La prolongació de l’L8 ja té totes les obres en marxa

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, es va posar ahir un peto groc per visitar la zona d’obres veïna de la plaça d’Espanya, al lloc en el qual la primavera de l’any que ve, amb una mica de retard (la previsió era per a finals del 2025), s’espera que la tuneladora comenci a perforar. Primer per Gran Via i després per Urgell, per acabar amb una lleugera corba per Sant Gervasi fins a l’encreuament de travessera de Gràcia amb Gal·la Placídia.

La previsió és que aquest nou ramal de metro generi una demanda anual de 19 milions de viatges, cosa que, segons Territori, serà el retorn econòmic i social més gran de l’actual full de ruta del pla director d’infraestructures de la Generalitat. El projecte inclou la reforma de les estacions de Plaça Espanya i de Gràcia, la creació de tres estacions noves (Hospital Clínic, Francesc Macià i l’intercanviador de Gràcia) i tres sortides d’emergència, a més dels quatre quilòmetres de túnel.

A la plaça d’Espanya són clarament visibles els treballs a totes les cantonades d’aquesta immensa rotonda viària, inclosa una màquina d’aquestes llargues i vistoses que s’encarreguen de crear pantalles subterrànies. Entrada la Gran Via, ja es distingeix un gran forat de 90 x 20 metres que per ara compta amb vuit metres de profunditat, però ha d’arribar als 20. Serà llavors, d’aquí un any, quan el talp mecànic vingui per peces, es munti i comenci a menjar-se la Barcelona suburbana.

El futur del parc Joan Miró

Es treballa també al parc de Joan Miró, on a través d’un petit túnel que sortirà des de la Gran Via arribaran les terres que vagi escopint la tuneladora. De la mateixa manera, també hi ha moviment a les sortides d’emergència: Consell de Cent-Urgell, Muntaner, entre Laforja i Marià Cubí, i Gran Via amb Llançà. I a les futures estacions, que entre altres coses, han obligat a tallar el trànsit al carrer Comte d’Urgell durant un any.

Però que estiguin totes les obres d’infraestructura començades no significa que estiguin tots els projectes en marxa. Més enllà del túnel i la posterior instal·lació de vies i catenària, queda pendent l’arquitectura de les estacions. Amb tot, Territori manté que tot estarà acabat el 2030, quan també està previst que estigui acabada l’L9 del metro. Bonica coincidència.

Accessibilitat. Metro

L’L3, el primer traçat històric 100% sense barreres

Notícies relacionades

Tenneco demana arxivar la seva causa per contaminació a Badalona

Granollers reivindica la veu de les ciutats petites i mitjanes

Les línies més modernes van néixer sota el prisma de la universalitat, amb el xip que l’accés al metro no havia de presentar cap mena de barrera per a cap ciutadà. Les línies 2, 9, 10 i 11 es van estrenar amb els seus corresponents ascensors i escales mecàniques, de manera que les persones amb mobilitat reduïda no veiessin minvat el seu dret a desplaçar-se per la ciutat. Però no va passar el mateix amb la resta de traçats, construïts en un moment en què no existia aquesta sensibilitat. S’ha avançat molt, i avui només falten vuit estacions per adaptar. O el que és el mateix: el 95% ja són accessibles per a tots els públics. Una de les últimes actuacions s’ha portat a terme a l’intercanviador d’Espanya, de manera que l’L3 s’ha convertit en la primera línia centenària amb el 100% de les seves estacions sense barreres.

Si fan una cerca a internet, veuran que la promesa sobre l’accessibilitat total ha anat ballant de data. Aquest mateix diari els explicava fa un any que tot estaria acabat el 2030. Almenys aquesta era la previsió del Govern de Pere Aragonès. Però si hi bussegen una mica, veuran que també s’ha parlat del 2028. Fins i tot el 2017 es va dir que s’arribaria al 100% el 2023. Ara ja no hi ha una data concreta; més aviat, un objectiu: la meta és que totes les obres d’adaptació estaran en curs en aquesta legislatura. És a dir, ni acabades ni per començar, sinó treballant-hi.