Bàrbara Pons, directora de Barcelona Regional: "Barcelona ha de rehabilitar 38.000 pisos a l’any per ser neutra en carboni el 2030"

És un instrument, una agència pública, que es dedica a planificar i desenvolupar projectes que construeixen la Barcelona metropolitana. És un gran invent de l’alcalde Pasqual Maragall, que actualment ja té més de 30 anys.

Que neix després del període d’intensa transformació de Barcelona abans dels Jocs Olímpics de Barcelona.

És una eina pensada per capitalitzar el talent dels enginyers i arquitectes que van fer aquesta transformació olímpica. L’agència es va plantejar com una eina àgil que ajudés l’alcalde i president de l’Àrea Metropolitana a planificar la Barcelona regional.

I la figura de Josep Antoni Acebillo, cap visible com a tècnic principal de la reforma que Maragall va dirigir políticament, va ser un emblema de l’organisme.

Era la guàrdia pretoriana de l’alcalde quan havia de negociar grans infraestructures a Madrid o parlar amb altres municipis metropolitans. Va ser el primer lloc en el que es va dibuixar la Barcelona de riu a riu, del Besòs al Llobregat, sense límits municipals, perquè la gent no sap on són els límits entre Barcelona i Sant Adrià de Besòs o l’Hospitalet de Llobregat.

Aquesta no és encara la Barcelona dels cinc milions d’habitants, que inclou 164 municipis de set comarques, del Maresme a l’Alt Penedès, ni la dels 36 municipis de l’AMB.

No, és la Barcelona de 2,2 milions, la que va de riu a riu. Barcelona Regional treballa per a l’Ajuntament i per a l’AMB. No es tracta només d’una empresa municipal, els principals accionistes són l’ajuntament i l’AMB, però també estan el Consorci de la Zona Franca, el Port de Barcelona, TMB, Mercabarna i Adif.

Quan pensem a transformar Barcelona és fàcil pensar en la ciutat que va canviar tant abans dels Jocs Olímpics del 1992. ¿Com transformar la Barcelona que ja va ser transformada?

Les ciutats sempre estan en transformació, són uns organismes vius. Barcelona Regional no treballa juntament amb el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), l’Institut Metròpoli, l’Observatori de l’Habitatge. Són espais de reflexió que estan molt atents al que fa la societat civil: Foment, Barcelona Global, el Cercle d’Economia... La nostra particularitat és que fem projectes concrets que consoliden la Barcelona metropolitana.

¿Per exemple?

Porta Diagonal o el Campus del nou Clínic, un dels projectes que convertirà la perifèria de tres municipis en una centralitat metropolitana. Barcelona, Esplugues i l’Hospitalet.

Entre altres aspectes, és vostè experta en verd urbà. ¿Com aconseguir verd a Barcelona?

El verd és una cosa fonamental en una ciutat com Barcelona, una infraestructura bàsica del benestar: els arbres poden reduir fins a vuit graus la temperatura que hi ha a l’espai públic. Generen benestar estètic i tèrmic. Redueixen el consum en aire condicionat. El verd de la ciutat és la combinació dels parcs i jardins amb els arbres de carrer. Barcelona Regional contribueix, amb Parcs i Jardines, i l’arquitecta en cap (Maria Buhigas), que vetlla pel disseny espai públic, a millorar com ha de ser l’arbratge: quines són les espècies s’adapten més a la sequera, quins generen menys al·lèrgies.

¿Sobre els eixos verds, qüestionats pel govern de Collboni pel seu cost, els ha tocat reflexionar?

Estem en una fase d’avaluació i reflexió. Tenen impactes positius i també negatius, com la gentrificació verda (la substitució de veïns per altres amb més diners per la pujada de preu de la vivenda a l’ésser millorada el carrer) i el traspàs del trànsit d’un carrer a l’altra, que no la seva desaparició.

¿Què s’ha de fer amb els cotxes a Barcelona?

La mobilitat que genera el cotxe a la ciutat és metropolitana. La gent que entra i surt, i per això la solució és metropolitana: una visió conjunta del transport ferroviari i viari, l’autobús interurbà, urbà i de barri, amb una planificació que doni resposta a les necessitats.

El principal problema que té ara Barcelona és la vivenda. ¿La rehabilitació és clau?

Totalment. S’ha fet un atles: hem cartografiat en detall el parc de vivenda de Barcelona, els seus teixits. Hem analitzat les seves edats, les necessitats de rehabilitació. Tenim una radiografia molt potent. I a Barcelona Regional la tenim de riu a riu, de tota l’àrea metropolitana.

¿És viable una solució al problema de la vivenda?

A mitjà i llarg termini és molt complicat que Barcelona aconsegueixi tenir la solució del problema de la vivenda. La resposta és metropolitana. Igual que amb el transport. La Barcelona real és un sistema de Barcelona i unes altres 12 ciutats a les quals arriba el Metre, Ferrocarrils, el Tram: la de 15 minuts, la de 30 minuts, la de 45 i, amb el teletreball, la de l’hora i mitja. A la Barcelona real, Girona és un barri de Barcelona i Barcelona, un barri de Girona.

Notícies relacionades

La Mina reclama un pla per actuar en cas d’incidents greus

Sant Adrià estrena un resort de luxe de 53.000 metres quadrats

¿Quin és el panorama de la rehabilitació que Barcelona ha d’afrontar en el present i el futur?

A Barcelona tenim teixits diferents, dels edificis construïts per a la població immigrant en els 50, 60 i 70, construïts amb rapidesa i baixes qualitats, que requereixen un tipus de rehabilitació, i després un teixit diferent que també necessita rehabilitació, com l’Eixample. Tot està avaluat i quantificat. Hem de rehabilitar 38.000 vivendes cada any (n’hi ha fins a 800.000 a la capital catalana) per ser neutres en carboni (quan s’emet la mateixa quantitat de diòxid de carboni a l’atmosfera de la que es retira per diferents vies) i poder així arribar a l’horitzó 2030). Estem establint les bases perquè això pugui passar a mitjà termini, perquè és molt complex burocràticament. És una maquinària que encara ha d’arrencar.