El Papa declara «venerable» Antoni Gaudí i fa el primer pas per a la seva beatificació

El papa Francesc ha reconegut les «virtuts heroiques» d’Antoni Gaudí, l’arquitecte espanyol conegut per dirigir la construcció de la Sagrada Família de Barcelona. D’aquesta manera, a partir d’aquest dilluns, l’exponent del modernisme català es converteix en venerable i es fa el primer pas per a la seva beatificació.

En concret, el pontífex ha autoritzat la promulgació d’aquest decret durant una audiència aquest dilluns amb el prefecte del dicasteri per a les Causes dels Sants, el cardenal Marcello Semeraro.

Antoni Gaudí i Cornet, nascut el 25 de juny de 1852 probablement a Reus, acceptà dirigir l’obra de la Sagrada Família de Barcelona l’any següent de col·locar-se la primera pedra, el 1883, als 31 anys. A partir de llavors, va dedicar tota la seva vida a construir aquest lloc de culte.

Cinc anys abans havia obtingut el títol d’arquitecte i havia escrit uns apunts d’arquitectura –coneguts com el ‘Manuscrit’ de Reus– en els quals exposava les seves propostes sobre ornamentació i edificis religiosos.

Segons destaca el portal oficial del Vaticà 'Vatican News', el jove Gaudí considerava la Sagrada Família «una missió encomanada per Déu i amb aquesta consciència va transformar el projecte neogòtic original en alguna cosa diferent i original, inspirat en les formes de la natura i ric en simbolisme que expressava la seva profunda fe i espiritualitat, que tenia influències benedictines i franciscanes».

També posa en relleu que l’arquitecte, devot de Sant Felip Neri, «es va enfrontar a obstacles i dificultats amb valentia i confiança en Déu mentre dirigia l’obra i també va suportar enveges i gelosia».

Notícies relacionades

Barcelona projecta les primeres demolicions per començar a construir 3.360 pisos entorn de la Sagrera el 2029

Demanen dimissions per la deriva religiosa d’una escola de Terrassa

De 1887 a 1893 va dissenyar i dirigir altres obres civils i religioses, i durant la Quaresma de 1894, va patir una greu malaltia, causada per un estricte dejuni. Superada la crisi, va continuar treballant en diversos projectes, però a poc a poc va anar perdent tots els membres de la seva família, es va embarcar en un autèntic ascetisme espiritual, va rebutjar nous encàrrecs i es va concentrar exclusivament en la Sagrada Família, fins al punt que el 1925 va adaptar com a residència una petita habitació contigua al temple.

El 7 de juny de 1926 va ser atropellat per un tramvia. Sense ser reconegut, va ser traslladat a l’Hospital de la Santa Creu, l’hospital per a pobres de la ciutat. Després de rebre els últims sagraments, va morir tres dies després, el 10 de juny. Al seguici fúnebre hi van assistir unes 30.000 persones.