CONTEXT

Retards imperdonables

Una altra promesa d’inversions milionàries i, una vegada més, amb dates que no es compliran.

Una vegada més, una promesa d’inversions milionàries. Una vegada més, amb dates que no es compliran. Un no s’ha de posar derrotista davant d’una bona notícia com aquesta, ja, però un cert grau de crítica realista crec que convé. Si repassem la majoria d’aquests projectes, que sembla que ara van de debò, veurem que van ser una presa de pèl en el seu moment. Repassar l’hemeroteca de la Biblioteca de Barcelona és posar-se a plorar. La proposta la va llançar el 1989 el ministre de Cultura –ja difunt– Jorge Semprún. Avergonyit que Barcelona fos una de les poques capitals de província espanyoles que no comptés amb biblioteca central, com obliga la llei. Han passat 36 anys. El 2002 es van parar les obres en el Born i fins ara. I és una llàstima, perquè s’ubicarà en un lloc impossible i equivocat. Però, sisplau, que no s’ho repensin i que es faci ja, com i on sigui.

Respecte a l’ampliació imprescindible del MNAC, és similar. La relació de Barcelona amb la seva muntanya cultural, que passa per facilitar-hi l’accés, continua balbucient. I la urgència és màxima. Per sort, com que ens agrada anar a cop de centenaris, s’apropa el de l’Exposició Internacional del 1929. Lloades siguin les matemàtiques. Per a l’ampliació del Macba només cal esmentar la falsa polèmica dicotòmica que es va muntar al seu dia entre sanitat i cultura. Un projecte intel·ligent pot resoldre usos diversos sense problema. Hi haurà CAP i més art a la nova plaça. ¡Només espero que no hi endinyin els horribles parterres vistos als horrenders!

Notícies relacionades

Respecte al projecte per a les Tres Ximeneies, cal fer notar que porten tancades des del 2011. La biennal Manifesta ha hagut de ser el detonant per buscar-li un ús per fi. La Casa de les Lletres és una bona ocasió per donar relleu al sector literari, i el Centre d’Art Digital donarà, per fi, dignitat a aquest edifici amb nom curiós, Foneria de canons, que hauria d’haver sigut seu del Conca. Fa dècades que el veiem esllanguir-se al final de la Rambla. Artèria que necessita amb candeletes omplir-se d’usos dignes per reconquerir als barcelonins. Doncs bé, l’edifici està buit des del 2003, quan el va comprar la Generalitat per tres milions al Ministeri de Defensa. Quina vergonya i desaprofitament per a un emplaçament tan vital a Barcelona.

Com a curiositat sobre aquest rosari de projectes, es pot destacar que quatre pertanyen a Harquitectes, un petit estudi d’arquitectura de Sabadell. Sens dubte, certifica que l’obsessió comtal pels arquitectes estrella ja és difunta. Que es valora el talent local, la sensibilitat mediambiental, el disseny auster aplicat amb carinyo. Faig una aposta fàcil de guanyar: cap de les dates que ofereix aquest article es compliran en el termini d’obertura per a aquests equipaments. Tampoc el pressupost. I no passarà res. Mai passa res amb el desgavell cultural. I una altra profecia: cap polític demanarà disculpes per tants anys de retards. Tallaran la cinta de la inauguració somrients, tan tranquils, com si res.

Temes:

Biblioteques Macba MNAC

Inicia sessió 0 Comentaris

La transformació de la Misericòrdia en el CAP Raval

Xavier Lloveras, Flors Lloveras, 70 anys venent flors: "Sant Jordi ha canviat però la flor no, continua sent un luxe per regalar"