Aute tindrà un reconeixement en forma de tòtem a la plaça Rovira

L’Ajuntament de Barcelona ha acceptat finalment que el cantautor Luis Eduardo Aute, de la mort del qual es van complir cinc anys aquest divendres, compti amb un reconeixement a la mateixa plaça, després d’un pols sostingut amb la plataforma que reclamava des de fa temps que fos col·locada allà una de les plaques blaves amb què el consistori recorda persones destacades que ja han mort. L’Ajuntament s’ha estat negant a fer-ho argumentant que la normativa preveu que aquestes plaques es col·loquin on la personalitat en qüestió va viure.

Aute, nascut a la capital de les Filipines, Manila, el 1943, es va traslladar amb la seva família a Barcelona als vuit anys i va viure fins als 16 en una torre situada al número 40 del carrer Massens (que es correspon físicament amb l’actual número 42), a 200 metres de la plaça Rovira. La vivenda va ser demolida i avui s’hi erigeix un edifici. Per això la plataforma que persegueix que se’l recordi a Gràcia creu que no tindria sentit que es col·loqués allà una placa amb el nom de l’artista, perquè l’immoble no manté vincles amb ell.

De com donarà forma el consistori al reconeixement a Aute no se’n sap la concreció, i la plataforma, encapçalada per Anna del Blanco, preguntada per aquest diari, rebutja donar-ne cap detall i prefereix no fer comentaris.

El format, un tòtem

Però no hi haurà una placa blava a la plaça, sinó un altre tipus de reconeixement, en forma de tòtem, que serà inaugurat el 31 de maig en un acte que comptarà amb diverses actuacions musicals. El projecte del tòtem va ser aprovat pel consell assessor d’art públic al març, i malgrat que el consistori es va resistir a acceptar que tingués lloc allà, la regidora de Gràcia, Laia Bonet, celebra que al final "hagi sigut possible" que el reconeixement sigui a la mateixa plaça Rovira i ho considera una prova que l’Ajuntament "estableix vincles" amb les persones que han donat a conèixer el districte.

La plaça Rovira ja té un homenatjat per ara, l’arquitecte que li dona nom, Antoni Rovira i Trias, que va guanyar el concurs municipal per crear l’Eixample, un encàrrec que finalment va recaure en Ildefons Cerdà per decisió del Govern central. Són molts els que creuen que Barcelona es va beneficiar d’aquest desenllaç tot i que ofengués el consistori, però aquesta és una altra història. Rovira està allà des del 1990, any d’inauguració de la seva estàtua, obra de Joaquim Camps Gural. La seva derrota en vida es compensa amb les abraçades que tants dels que passen per allà es fan. Molts es fotografien amb ell cada dia. Ara conviurà, d’una manera o d’una altra, amb Aute.

La cosina centenària

Notícies relacionades

El permís de 24 hores d’obres al Camp Nou s’allarga al 30 d’abril

Melòmans sense tamboret

La plataforma que persegueix l’homenatge a Aute ha recollit 2.000 firmes de gent de gairebé tot el planeta, entre les quals destaquen companys de professió com Silvio Rodríguez, Marina Rosell, Joan Manuel Serrat i Paco Ibáñez. Però una altra figura destaca especialment en aquesta causa: la cosina d’Aute, Lluïsa Gozalbo Aute, que va fer 100 anys al setembre, i que va conviure amb el cantautor a la torre de Massens. La Lluïsa era 19 anys més gran. La seva mare, Segunda Aute, era germana de Gumersindo, el pare del cantautor.

El vincle especial d’Aute amb la plaça Rovira no només sorgeix perquè visqués a prop d’allà, sinó perquè quan ja portava dècades fora de Barcelona els veïns li van demanar ajuda per promoure que les festes de Gràcia tornessin a comptar amb una celebració a la plaça. Ell va acceptar i va proposar d’anar-hi a cantar. Ho va fer, gratis, els anys 2006 i 2007, i el 2010 va tornar amb sorpresa, ja que va dedicar una cançó a la plaça titulada Somnis de la plaça Rovira. n