Compte enrere per a la nova Via Laietana: més passeig i interès comercial a dos mesos del final de les obres

La transformació de Via Laietana era un projecte municipal que s’arrossegava mandat rere mandat sense arribar a executar-se i que, per la seva magnitud, tenia polèmica assegurada. Així va ser quan el govern d’Ada Colau va anunciar el 2020 el seu pla de reforma per a aquesta avinguda, que deixa un únic carril per a cotxes sense possibilitat de pujada, un carril bici, voreres el doble d’amples i quatre zones d’estada amb més verd. Cinc anys després i amb certa demora en el calendari previst, la reforma plantejada és a punt de ser una realitat.

El primer tram des de la plaça Urquinaona fins a la plaça Antoni Maura, a l’altura de la Catedral, avança el que serà aquest emblemàtic carrer entre finals de juny i principis de juliol, quan està previst que acabin les obres. La fase inicial va començar en aquest tram el març del 2022 i es va allargar un any i mig, fins al setembre del 2023. Des d’aleshores, Via Laietana ha evolucionat cap a un carrer pel qual és més agradable passejar, asseure’s a airejar-se o recórrer-lo amb pressa en cas urgència sense massa obstacle. Les seves voreres han passat de dos metres i mig a més de quatre metres, els comerços i l’arquitectura del carrer llueixen més i la velocitat dels vehicles és menor, a 30 quilòmetres per hora, cosa que genera un entorn més amable.

Tot i així, a dos mesos de la seva estrena, l’avinguda viu a dues velocitats. El tram superior ja finalitzat gaudeix d’un ambient més tranquil, mentre que en el tram central i inferior, entre la plaça Antoni Maura i les d’Idrissa Diallo i Correus, on encara es conviu amb l’enrenou de les obres i la dificultat de pas entre tanques, itineraris alternatius per creuar i turistes desconcertats, especialment a Jaume I.

Revisant les tasques pendents, la zona de Jaume I ja és gairebé a punt: es pavimentarà a principis de maig. També està molt avançada la transformació de la plaça de l’Àngel, que es finalitzarà per Setmana Santa, i s’estan fent els últims retocs als àmbits d’Idrissa Diallo i Correus. El tram de Consolat de Mar ja està finalitzat i la confluència entre el passeig de Colom i Isabel II s’acabarà al juny, tot i que quedarà la pavimentació, que es farà al juliol. Ara es treballa en l’entorn dels carrers Fusteria i Àngel J. Baixeras, on les tasques d’arqueologia precedeixen l’inici de la transformació prevista.

D’aquesta reforma, els cotxes n’han sigut els més perjudicats. No només perquè els conductors han viscut aquests tres anys amb agonia per la dificultat de circular pel centre, sinó per l’escenari que també els espera. Tot i que el trànsit sense obres serà més fàcil, la nova Via Laietana els deixa dos carrils menys i la impossibilitat de pujar des de la façana marítima fins a Urquinaona.

De baixada s’ha establert un carril compartit per a busos i bicicletes i un carril per a cotxes, mentre que de pujada n’hi ha un per a busos i taxis que també podran utilitzar els veïns i un carril bici segregat del trànsit al costat de la vorera. Anteriorment hi havia un carril bus taxi i dos per a la resta de vehicles de baixada i un carril bus taxi i un altre per a la resta de pujada.

Els veïns negocien actualment amb l’Ajuntament la possibilitat de tenir un carril de pujada per a cotxes. El president de l’associació de veïns i comerciants de Via Laietana, David González, explica que volen que els vehicles que baixen per l’avinguda i estacionen a l’aparcament de Saba de l’avinguda de la Catedral puguin també pujar després cap a Urquinaona.

«Comencen a passar coses»

Aquest entorn renovat i més tranquil també porta a unes expectatives de millora del ritme i la qualitat de les noves obertures comercials. L’allau d’obres sempre comporta un peatge temporal de sorolls, brutícia, pèrdua de clients i visitants, però a la fi porta la seva compensació. El primer any de reforma va comportar un 25% de pèrdua de negoci respecte a abans de les obres i de la pandèmia, però la futura revalorització de la zona i la seva projecció va fer mantenir viva l’esperança.

González remarca el creixent interès comercial ara que el viacrucis s’acosta a la fi. «Hi ha locals que eren buits o en desús on ja comencen a passar coses», afirma. Destaca l’històric Palau del Cinema, que acollirà oficines; el local del número 54 cantonada amb el carrer Ramon Mas, que serà la nova botiga del Palau de laMúsica; i la Casa BartomeuTrias, en el número 26, que ha sigut reformada per Núñez y Navarro per allotjar el ‘hub’ empresarial Pier 07. Queda per veure quin ús es donarà a l’antiga seu central de la Caixa.

La voluntat de l’Ajuntament és reactivar el comerç local a Via Laietana. Els veïns i comerciants, a favor a protegir el comerç de proximitat, recorden que tot dependrà del pla d’usos que el govern de Jaume Collboni implementi a la zona. Esperen que «el mix comercial del carrer sigui atractiu» i que «no es permeti que sigui una còpia d’altres carrers» on hi està havent, per exemple, proliferació de supermercats 24 hores.

Canviar el relat negatiu

Notícies relacionades

Les obres de la Via Laietana troben per sorpresa les restes de cinc cases medievals de Barcelona

Mor Pere Heredero, històric hoteler de Barcelona i amo durant mig segle del bar Versalles

Els veïns estan preocupats pel relat negatiu que s’ha establert durant aquests anys entorn de la Via Laietana i demanen una campanya a l’Ajuntament per revertir-lo. Les obres han desanimat molts barcelonins i turistes i ha sigut la diana de multitud de crítiques, i ha arribat a estar embolicada en un tema judicial. Un jutjat de Barcelona en va arribar a anul·lar la reforma. «Serà difícil canviar el relat de bloqueig i aïllament, està molt instal·lat», lamenta González, que al seu torn reconeix que les obres han comportat un «bloqueig d’accessibilitat que ha perjudicat molt».

No obstant, celebren el resultat que ja pot veure’s, sobretot les voreres més amples que creuen que afavoriran el comerç i que ofereixen més seguretat, i la reducció de velocitat dels cotxes. «Que no sigui vista com una via de connexió». Però la carta als Reis Mags sempre sol ser extensa i per demanar que no quedi: ara volen, per exemple, més il·luminació.