El final de la sequera reobre les fonts públiques de Barcelona

La retirada de totes les mesures per estalviar aigua per part de la Generalitat permet a la ciutat planificar la posada en marxa de totes les fonts seques. Algunes encara trigaran mesos a brollar de nou, ja que la inactivitat obliga a portar a terme certes reparacions i una posada al punt complexa. Però l’Ajuntament ja té dissenyat el pla de represa progressiva.

Per representar-ho, l’alcalde Jaume Collboni va obrir ahir la clau de pas que alimenta les Fonts Bessones de la plaça de Catalunya. Després de la seva acció, que anava acompanyada per la música d’un piano del concurs Maria Canals, tocat per un transeünt, va començar a brollar una petita aixeta d’un dels dos brolladors, circumstància que va provocar uns tímids aplaudiments per part d’alguns assistents.

Tres fases

Aquest gest va ser el preàmbul del que passarà, en tres fases, des d’ara fins a mitjans del 2026. En la primera, que acabarà al juny, tornaran a funcionar 74 fonts: les de menys de 40 m2 de superfície i cinc del passeig de Gràcia. En la segona etapa, entre juny i octubre, es recuperaran les 73 fonts d’entre 40 i 100 m2, a més de l’emblemàtica Font Màgica de Montjuïc, que es reestrenarà per la Mercè. Finalment, entre octubre del 2025 i el primer semestre del 2026, es posaran en marxa les 72 fonts ornamentals de més de 100 m2 de superfície.

"Aquest full de ruta tindrà un cost econòmic important, encara no sabem quin exactament perquè esperem abordar-hi algunes tasques de manteniment", va explicar Collboni, que va qualificar l’anunci com a "molt especial" i "esperat". "Els veïns ens preguntaven quan obririen les fonts, ara ja podem donar-los resposta", va afirmar.

A més, es construiran set noves fonts i 19 es mantindran paralitzades perquè estan pendents de rehabilitació o obres de millora. El volum d’aigua que gasten les fonts ornamentals de Barcelona és de 78.835 metres cúbics, tot i que s’ha de recordar que totes tenen sistemes de recirculació sols s’omplen per compensar l’evaporació i l’aigua que s’hi filtra).

Collboni va aprofitar per agrair a la ciutadania i les empreses barcelonines l’esforç fet durant la pitjor sequera dels últims 200 anys a Catalunya. "La crisi hídrica ha impactat en les nostres vides i la gent ha fet més del que es demanava", va constatar Collboni, amb referència a la despesa municipal mitjana per persona i dia, que sempre ha sigut inferior al límit que havia marcat l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua).

Tot i així, l’alcalde demana continuar mantenint la "mentalitat d’estalvi": "S’acosta l’estiu i faig una primera crida perquè continuem sent conscients que l’aigua és un bé escàs".

El consistori, per predicar amb l’exemple, assegura que continuarà invertint per aprofitar més aigua subterrània de l’aqüífer de la ciutat. "Sovint, quan la sequera acaba, es paren les mesures previstes per ser més resilients davant l’escassetat", va dir Collboni. "Però nosaltres no frenarem cap de les actuacions previstes, sinó que mantindrem la nostra estratègia per potenciar l’aigua freàtica i anar reduint l’ús d’aigua potable per al reg de parcs i jardins i la neteja de carrers", va afegir.

Notícies relacionades

El Papa declara «venerable» Antoni Gaudí i fa el primer pas per a la seva beatificació

El vedat al lloguer de temporada afectarà la població flotant

En concret, l’Ajuntament es va comprometre a ampliar la quantitat de dipòsits d’aigües pluvials (procedents de la pluja) i d’aigua freàtica (la que es treu del subsol), com ja va avançar aquest diari. Quan això passi, la capital catalana estarà més a prop de deixar de necessitar aigua potable per al reg i la neteja dels carrers. En aquests moments, amb l’aixecament de les restriccions, es tornarà a utilitzar aquest recurs potable, però la idea és mirar d’anar reduint-lo al màxim possible.

Sobre els arbres que van morir durant la sequera, Collboni va detallar que el 40% del verd urbà de la ciutat ja s’ha replantat: "La intenció és recuperar els 9.000 arbres que ja teníem i plantar-ne 1.500 de nous, que regarem amb aigua freàtica perquè, en cas d’una nova sequera, no hagi de morir cap arbre més". ¿I les fonts, també poden funcionar amb aigua freàtica? Sí. En aquests moments, el 55% de l’aigua que consumeixen aquestes fonts és freàtica i el 45% potable. A mitjà termini, aquests percentatges han de canviar fins que el 100% sigui subterrània.