Badia apel·la a la memòria històrica per celebrar els seus 50 anys de vida

Badia del Vallès, la ciutat més jove de Catalunya, nascuda del formigó i la urgència habitacional dels anys 70 del segle passat, bufa aquest any 50 espelmes amb un objectiu clar: retre homenatge als veïns que han construït o van contribuir a la construcció de la localitat.

L’acte inaugural del 50è aniversari va tenir lloc ahir a la Biblioteca Vicente Aleixandre, desbordada d’assistents, fins al punt que alguns van haver de seguir els parlaments des de l’exterior. Va comptar amb la participació de l’alcalde de Badia, Josep Martínez; de la vicepresidenta primera de la Diputació de Barcelona, Marta Farrés, i de la consellera de Feminismes, Eva Menor.

La cerimònia va servir per presentar un programa d’activitats que inclourà tot l’any.

Durant l’acte, dos veterans del municipi van traçar una retrospectiva de la història de Badia: el Josep, una figura icònica de la cultura local, i la Teresa, professora de la ciutat i encarregada de la immersió lingüística. Així mateix, l’Iker i la Mar, dos joves membres del Consell de la Infància, van oferir la seva visió sobre el present i el futur de Badia.

"Una ciutat nascuda tres mesos abans que morís el franquisme. Una ciutat reivindicada, escortada per les institucions democràtiques i, de vegades, estigmatitzada per aquells que ni tan sols la coneixen", va destacar l’alcalde Martínez. "Cinquanta és un número rude. És mig segle d’història que volem commemorar per retre homenatge a totes aquelles persones que van lluitar per aconseguir el present que avui disfrutem com a ciutat", va continuar.

Durant l’esdeveniment es va recordar a aquells veïns que han portat el nom de Badia més enllà dels seus límits, com l’il·lusionista Mago Pop i el futbolista Sergio Busquets, però també tantes persones anònimes que han construït l’ànima d’aquesta ciutat", va afegir Martínez. Es va reivindicar, a més, la tasca de l’associació de veïns, protagonista d’episodis de resistència que van des de l’ocupació d’habitatges en els inicis del municipi fins a l’exigència de serveis essencials (CAPs, escoles, autobusos, carrers asfaltats). Un recordatori que el progrés de Badia ha sigut un èxit col·lectiu.

El 50è aniversari desplega una programació que reivindica el passat i projecta el futur. Una activitat per cada mes, d’abril a novembre. Coincidint amb Sant Jordi es presentarà el llibre Las hijas de la fábrica, de Raúl Montilla, una immersió en la migració obrera a Catalunya. Al maig, es projectarà la pel·lícula El 47, amb un col·loqui posterior que evocarà la lluita veïnal que va donar forma a Badia. El juny portarà un mural interactiu amb codis QR que explicaran històries de vida, i el juliol, un homenatge als primers veïns del municipi.

Amb l’inici del curs, al setembre s’impulsarà un dossier pedagògic que integrarà la història de Badia al currículum escolar. L’octubre acollirà una exposició itinerant i una obra teatralitzada als carrers. La culminació arribarà al novembre amb un gran mural fotogràfic a la façana del mercat municipal.

L’estigma del polígon

En aquest 50è aniversari, Badia també aspira a treure’s de sobre l’estigma de polígon d’habitatges per convertir-se en un districte universitari. La seva proximitat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), a només 15 minuts a peu, obre la porta a una transformació amb l’arribada d’estudiants, i en un moment en què la majoria dels seus pisos deixen enrere la protecció oficial.

El repte és immens. Canviar la percepció d’un municipi on els carrers porten noms de ciutats espanyoles, i les escoles, de danses tradicionals; un enclavament marcat per lluites veïnals i reivindicacions obreres. Però Badia vol escriure un nou capítol. "Badia és avui el que és gràcies a la seva ciutadania", va remarcar la consellera Eva Menor. "Va ser creada pel desenvolupisme franquista, però avui és una ciutat democràtica".

La història de Badia, "un invent del règim", com la defineix Martínez, comença als 70. Sobre terrenys de Barberà i Cerdanyola, adquirits a l’hereva d’un empresari tèxtil, Elisa Badia, es van projectar 12.000 habitatges per a funcionaris i treballadors arribats de tot Espanya. Però el caos burocràtic franquista va truncar el pla. El projecte va quedar reduït a 5.400 pisos per a uns 28.000 habitants. Des de l’aire, el seu traçat dibuixa la silueta de la península Ibèrica. Des de terra, Badia aviat es va convertir en símbol de lluita. La manca de serveis, la brutícia als carrers i la dependència de Barberà i Cerdanyola van alimentar anys de mobilitzacions fins que, el 1994, va aconseguir l’anhelada independència.

Notícies relacionades

Les motos continuen aparcant als voltants de les escoles

L’AMB assumeix la titularitat i la gestió del servei de bus urbà de Castellbisbal

"A mi Badia m’ho va donar tot", va recordar Menor. "Hi vaig arribar el 1997, i soc on soc gràcies a la meva ciutat. Badia està profundament lligada a la memòria democràtica".

La celebració de l’aniversari serà també un exercici de memòria. Perquè Badia no és només un conjunt de blocs de pisos. És l’avinguda de Burgos i l’escola La Sardana. És la resistència dels veïns i la voluntat de continuar transformant-se. "Serem la primera ciutat europea lliure d’amiant", va recordar emocionada Menor, remarcant el poder transformador del municipi.