Set projectes multiplicaran la potència cultural de Barcelona

"La inversió és realment important, però ens agradaria que fos més gran –assegura Josep Maria Carreté, secretari general del Departament de Cultura. Estem a la legislatura dels drets culturals [tot i que la llei catalana al respecte està pendent], i perquè els ciutadans puguin exercir aquests drets és necessari actuar en la formació, la creació, l’empresa i el gaudi final de la producció cultural. Les infraestructures que vertebrin els drets culturals són indispensables".

Als set equipaments citats cal afegir l’edifici Jordi Solé Tura, a Sant Martí, amb biblioteca, auditori i CAP, i el centre cívic i cultural de Nou Barris, amb biblioteca, auditori, sales polivalents i gimnàs. Les dues iniciatives estaran acabades abans del 2030 i són d’envergadura per molt que el seu radi d’acció sigui de districte.

La col·laboració publicoprivada completa el mapa cultural del futur immediat de Barcelona amb el Museu Carmen Thyssen als antics cines Comedia del Passeig de Gràcia i el centre destinat a les arts visuals a la fàbrica Godó i Trias de l’Hospitalet de Llobregat, a la zona de la plaça d’Europa. "L’aliança amb actors privats és clau en el nou ecosistema de les indústries creatives", assenyala Xavier Marcé, regidor de Cultura i Indústries Creatives. "Barcelona viu un boom sociocultural una vegada esgotada l’etapa inaugurada amb els Jocs Olímpics –afegeix. Catalunya Media City i la Biblioteca Pública de l’Estat reafirmaran el seu lideratge, o colideratge, no crec en la competició, en l’audiovisual contemporani i en el sector editorial".

El MNAC, la inversió més gran

La inversió de més calat és la del MNAC, que contempla la incorporació del Palau Victòria Eugènia, la rehabilitació del Palau Nacional, seu actual de la institució, i la connexió entre tots dos. El projecte guanyador d’Harquitectes i Christ & Gantenbein, que es farà públic a finals d’abril després del període d’al·legacions, té un pressupost estimat de 122 millones, segons fonts del Departament de Cultura, amb aportacions del Govern central, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. La intervenció al MNAC és només el cor cultural d’un pla de transformació de Montjuïc molt més ampli, amb l’horitzó principal en el centenari de l’Exposició Internacional del 1929, però que es prolonga més enllà del 2029.

Amb la integració del Palau Victòria Eugènia el MNAC guanya d’entrada un acostament a la ciutat. Però més rellevant és el guany en espai expositiu per a les creixents col·leccions d’art de la segona meitat del segle XX, fotografia, còmic i il·lustració, entre d’altres, i per al desenvolupament del relat del museu amb les mostres temporals. Una situació semblant se solucionarà en el Macba amb el nou edifici en el Convent dels Àngels, davant de l’actual. El districte de Ciutat Vella concentra cinc dels set projectes. Són, a més de l’ampliació del Macba, la Biblioteca Pública de l’Estat, el Centre d’Art Digital de Catalunya, la Casa de les Lletres i la rehabilitació del teatre Arnau al Paral·lel.

Pol literari

La Biblioteca Pública de l’Estat té aquesta vegada la inversió ben garantida amb càrrec al Ministeri de Cultura, que desemborsarà 3.446.276 euros aquest any, 11.831.344 el 2026, 16.350.948 el 2027, 23.146.585 el 2028, 23.265.228 el 2029 i 4.668.330 el 2030, per entregar llavors la seva gestió a la Generalitat. Serà la biblioteca estatal amb més inversió fins ara. Exercirà com a mascaró de proa del sector editorial barceloní, la dimensió ciutadana del qual és cada vegada més gran en forma de festivals, per exemple. Així mateix posarà èmfasi en l’experimentació i la formació digital, segons assenyala el Departament de Cultura.

Serà interessant veure com interactua amb la pròxima Casa de les Lletres, on s’agruparan la Institució de les Lletres Catalanes i les entitats que representen els escriptors en català. En tot cas, vet aquí un pol literari en potència.

El Centre d’Art Digital de Catalunya, situat al principi de la Rambla, estarà dedicat a la creació i, sobretot, a l’exhibició de projectes artístics que facin servir la tecnologia. L’Arnau, l’últim teatre de barraca que es conserva a Catalunya, se centrarà en les arts vives i les arts escèniques i tindrà un fort component de memòria i comunitari. L’Arnau completarà el pla municipal per fer del Paral·lel una artèria cultural, iniciada amb la sala Paral·lel 62 i continuada després amb la remodelació d’El Molino. Els tres espais són propietat de l’Ajuntament.

La cultura digital, amb les seves infinites ramificacions, és medul·lar en el Centre d’Art Digital de Catalunya i a Catalunya Media City, i també es filtra en els propòsits per a la Biblioteca de l’Estat. És, en suma, estratègica. "Catalunya, afortunadament, té grans creadors digitals en l’audiovisual, el videojoc, l’art, la música –observa Carreté-. És un motor de creixement econòmic i artístic, i és molt important que puguem desenvolupar el potencial que tenim. Per això estem invertint tant en digitalització".

