Buscar a Madrid i trobar a BCN

Va anar a Madrid a buscar un local adequat per obrir una nova llibreria i el va trobar, com són les coses, a 627 quilòmetres de distància, o sigui, a Barcelona. Així és. La Central obrirà una nova botiga el juliol al 316 del carrer de Consell de Cent (sempre que el ram del paleta tingui paraula) i al setembre, perquè l’estiu no és bon moment per a això, celebrarà la corresponent festa de celebració. La notícia no és nova, però els motius pels quals Antonio Ramírez, cofundador de La Central el 1995 (una dècada en què les llibreries de la ciutat tendien més a l’extinció que a l’infantament), va localitzar a Barcelona la nova botiga que buscava a Madrid tenen el seu què. De fet, té diversos quès, un puzle de motius que remarquen, entre altres qüestions, com són d’importants de vegades l’urbanisme i els plans d’usos per defensar un estil de ciutat.

El motiu d’aquests viatges de Ramírez a Madrid va ser l’indesitjat trasllat el 2023 d’una de les seves botigues de Madrid, que ocupava un espaiós palauet isabelí al barri de Callao. La mudança, originada per un galimaties immobiliari que no ve al cas, va anar a un establiment molt més petit, d’una quarta part dels metres quadrats de l’anterior. Menys prestatgeries, menys llibres. L’equació és de matemàtiques de primària.

La cerca era a Madrid, però els passejos agradables Ramírez els feia a la seva ciutat, Barcelona. Ell és un de tants enamorats dels eixos verds, per a d’altres, és veritat, controvertida aposta urbanística de la ciutat, un espai preferentment per als vianants, desaconsellat per anar motoritzat. "Però, a l’hora de la veritat, ¿qui comprarà llibres amb cotxe?", es pregunta Ramírez.

Va ser així de simple. Va passar un dia per davant del 316 de Consell de Cent, una adreça postal a només 10 passos del passeig de Gràcia; un lloc, per tant, en principi cotitzadíssim, com un ou Fabergé de les botigues a la recerca d’inquilí. El cartell d’"Es lloga" portava penjat des de feia bastant temps, en uns baixos de tres portes. 350 metres quadrats, que, la veritat, no és massa per a una llibreria, però Ramírez ho va tenir ben clar i va trucar per preguntar pel lloguer. A l’altra banda del telèfon va trobar l’amo de la finca, algú amb ànima de barceloní, algú una mica cansat per la licitació de lloguers que li oferien, per exemple, els amos dels supermercats de 24 hores, aquest tipus de negoci que no va regular el pla d’usos. De fet, just davant del que serà la nova La Central hi ha un d’aquests establiments.

Terra de fusta

Notícies relacionades

Els gitanos del Raval demanen immortalitzar les dones de la rumba catalana al carrer de la Cera

Pugna de les constructores per l’última fase de les obres de Fira Gran Via

Quan l’amo de la finca va saber que una llibreria podia ser el seu nou inquilí, la negociació va passar a ser una còmoda costa avall. Des que es va firmar l’acord, el maldecap més gran de Ramírez no han sigut, posem per cas, els permisos municipals o donar d’alta els serveis de llum i aigua, sinó poder replicar comme il faut una de les senyes d’identitat de les llibreries de La Central, aquest terra de fusta que cruix a cada pas. "Sembla mentida, però no és fàcil de trobar", afirma.

Ramírez admet que l’aposta té risc. D’una banda, Amazon segueix sent una gran amenaça per a qualsevol botiga de proximitat. De l’altra, aquella zona de l’Eixample està ben assortida de llibreries. Hi ha la Laie, la Documenta i la Finestres, per citar-ne tres d’atmosfera similar a la de la Central, que també té un altre local a prop, al carrer de Mallorca. No creu que això sigui un obstacle. Barcelona ha despuntat per l’aparició d’una constel·lació de petites i mitjanes llibreries, mentre ranquegen alguns gegants del sector, com la FNAC, en hores baixes. Ramírez assegura que aquest és un fenomen a contracorrent, que no es dona a París, Londres o Berlín. "Potser es pot parlar ja d’una Escola Barcelona de llibreries", diu.