Pisos turístics a Barcelona: de 81 el 2005 a 10.327 el 2024

Barcelona es prepara per rebre el major nombre de turistes de l’any concentrats en els mesos de temporada alta, xifres que s’acosten als nivells prepandèmics de visitants (el 2024, la ciutat va tancar l’any amb un total de 15,6 milions de turistes, mentre que el 2019 van ser 16,1, segons l ’Observatori de Turisme de Barcelona). El tragí de turistes amb maletes entrant i sortint dels edificis de la ciutat es tornarà més habitual en les pròximes setmanes, en un context de malestar social a causa del mercat de la vivenda tensat. Però, ¿com ha evolucionat l’oferta d’habitatges turístics a la ciutat i què en diuen els estudis sobre l’impacte?

Si el 2005 hi havia 81 vivendes d’ús turístic, aquesta xifra ascendia a 10.327 el 2024, segons dades de l ’Ajuntament de Barcelona. El districte amb més habitatges d’aquest tipus és l’Eixample, amb gairebé 5.000, seguit de Sants-Montjuïc i Sant Martí, amb més d’un miler cada un.

Un dels creixements més gran es va produir entre el 2009 i 2010, quan la capital va passar de tenir 632 pisos turístics a 2.349. El 2012, quan Airbnb va obrir la seva primera oficina a Barcelona, ja havien augmentat fins a 4.730. En els últims deu anys, la xifra s’ha mantingut estable, rondant les 10.000 vivendes turístiques, tot i que l’últim any hi ha hagut un increment de 400 pisos més i es va registrar el màxim de la sèrie històrica (10.327), malgrat que l’Ajuntament i el Govern ja havien anunciat mesures per restringir-los.

Del nombre d'ofertes en línia de lloguers de curta durada al febrer del 2025, un 6 % no comptaven amb llicència, segons un estudi de l'Observatori de l'Habitatge de Barcelona (OH-B).

Altres ciutats

El mateix observatori remarca que “existeix un efecte causal i no una simple associació o correlació estadística entre l’increment de l’oferta de lloguer a Airbnb i l’augment del preu de la vivenda de lloguer”, citant diferents estudis internacionals que han trobat aquesta relació causa-efecte en ciutats com Seül, Los Angeles, Boston, Nova York i en països com Portugal, França i Itàlia.

A Barcelona, per exemple, una investigació del 2020 del Departament d’Economia de la Universitat de Barcelona (UB) va concloure que l’augment d’apartaments turístics va contribuir a l’increment dels preus i lloguers de la vivenda a la ciutat entre el 2007 i el 2017. Concretament, “per cada 100 nous anuncis d’Airbnb en un barri determinat, els lloguers i els preus de compra van créixer un 3,5% i un 8,5%, respectivament».

Tenint en compte l’augment mitjà de l’activitat d’Airbnb, la proliferació dels lloguers turístics explica l ’1,9% dels increments en els preus del lloguer i el 4,6% en els de compra que es van experimentar a Barcelona, segons la investigació. No obstant això, mentre que els efectes sobre els preus van ser propers a zero als barris amb menys apartaments turístics, a les zones cèntriques amb més anuncis l’activitat d’Airbnb va contribuir a l’increment dels preus dels lloguers i de compra en un 7% i un 17%, respectivament.

«L’inversor internacional compra vivendes per llogar turistes, amb una rendibilitat molt alta», afirma a Verificat Montserrat Pareja-Eastaway, presidenta de l’European Network for Housing Research i codirectora de la Càtedra Barcelona d’Estudis d’Habitatge (UB-UAB-UPC-UPF), que argumenta que, si bé és cert que la crisi de la vivenda respon, en part, a un problema d’oferta, també cal analitzar quin tipus de demanda existeix actualment i com interactua amb el mercat.

El 2015, un pis turístic a Barcelona anunciat a Airbnb tardava 10 dies a generar el mateix benefici que si hagués estat llogat durant un mes com lloguer tradicional, en comparació amb els 14 dies de Nova York, 20 de Los Angeles i 14 de París, segons l’estudi de la UB.

Notícies relacionades

Adjudicades per 48 milions les obres de les estacions de Manuel Girona i Campus Nord de l’L9

El tràfic de fàrmacs per crear la ‘droga dels pobres’ s’expandeix a la zona més vulnerable de Barcelona

Com a resposta, el Govern de Pere Aragonès (ERC) va aprovar el 2023 un decret llei que exigeix la tramitació de llicències urbanístiques per destinar vivendes a ús turístic als municipis amb una alta concentració d’aquest tipus d’allotjaments. El Tribunal Constitucional va av alar la norma fa unes setmanes, després que el Partit Popular (PP) la recorregués al Congrés. L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va anunciar que pretén eliminar progressivament totes les vivendes d’ús turístic a la ciutat fins al 2028, tant les de nova creació com les ja existents.

Fins ara, el tipus d’allotjament preferit pels turistes a la capital continua sent l’hotel (55,4%), seguit de les vivendes d’ús turístic o HUTs (16,3%) i de les cases de familiars i amics (14,1%) l’any 2024, segons un informe municipal.