Jordi Clos: "Volem que la pujada de la taxa turística no s’apliqui en grans congressos"

Per arribar a aquesta meta, durant l’últim any i mig hem començat a canviar l’estructura del consorci (publicoprivat), a buscar director general, a canviar l’organització, a incorporar una direcció de màrqueting i una altra de negoci, però reduir equip en general... El canvi cap a Això és Barcelona serà de llarg abast però de recorregut lent, perquè canvia la filosofia de promoció i captació, requereix temps i jo crec que els resultats es començaran a veure d’aquí un any. Però ja veiem alguns primers símptomes de centrar esforços en els visitants culturals i de MICE (congressos, incentius i esdeveniments), com la baixada de l’ocupació des de mitjans del 2024.

L’ocupació mitjana va baixar lleugerament fins al 80,8%, però el turista es va deixar més diners en allotjament i en serveis. ¿Més despesa equival a qualitat?

L’objectiu és millorar el nivell del turisme, i un factor corrector és el preu. Si és més car, és menys utilitzat per un tipus de client. I la promoció de cultura i exposicions, per exemple, requereix processos de captació més llargs –viatges que es planifiquen–. Però prefereixo 100 visitants per a l’exposició de Picasso que 300 per a un comiat de solter. Si apuges el preu, els primers continuen venint, però els segons es desplacen a altres destinacions.

¿Hi ha un límit al creixement de preus que pugui començar a ser contraproduent?

El nivell de preus s’estabilitza en la línia d’altres destinacions europees, i fa que es perdi un segment nombrós però que no és el que ens agradava a Barcelona, i en això estem tots d’acord. El 2023 Barcelona tenia preus deficitaris i no equiparables a altres ciutats; ara hem millorat i ens hi hem acostat, però sense pujades brutals [el 2024 el preu mitjà d’una habitació d’hotel va ser de 188 euros, després d’augmentar 14,1 euros en un any] i sense posar-nos-hi per sobre. Sabem que no podem arribar a una situació de conflicte.

Vostè va alertar fa poc del perillós efecte dels missatges negatius sobre el turisme llançats a Barcelona. ¿Es poden revertir? ¿I com?

Aquest tema és importantíssim. Serà el nostre segon pas, mirar de canviar una percepció negativa a partir d’una sèrie de situacions veïnals, polítiques, enfrontaments amb turistes, o per pisos turístics, per exemple. Ens ha portat a donar una opinió constant en contra del turisme, que tot i que té les seves dificultats, és obvi que aporta una gran quantitat de beneficis que només es van veure durant la pandèmia quan el sector va estar a zero. El projecte que tenim en marxa és crear una reputació de veritat sobre el turisme, amb un treball seriós en el pla acadèmic, econòmic, social, periodístic, comunicatiu... Segur que hi haurà gent que sempre estarà en contra del turisme, però pretenc poder explicar quins són els efectes positius i millorar la reputació del turisme, perquè l’opinió sigui més equilibrada. El projecte ja té pressupost i serà a tres anys.

¿Reputació cap a la ciutadania o cap a l’exterior?

Començarà per casa, perquè el gran problema que hem tingut ha nascut a casa, de les pintades antiturisme a agressions, com reaccions negatives. Després es va estendre aquesta imatge als països d’origen del turisme. Però si nosaltres aconseguim transmetre aquí una imatge més completa, aconseguirem que la gent entengui que no som una ciutat industrial, i que tot i que treballem per desenvolupar els sectors tecnològics o mèdics, el factor econòmic que dona molts milers de llocs de treball a la ciutat és el turisme. I cal apreciar-lo i donar-li la reputació necessària. Això és més fàcil amb el turisme de congressos que amb una part del que arriba amb el bon temps.

¿L’augment de la taxa turística aprovat pel Govern quin efecte podria tenir en el cas de Barcelona?

Vull que s’entengui que el fet que Barcelona es converteixi en la ciutat amb la taxa més alta d’Europa em preocupa, perquè lògicament tindrà un efecte negatiu important. Cal tenir en compte que els operadors que organitzen esdeveniments d’aquest tipus i els que els capten en països d’origen per portar-los a Espanya miren el context del preu que li costarà el muntatge, els números, perquè han de guanyar diners. I en la competència Barcelona, Màlaga i Madrid, amb aquest impost tan elevat podem perdre els clients que ens interessen.

Notícies relacionades

Els gitanos del Raval demanen immortalitzar les dones de la rumba catalana al carrer de la Cera

Pugna de les constructores per l’última fase de les obres de Fira Gran Via

¿Quines alternatives hi ha?

Volem intentar que el sector MICE, els grans esdeveniments i la seva captació estiguin exempts de pagar la taxa a aquest nivell, per no perdre la competitivitat per la qual estem apostant. Ho hem treballat i ara ho defensarem i veurem si les institucions polítiques entenen que el que estem explicant és totalment cert. Ja hem parlat amb partits polítics i, en principi, no hem vist que hi hagi un rebuig frontal.