BCN instal·larà més videovigilància als eixos comercials del centre

Batlle va participar en l’acte Barcelona i Seguretat, organitzat per RethinkBCN, l’òrgan de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, juntament amb Gabriel Jené, president de Barcelona Oberta. El tercer tinent d’alcaldia va assenyalar que la comissió és "hipergarantista", ja que demostra un "respecte escrupolós a una legislació rígida", si bé considera que aquestes càmeres són "instruments imprescindibles" per mirar de garantir la seguretat.

Per aquest motiu, va remarcar que s’està en contacte amb comerciants a fi d’instal·lar-les en eixos comercials i d’aquesta manera ampliar la videovigilància que hi ha en zones com el passeig de Gràcia, el Portal de l’Àngel i la Rambla. Batlle es va mostrar confiat a tenir a curt termini aquestes càmeres, que, juntament amb el reforç dels efectius de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra i la coordinació entre policies, ha d’incrementar la sensació de seguretat.

Només 163 d’instal·lades

Sobre la videovigilància, Jené va recordar que una ciutat com Niça, que té uns 300.000 habitants, disposa de mil càmeres de seguretat al carrer, i una com Londres, "més d’un milió". Per aquesta raó considera que són insuficients les 163 que hi ha a Barcelona, on conviuen mes d’un milió i mig de persones. La legislació estableix que aquestes càmeres de seguretat no han de permetre el reconeixement facial i que l’ús ha d’estar regulat per la comissió que presideix el TSJC. A més, s’obliga a notificar a través d’informes anuals sobre la conveniència o no de la videovigilància a les ciutats per renovar el permís.

Durant l’acte, Batlle va assegurar que "Barcelona és una ciutat que aspira a la màxima seguretat" i va recordar que no hi ha una "gran delinqüència" sinó "petits furts i multireincidents" que generen una sensació d’impunitat entre els delinqüents a l’haver-hi un embut als jutjats que paralitza els procediments oberts i no permet un càstig efectiu per la comissió d’un delicte. A més, va afegir que "el món econòmic vol seguretat per atraure inversors" i que per aconseguir-ho "el bon camí" és revertint la criminalitat a la ciutat amb una baixada dels delictes.

En aquest sentit, va recordar que la col·laboració entre cossos policials –juntament amb les mesures judicials, amb més jutjats contra la multireincidència, i legislatives– ha de portar a "un punt d’inflexió" per acabar amb aquesta mena de delinqüència. Batlle va afegir que Mossos i Guàrdia Urbana col·laboren per combatre la violència de gènere i acabar amb els narcopisos de Ciutat Vella, i que de vegades fa falta suport internacional perquè al darrere de tot això hi ha màfies organitzades.

Notícies relacionades

Demanen dimissions per la deriva religiosa d’una escola de Terrassa

L’Església fa el primer pas per a la beatificació de Gaudí

Il·luminació i neteja

En la seva intervenció en l’acte a Foment del Treball va anunciar la intenció que té el Consistori de revisar la il·luminació pública, ja que en algunes zones "hi ha més llum a les capçades dels arbres que no pas al carrer". Així, la il·luminació, com la neteja, són elements que milloren la percepció de la seguretat dels ciutadans, va dir Batlle, que va afegir que espera acordar una modificació de l’ordenança contra l’incivisme. També va voler recordar que "s’ha reconduït" l’explosió incívica que es va viure després de la pandèmia per "crear una convivència més confortable".