Barcelona projecta les primeres demolicions per començar a construir 3.360 pisos entorn de la Sagrera el 2029

Amb tant retard com el que acumula l’estació de la Sagrera, el futur barri entorn de la parada pendent de l’AVE fa dues dècades que es planifica i encara no s’hi ha construït cap habitatge. L’edificació no serà immediata i encara s’haurà d’esperar uns quatre anys que els pisos comencin a erigir-se però, en tot cas, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha anunciat aquest dimarts que ve que el pròxim veïnat que aspira a allotjar unes 8.500 persones comença a entreveure’s en l’horitzó.

Collboni ha acudit aquest matí a la Verneda per informar que, després d’una convulsa tramitació amb cinc alcaldes diferents i estancar-se la reforma que es traça, el consistori preveu fer el «primer pas per construir aquest barri que emergirà entorn de l’estació de l’AVE» i començar les demolicions de naus industrials que ocupen els terrenys a finals del mandat, que conclou el juny del 2027. Els 3.360 domicilis projectats haurien de començar a construir-se sobre els solars en la pròxima legislatura, que inclou del 2027 al 2031, inclosos 2.089 llars de protecció oficial i titularitatmunicipal. «Després de 20 anys de plantejament i de dibuixar el que havia de ser l’àmbit de la Sagrera i el nou barri entre Sant Martí i Sant Andreu, és la primera vegada que es posa sòl a disposició per fer pisos al sector Prim, de gran envergadura», ha destacat l’alcalde.

Collboni no ha concretat dates de quan les primeres vivendes podrien estar llestes per ser habitades en aquest punt de la ciutat que bascula en l’entorn del Besòs. Al mig d’una pròrroga dels comptes després de no aconseguir prou acords en l’oposició per aprovar unes pròpies per al 2025, l’alcalde ha justificat que resulta «difícil» donar un calendari que anirà «en funció de les necessitats pressupostàries». En tot cas, l’inici de les obres es preveu al llarg del 2029.

1.000 pisos per any

Collboni ha presumit d’una «ofensiva regulatòria» entorn de la vivenda des que va prendre el comandament de l’Ajuntament fa gairebé dos anys per apaivagar la pujada dels lloguers, que «van pujar un 68% en l’última dècada», ha recordat. L’alcalde marca que, al seu torn, es requereix un “sobresforç” per comptar amb parcel·les lliures per “recuperar la suma màgica de 1.000 habitatges per any ” promogudes per l’Ajuntament, una xifra que creu «plausible i realista». «És el que ens permetrà contenir i rebaixar preus en general, no només de lloguer, sinó també de venda», ha esgrimit.

El socialista ha argüit que acumular sòl per edificar és clau tant per a aquest mandat com per deixar-lo en herència per a governs venidors. «Es tracta que trobin una situació millor que la que ens trobem nosaltres i que no parin de construir», ha afirmat Collboni, que ha desgranat dades per postular que la roda per incrementar el mercat immobiliari públic no s’atura. Ha assenyalat que l’objectiu és entregar 3.000 claus d’habitatges protegits durant el mandat, hi ha 5.000 llars en construcció i 10.0 000 més en previsió, d’entre les quals una cinquena part són les que s’aixecaran al sector Prim. A part, hi ha promocions a l’expectativa a la Marina del Prat Vermell i el 22@ entre altres zones. 

Notícies relacionades

Demanen dimissions per la deriva religiosa d’una escola de Terrassa

L’Església fa el primer pas per a la beatificació de Gaudí

Sense anticipar per on pot guanyar superfície per poblar, Collboni ha rebatut que Barcelona no pugui créixer més. «No és cert, en pròxims mesos explicarem pròximes zones de creixement que ens permet posar més oferta de pisos nous»,ha comentat. En qualsevol cas, ha destacat que l’«oferta més important» es generarà a finals del 2028, quan els 10.000 pisos turístics legals a la ciutat es quedin sense llicència i tornin al mercat immobiliari.

A més dels 3.360 domicilis i d’obrir-se l’estació en una data encara per precisar, als voltants de la Sagrera s’ha d’estendre un parc lineal de quatre quilòmetres, «el més llarg de la ciutat», ha descrit Collboni. Per atendre la població que es mudi allà, es reserven 21.000 metres quadrats per a equipaments públics, cosa que inclou un centre de salut, un centre cívic i cultural, un poliesportiu i l’ampliació de l’institut Salvador Prim.