De l’iBuzz a les mandonguilles

La terrassa de l’edifici de la Cámbra de Comerç, ubicat en plena Diagonal, és una de les més espectaculars de Barcelona. Pel costat mar, s’observen les teulades de gairebé tota la ciutat. Pel de muntanya, l’skyline de Collserola i, pel costat de Passeig de Gràcia, s’atalaia la piscina comunitària dels pisos més cars de la capital catalana, a sobre de Casa Seat. "Mai hem vist ningú", em confessa el president de la Cambra Josep Santacreu, mentre observo les vistes. Va ser dimarts passat, arran d’un dels Desayunos con Tenedor que des de fa uns mesos organitza aquesta institució i que presideix el mateix Santacreu amb el seu director general Roger Guasch, i el conseller d’estratègia institucional i corporativa Enric Jové.

Aquest cop, el convidat va ser el president i soci fundador del grup Mediapro Tatxo Benet que va explicar els inicis d’aquesta empresa que avui treballa a més de 40 països, la incorporació de l’últim soci majoritari i multimilionari xinès i la renovació de càrrecs executius. És més, va arribar a insinuar que ell ja és dels veterans i que també li tocarà...

Van escoltar atentament les seves paraules, entre d’altres, la directora general de BSM Marta Labata; la responsable de filantropia de Caixabank Banca Privada Mercedes Basso; el director executiu a Catalunya d’Indra Salvador García; el fundador de la Galeria Senda Carlos Durán, o l’editor Guillem Carol. Es va parlar també del Museu de l’Art Prohibit, propietat de Benet, on s’exposen 40 de les més de 300 obres que té en propietat, o de la seva afició per les travessies nedant.

Home proper

La introducció la va fer Santacreu. El president de la Cambra és un tipus únic que ha recuperat la força històrica de l’entitat després de poc més d’un any exercint el càrrec. Un home proper, capaç d’assumir el rol presidencial amb facilitat, però també de demostrar la seva preocupació per temes socials i mediambientals. L’exdirectiu té una fundació que dirigeix la seva dona Eva Calatayud, amb la missió de la integració social de discapacitats mentals a través de l’art marginal. A tot això, mostra la seva preocupació per la crisi climàtica amb el seu llibre Plántate.

A Santacreu, qualsevol cap de setmana te’l pots creuar amb el seu Volkswagen iBuzz, rèplica moderna elèctrica de la mítica furgoneta dels surfistes i hippies de la Califòrnia dels anys 70, carregant i distribuint quadros dels artistes de la seva fundació per cedir-los a centres assistencials o corporacions.

La seva agenda és intensa. Em mostra el calendari on té anotada una reunió amb la consellera Sílvia Paneque per presentar-li el projecte de l’Observatori de la transició hídrica; trobada amb el president Pere Aragonès per compartir-li la nova llei de cambres; visitar els nous i espectaculars headquarters de Mango; planificar amb l’Institut Europeu de la Mediterrànea unes jornades que se celebraran al novembre; cita amb el Comitè Executiu de la Corporació; o roda de premsa per presentar els IPB (índexs de progrés i benestar) de Catalunya. Doncs això. Que la revolució de la Cambra no s’està produint perquè sí...

Dia de festa

Notícies relacionades

Les motos continuen aparcant als voltants de les escoles

L’AMB assumeix la titularitat i la gestió del servei de bus urbà de Castellbisbal

El periodista Jordi Basté va suggerir aquesta setmana als membres del seu equip que no el felicitessin per antena. Dimarts era el seu aniversari i no volia un protagonisme excessiu. No li importa confessar l’edat, tot i que hagi nascut l’any 1965, i viu amb la mateixa il·lusió de sempre. Va presentar aquell dia Sergi Ambudio i va fer alguna insinuació que no van captar els oients. Que Basté s’agafi festa és notícia. Pocs periodistes dediquen tantes hores a la seva professió com el líder de la ràdio catalana.

Doncs sí, va disfrutar d’una jornada ben especial, per un dia no li va sonar el despertador a les 4.24 hores de la matinada i va poder disfrutar amb tranquil·litat d’un àpat amb la seva família. La tarda la va dedicar a cuinar. L’endemà tenia 15 convidats del seu equip a casa seva i va decidir preparar-los mandonguilles. Segur que el seu amic Fermí Puig va ser qui li va ensenyar la recepta. "He de dir que estaven boníssimes", em confessa una de les assistents. En fi, que, servidor, que l’escolta diàriament, només pot fer que felicitar-lo i desitjar-li que els 60 siguin fantàstics... ¡I que gaudís de la festa sorpresa que li organitzaven divendres.