Catalunya Media City, al seu torn, és un símbol poderós d’una altra decisió estratègica del Govern i l’Ajuntament de la capital catalana: l’impuls de l’àrea metropolitana de Barcelona. En el costat Llobregat, l’esmentat centre d’arts visuals a la fàbrica Godó i Trias tindrà el mateix efecte.

L’estudi de Sabadell Harquitectes firma en solitari o en col·laboració els projectes del MNAC, el Macba, el Centre d’Art Digital i l’Arnau; quatre de set.

El club dels 304 milions 

Inversió en equipaments

Els set projectes que Barcelona guanyarà entre el 2027 i el 2030 toquen diferents branques de la cultura: des de l’art del MNAC, el Macba i el Centre d’Art Digital fins al món del llibre de La Casa de les Lletres i de la Biblioteca Pública de l’Estat, passant per l’audiovisual i el videojoc de la Catalunya Media City i l’escena de l’Arnau. 

Catalunya Media City

Projecte: Garcés De Seta Bonet i Marvel Architects

És la gran aposta del Govern per als sectors audiovisual, digital i del videojoc. Serà centre formatiu, creatiu, productiu i expositiu. El projecte se cenyeix per ara a la rehabilitació i l’ampliació de la nau de turbines de l’antiga central elèctrica que és coneguda com les Tres Xemeneies, a Sant Adrià de Besòs. L’Executiu de Salvador Illa també preveu ampliar el Parc Audiovisual de Catalunya, a Terrassa, amb dos nous platós de 2.200 i 1.000 metres quadrats, amb una inversió de 13 milions d’euros.

Pressupost: 70,8 milions

Inici obres: 2026

Final obres: 2028

Casa de les Lletres 

Projecte: Brullet de Luna i Associats SLP i Taller d’Arquitectura a les Golfes

S’ubicarà al palau Requesens i serà la seu de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) i de les entitats Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC), Pen Català, Espais Escrits, Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ibbycat) i Reial Acadèmia de Bones Lletres. Està cridada a ser el nucli de la creació i la promoció literària catalana.

Pressupost: 4,8 milions Inici obres: 2026

Final obres: 2027

Ampliació del Macba

Projecte: Brullet de Luna i Associats SLP i Taller d’Arquitectura a les Golfes

S’ubicarà al palau Requesens i serà la seu de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) i de les entitats Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC), Pen Català, Espais Escrits, Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ibbycat) i Reial Acadèmia de Bones Lletres. Està cridada a ser el nucli de la creació i la promoció literària catalana.

Pressupost: 4,8 milions Inici obres: 2026

Final obres: 2027

Biblioteca Pública de l’Estat

Projecte: Nitidus Arquitectes i Serveis d’Arquitectura Betarq

L’Ajuntament de Barcelona ha cedit el sòl, l’Estat la construirà i serà el titular i la Generalitat la gestionarà. La Generalitat vol que sigui un equipament de referència en l’experimentació i la formació digital, així com també en el sector del llibre. La innovació educativa també hi tindrà un paper destacat. Serà la biblioteca pública estatal amb més inversió fins ara.

Pressupost: 82.7 milions

Inici obres: 2025

Final obres: 2030

Teatre Arnau

Projecte: Harquitectes

Inaugurat el 1894, és l’últim teatre de barraca que es conserva a Catalunya. Serà un espai polivalent per a arts vives, arts escèniques i altres manifestacions culturals habituals en la seva història. La memòria del Paral·lel i el treball comunitari amb els barris adjacents són eixos del projecte. Se sumarà a Paral·lel 62 i El Molino en l’aposta municipal per fer del Paral·lel un pol cultural de Barcelona.

Pressupost: 10,1 milions

Inici obres: 2025

Final obres: 2027

Ampliació del MNAC

Projecte: Harquitectes i Christ & Gantenbeinés

El projecte, en període d’al·legacions, contempla la incorporació del palau Victòria Eugènia al MNAC, la connexió entre tots dos i la rehabilitació de la seu actual de la institució, el Palau Nacional. L’ampliació permetrà donar cabuda als artistes de la segona meitat del segle XX, a la fotografia, al còmic i a la il·lustració. L’actuació hauria d’estar a punt per al centenari de l’Exposició Internacional de 1929.

Pressupost: 122 milions

Inici obres: 2026

Final obres: 2029

Centre d’Art Digital de Catalunya

Projecte: Harquitectes

L’antiga Foneria Reial de Canons, al principi de la Rambla, renaixerà, després de més de 20 anys en desús, com a lloc físic de referència de la cultura digital a Catalunya, tant per als creatius com per al gran públic. La seva activitat es focalitzarà en la formació, l’experimentació i l’exhibició de la creació artística feta amb eines digitals i altres tecnologies.

Pressupost: 13 milions

Notícies relacionades

La transformació de la Misericòrdia en el CAP Raval

Xavier Lloveras, Flors Lloveras, 70 anys venent flors: "Sant Jordi ha canviat però la flor no, continua sent un luxe per regalar"

Inici obres: 2026

Final obres: 2027