocs com en el món literari.

‘Speed dating’ lúdic

Hi ha mil jocs de cartes i dibuixos, taulers de carreres, d’estratègia, de rialles, autèntics escape rooms de taula. El Pau t’ensenya fileres interminables de capses. "Hi ha començat a haver molts autors espanyols de jocs que estan reconeguts internacionalment". Ara el best-seller, diu, és Blood on the Clocktower. "¡I és un joc que val 150 euros!". Són les partides que s’organitzen al fons, a la zona de sofàs. Hi poden participar fins a 15 jugadors. Ja n’han hagut de comprar una segona còpia. "Sempre hi ha llista d’espera".

Notícies relacionades

La iconografia verda de Barcelona fa 20 anys

Barcelona negocia la cessió d’un bloc de pisos de Coderch

Els de les samarretes vermelles són els "facilitadors". Reparteixen els jugadors per les taules i ensenyen a jugar al que els demanis. Avui és la presentació del Taco Loco, un joc de cartes semblant a l’Uno. Hi ha torneig. Així que t’asseuen a jugar amb desconeguts com si estiguessis en una timba de pòquer. En dos minuts aprens a tirar les cartes amb facilitat. Agafes confiança en tres. ¿El millor? "L’ambient", assenyalen l’Ainhoa i l’Amanda, les teves noves millors amigues. A la segona ronda ja et piques com si fossis en un capítol de Friends.

Acostumen a quedar els dimecres, de 19.00 a 23.00 hores. "Ambient afterwork", que diu el Pau. Un tardeig amb taulers. Es veuen jugadors locals i guiris. Totes les edats. ¿El que més agrada? "La varietat de jocs", diuen, "que et pots ajuntar amb tota mena de gent". Hi ha qui fa dos dies que està a Barcelona i ve bàsicament a fer amics. Això és el que enganxa, assegura el Pau: "El component social. El que et dona una taula no t’ho dona un videojoc. El cara a cara. La gent està cansada de socialitzar a través d’una pantalla". Fins i tot una app per lligar els ha contactat per organitzar cites ràpides amb jocs de taula. "L’any passat ja vam fer un speed dating lúdic", recorda el Pau. Les cites ràpides es muntaven amb jocs que duraven 6 minuts. Un grup de joves està aprenent a jugar al Coyote. ¿Que per què venen ells? "És un lloc de socialització que no és capitalista –respon la María–. ¡I no en queden gaires! Llocs on puguis ajuntar-te de manera col·lectiva a fer coses sense haver de pagar... Fa pensar".