Barcelona es reforça davant els aranzels de Trump i destinarà 900 milions en quatre anys a la seva agenda econòmica

L’Ajuntament de Barcelona reforçarà la seva agenda econòmica fins al 2035 davant la pujada d’aranzels del govern de Donald Trump. L’objectiu és diversificar l’economia i impulsar els sectors estratègics mitjançant el pla ‘Barcelona Impulsa’, que ha presentat aquest dilluns l’alcalde, Jaume Collboni, i que es va crear l’any passat. Entre el 2024 i el 2027 es destinaran 890 milions d’euros amb la missió de crear 180.000 llocs de treball i es transformaran fins a 1,8 milions de metres quadrats de sostre econòmic en l’àmbit metropolità per generar aquestes oportunitats laborals.

Amb aquest full de ruta que engloba els pròxims 10 anys, i que abasta dos mandats i mig, el consistori vol donar resposta a un context econòmic mundial de «grans incerteses». «És obvi que la guerra aranzelària tindrà efectes sobre les nostres vides, sobre les nostres empreses i sobre les decisions que haurem de prendre en les pròximes setmanes i mesos», ha afirmat Collboni. Per això, creu que aquesta política, «que no té sentit», s’ha d’afrontar com una «oportunitat» per localitzar projectes de talent i atraure inversions. «Però ho hem de fer més ràpid».

Malgrat la incertesa, l’alcalde ha convidat a mirar el futur «amb confiança i amb cert optimisme», ja que Barcelona es troba en un moment en què «torna a mirar en gran, a tenir visió i ambició». Ha apostat per encarar «aquest xoc» amb «ganes», recolzant empreses i autònoms i els sectors més impactats per la política aranzelària. «Ara som més forts», ha assegurat, després de la crisi econòmica del 2008 i la de la pandèmia.

El potencial de Barcelona

El ‘Barcelona Impulsa’ dibuixa el potencial creixement de la capital catalana amb fins a vuit àrees d’activitat econòmica. El principal pol és la Sagrera, amb més d’un milió de metres quadrats disponibles, dels quals 500.000 es destinaran a activitat econòmica. També s’hi inclou la Zona Franca que avui dia ja genera més de 137.000 llocs de treball i inclou 300 empreses, el Besòs com un pol d’activitat en Indústria 4.0 i economia circular ,i el 22@, que reforça la innovació, l’emprenedoria i la creativitat.

A aquestes quatre zones esmentades s’afegeixen la zona litoral –per promoure l’economia blava i la connexió de la ciutat amb el mar amb l’impuls del Port Olímpic–, el centre de Barcelona –amb grans actuacions de reurbanització, com la reforma de la Rambla i la Via Laietana i l’aposta per la Ciutadella del Coneixement–, Sants-Montjuïc –amb la gran transformació de la muntanya que inclou l’ampliació de la Fira– i l’Eix Diagonal Salut, que busca potenciar noves iniciatives de la Diagonal a la ronda de Dalt, amb projectes com el nou Hospital Clínic.

«Mirant el futur»

Totes les àrees inclouen plans municipals que el govern de Jaume Collboni ja contempla a la seva agenda des de l’inici de mandat i que vol prioritzar. Com ha apuntat ell mateix, són qüestions que «ja estan passant». «Estem reorganitzant idees, mirant al futur».

Notícies relacionades

Compte enrere per a la nova Via Laietana: més passeig i interès comercial a dos mesos del final de les obres

De tornada a Pedralbes

La idea és potenciar tots els sectors econòmics de la ciutat, des dels més tradicionals com el comerç o el turisme, fins als més emergents relacionats amb el coneixement, la tecnologia i la ciència. L’objectiu primordial és diversificar l’economia per «resistir millor les crisis» i tenir «millors salaris». En aquest sentit, Collboni ha tornat a assenyalar el potencial de creixement de sostre econòmic que té la ciutat.

La presentació del ‘Barcelona Impulsa’ ha comptat amb un debat sobre sectors estratègics amb la participació de Begoña Benito, directora del Vall d’Hebron Institut de Recerca; Laia Bonastra, presidenta de Suara Coopertiva; Carmina Ganyet, directora general corporativa de Colonial; Laura López, directora de competitivitat de Cambra de Cambra de Barcelona, i Eva Martín, cap d’Innovació i Producte de Qilimanjaro.