BCN vol ressuscitar les tres fonts ‘maleïdes’ de la Gran Via

Aquest març s’han complert 18 anys des que es va inaugurar la remodelació de la Gran Via a Sant Martí. La reforma, que va acabar el 2007, reduïa el soroll de la C-31 al seu pas pel districte mitjançant pantalles i connectava amb diversos ponts els barris del Clot i Sant Martí de Provençals amb el Poblenou. Els veïns van acollir la remodelació amb els braços oberts i es va celebrar una gran festa amb concerts de Loquillo i Los Sírex, entre d’altres.

Un dels elements que més van destacar d’aquesta remodelació van ser tres fonts ornamentals que es van col·locar el costat muntanya de la Gran Via entre els carrers de Lope de Vega i Bac de Roda. Es tracta de tubs rectangulars i oberts pels quals circulava l’aigua abans de precipitar-se en forma de cascada pel costat que dona als edificis, creant un efecte cortina i alimentant un estany. Les cortines d’aigua fins i tot van estar il·luminades amb focus de colors.

Així ho va recordar la consellera de govern de Sant Martí, Inmaculada Bajo, després d’una pregunta del PP, en l’últim consell de districte. Bajo va assegurar recordar "perfectament el dia de la inauguració de les obres com un dia de celebració, d’aquells que demostren el que es pot aconseguir quan una comunitat s’uneix amb un mateix objectiu". La gresca, però, va durar poc temps. Menys de deu anys, i no exempts de polèmica, van durar les fonts en funcionament. Ara el consistori estudia com recuperar-les i pronostica que almenys una ressuscitarà, tot i que no té calendari per a la seva reestrena.

Jordi López, veí de la zona des de fa 25 anys, veu amb bons ulls que el districte hagi obert la porta a restaurar l’entorn de les fonts, sobretot després que la seva petició per incloure l’actuació en els pressupostos participatius no superés la fase de priorització. "Estic content amb les actuacions de l’Ajuntament al barri, com als voltants de l’Escola Casas o del parc del Clot. Si fan una cosa semblant amb les fonts estaria molt bé", reflexiona.

Malgrat tot, no és gaire partidari que les fonts tornin a funcionar tal com ho feien abans que les apaguessin. "L’aigua s’embrutava i les fonts s’anaven arreglant i espatllant contínuament", recorda aquest veí.

"A la nit, sobretot a l’estiu, quan la gent deixa les finestres obertes, les cascades feien molt de soroll", recorda també Toni Monreal, el conserge de l’edfici on viu López, que està just davant de dues de les fonts dissortades. "A més, l’aigua s’estancava i feia pudor", afegeix Monreal, que, no obstant, preferiria lidiar amb aquests problemes que deixar les fonts en l’estat actual. "Ara estan molt pitjor", assegura.

Greu degradació

I és que, des que van deixar de funcionar a mitjans de la dècada passada, les fonts s’han rovellat i tot el seu entorn s’ha degradat greument. "No han fet res des que van remodelar la Gran Via", denuncia el conserge, que es queixa també del pobre estat del terra davant de la seva porteria i de l’estat d’alguns arbres, que mai han acabat d’arrelar. "Només es veuen operaris de l’Ajuntament quan plou i han de treure l’aigua amb bombes perquè no s’estanqui", lamenta.

"Niu de rates i coloms"

El seu company a la consergeria, Jesús Capitán, porta tres anys al lloc, així que mai ha vist les fonts funcionant. "L’únic que sé és que quan plou això es converteix en un niu de coloms i rates", relata.

Notícies relacionades

La Mina reclama un pla per actuar en cas d’incidents greus

Sant Adrià estrena un resort de luxe de 53.000 metres quadrats

No són pocs els veïns que, com Capitán, s’han instal·lat al barri amb les cascades ja inoperatives. Vladímir Osorio és xilè i va arribar a la Gran Via fa uns quatre anys. "Vaig preguntar què eren, mai les he vist enceses", lamenta Osorio, que patina amb els seus amics en diferents punts de la zona. "M’agradaria veure-les funcionant perquè es veu per l’arquitectura que han d’estar bé i és una llàstima veure-les tan abandonades", assenyala.

Els més veterans sí que recorden veure les fonts funcionant, però no tant quan es van apagar. "Porten molt temps tancades, suposo que s’hi van deixar uns diners que ara ves a saber on són", denuncia amb més resignació que indignació Isabel Amice, una veïna de tota la vida.