Els gitanos del Raval demanen immortalitzar les dones de la rumba catalana al carrer de la Cera

Ja fa set anys que el carrer de la Cera del Raval es va convertir en un museu a l’aire lliure gràcies als murals en homenatge a la rumba catalana que va instal·lar l’Ajuntament de Barcelona. Figures com Peret, L’Orelles, el Pescaílla i molts d’altres presideixen dues parets mitgeres. Una està a l’inici del carrer, al costat de la ronda de Sant Pau, i l’altra, al final, poc abans d’arribar al carrer de l’Hospital. No obstant, els gitanos que encara resisteixen en aquest carrer del Raval denuncien un error: ben just hi ha dones representades en aquest homenatge.

En les obres, creades per l’artista Luis Zafrilla, només es pot reconèixer una dona. Es tracta de la Tía Pepi, que apareix en el mural que dona a la ronda de Sant Pau ballant al so de la guitarra del seu cosí, Peret. L’escena recrea una foto icònica en la qual tant Peret com Pepi són encara nens i simbolitza els inicis del gènere musical.

Encara hi apareixen unes quantes dones més, però d’esquena o de costat, i no representen cap rumbera. «Quan Carmen Amaya va fer ‘Los Tarantos’, Peret encara no era ningú», defensa Sam García, director de l’Ecomuseu Urbà Gitano de Barcelona (EMUGBA), que no entén com l’emblemàtica ‘bailaora’ del Somorrostro no té un lloc en les composicions.

Per García, els murals van ser «una aportació molt bona, però l’Ajuntament no ens va consultar per decidir qui havia de sortir en els murals». La intervenció va tenir lloc durant la primera legislatura d’Ada Colau. El consistori va consensuar la llista de rumbers amb altres interlocutors, com ara associacions de defensa de la rumba catalana, familiars de Peret o rumbers com el Petitet o el Chacho.

Les dones, claus per a la rumba

El director de l’EMUGBA assegura que el paper de la dona és fonamental per entendre l’origen i l’evolució de la rumba catalana. «En els anys 50 i 60 eren les dones gitanes les que anaven a fer les Amèriques», defensa. «Van ser elles les que van escoltar la música llatina i van poder introduir els seus ritmes en la rumba catalana»,explica García.

Per tot això, l’associació Carabutsí, presidida per García, va presentar fa uns mesos una proposta perquè els pressupostos participatius de Barcelona incloguin la creació d’un tercer mural al carrer de la Cera dedicat a les rumberes catalanes. La idea de García és que el mural es col·loqui a la bifurcació entre el seu carrer i el d’En Botella, de manera que es pugui veure des de la ronda de Sant Pau.

Carmen Amaya, Dolores Vargas ‘la Terremoto’, Maruja Garrido, la Chana i tota la dinastia Flores són mereixedores, segons l’associació Carabutsí, d’un lloc en aquest homenatge. «Hi ha moltes dones que no hi estan representades i que creiem que han de tenir pes» al carrer, resumeix García.

La proposta ja ha superat la fase de priorització dels pressupostos participatius al ser una de les 25 amb més vots del districte de Ciutat Vella. Tot i així, García defensa que el procés per donar suport a la iniciativa és massa enrevessat. «S’hauria de poder fer tot en un mateix lloc, i que no t’enviessin d’una web a una altra», critica.

L’espai, degradat

Dignificar el paper de les dones en la rumba catalana no és l’única reclamació dels gitanos del carrer de la Cera. Com molts altres punts del Raval, la brutícia i l’incivisme afecten greument l’espai, també sota els murals. El més proper al carrer de l’Hospital, que se situa a pocs metres de la seu de l’EMUGBA, té una jardinera a sota que cada dia s’omple de bosses d’escombraries, i segons denuncia García, ha servit moltes vegades com amagatall per a petites partides de droga.

«Abans passaven més camions de les escombraries, però ara només passen dues vegades al dia», denuncia el director de l’EMUGBA. «Es gasten més posant adhesius [d’abocament incorrecte] que posant un contenidor», assegura. A més, tal com critiquen en la proposta dels pressupostos participatius, els murals no tenen cap mena d’il·luminació i a la nit passen molt desapercebuts. García denuncia, també, el mal estat de les llambordes del carrer.

L’EMUGBA, amagat

Una altra de les demandes de l’associació és que alguns cartells assenyalin l’Ecomuseu Gitano de Barcelona. A diferència dels museus tradicionals, els ecomuseus acostumen a ser espais poc definits que no inclouen únicament obres artístiques, sinó aportacions altruistes de tota una comunitat.

Notícies relacionades

Pugna de les constructores per l’última fase de les obres de Fira Gran Via

Buscar a Madrid i trobar a BCN

El 2018, l’associació Carabutsí va començar a recopilar històries, fotos i testimonis de les àvies de 12 gitanes del barri. «Anàvem casa per casa fent les entrevistes de vida», recorda García. Tot aquest material va acabar constituint el cos de l’actual ecomuseu, que, a més de comptar amb una petita seu al número 10 del carrer de la Cera, ofereix rutes guiades per tot el carrer, amb mostra de rumba catalana inclosa.

Amb motiu del Dia Internacional del Poble Gitano, que se celebra el 8 d’abril, l’Ecomuseu té previstes fins a 28 activitats que s’estendran tot el mes d’abril. Una d’aquestes activitats és un teatre d’ombres, representat per les mateixes dones que van impulsar la recerca inicial que va donar peu a l’EMUGBA, sobre l’arribada del poble gitano a la península Ibèrica fa exactament 600 anys.