El 48% de les dones eviten utilitzar el transport públic de nit

Un home que surt de nit no planifica la seva ruta pensant per on se sentirà més segur. O quins carrers estan més il·luminats. O a quin autobús nocturn té menys possibilitats de tenir problemes. O en quina parada estarà més acompanyat o quin aparcament està més aïllat. Tampoc s’asseu a prop del conductor per buscar refugi, ni ha d’aguantar insults si va amb bicicleta a hores intempestives. Un home surt de casa de nit amb un destí. Sense més ni més. Una dona també té una meta, però és altament probable que l’esperi un camí més tortuós.

No ho diu la lògica ni els estereotips. Ho assegura una enquesta sobre assetjament sexual en el transport públic feta el 2020. Segons aquest sondeig encarregat pel Govern a l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, el 57% de les usuàries habituals de la mobilitat compartida asseguren haver patit algun tipus d’assetjament, almenys en els últims dos anys. Si ja sembla escandalós, en la franja d’entre 16 i 29 anys, el percentatge escala fins al 91,6%. El metro és, amb molta diferència (59,7% dels casos), el lloc més assenyalat per les dones que han patit algun tipus d’assetjament, seguit de Rodalies (22,3%) i el bus urbà de TMB (7,7%).

El congrés de la PTP ha maridat amb intel·ligència els casos pràctics amb la ciència. Urbanistes, expertes en mobilitat i professionals d’empreses de transport, però també dones que treballen de nit i que han compartit les seves misèries i les de les seves companyes. Històries en les quals coincideixen por i planificació per evitar males estones. "Totes hem tingut ensurts", han coincidit.

Poca il·luminació

Núria Pérez Sans, cap de l’àrea de Mobilitat de l’Institut Metròpoli, va ser l’encarregada d’obrir la sessió amb una interessant bateria de dades. Al marge d’aquest percentatge entre els desplaçaments diürns i nocturns, també va aportar informació sobre la prevenció a l’hora de desplaçar-se. El 88% de les dones que utilitzen el transport públic eviten viatjar soles sempre o sovint. En el cas dels homes, aquest percentatge baixa al 16%. El 63% de les dones descarten sempre estacions o parades amb poca visibilitat o escassa il·luminació. Per a ells només és un hàndicap en un 21% dels casos. Tot es resumeix amb un últim apunt: el 48% de les dones eviten el transport públic quan es fa fosc, cosa que només passa al 13% dels homes.

Notícies relacionades

Pisos turístics a Barcelona: de 81 el 2005 a 10.327 el 2024

El cost per reparar una caldera deixa sense aigua calenta una guarderia pública de Barcelona

No és millor la situació per a les ciclistes urbanes que pedalen de nit, tal com ha testificat durant el congrés Marta Casar, portaveu del Bicicleta Club de Catalunya (BACC): "La velocitat dels vehicles a motor és molt més alta a l’haver-hi menys trànsit, de manera que l’assetjament a les bicis es multiplica, sobretot si es tracta d’una dona". "Quan surts de nit –va compartir– penses: ‘Bé, a veure què em trobo avui’. I sempre hi ha una cosa que lamentar, ja sigui per un assetjament verbal o per gestos com accelerades o passar-te fregant el cotxe o la moto".

S’ha avançat, per exemple, amb la parada a demanda del bus nocturn que acosta més al destí. O amb les càmeres a l’interior dels autobusos. Però tal com va compartir Susi López, directora general de Transports i Mobilitat del Departament de Territori, en la clausura del congrés de la PTP, a la nit "és quan les desigualtats i la sensació d’inseguretat es fan més evidents".