L’Església fa el primer pas per a la beatificació de Gaudí

El papa Francesc ha reconegut les "virtuts heroiques" d’Antoni Gaudí, l’arquitecte espanyol conegut per dirigir la construcció de la Sagrada Família de Barcelona. D’aquesta manera, a partir d’ahir mateix, el màxim exponent del modernisme català es converteix en venerable i es fa el primer pas per beatificar-lo.

En concret, el Pontífex va autoritzar la promulgació d’aquest decret durant una audiència ahir amb el prefecte del dicasteri per a les Causes dels Sants, el cardenal Marcello Semeraro.

Antoni Gaudí i Cornet, nascut el 25 de juny de 1852 probablement a Reus, va acceptar dirigir l’obra de la Sagrada Família de Barcelona tot just l’any següent de col·locar-s’hi la primera pedra, el 1883, als 31 anys. A partir d’aleshores, va dedicar tota la seva vida a construir aquest lloc de culte.

Cinc anys abans havia obtingut el títol d’arquitecte i havia escrit uns apunts d’arquitectura –coneguts com el Manuscrit de Reus– en els quals exposava les seves propostes relacionades amb ornamentació i edificis religiosos.

Segons diu el portal oficial del Vaticà, Vatican News, el jove Gaudí considerava la Sagrada Família "una missió encomanada per Déu i amb aquesta consciència va transformar el projecte neogòtic original en una cosa diferent i original, inspirada en les formes de la natura i rica en un simbolisme que expressava la seva profunda fe i espiritualitat, que tenia influències benedictines i franciscanes".

Aquest portal també posa en relleu el fet que l’arquitecte, devot de sant Felip Neri, "va haver de fer front a obstacles i dificultats amb valentia i confiança en Déu mentre dirigia l’obra i també va suportar enveges i gelosia".

Ascetisme espiritual

Notícies relacionades

Barcelona projecta les primeres demolicions per començar a construir 3.360 pisos entorn de la Sagrera el 2029

Demanen dimissions per la deriva religiosa d’una escola de Terrassa

De 1887 a 1893 va dissenyar i va dirigir altres obres civils i religioses i durant la Quaresma de 1894 li va sobrevenir una greu malaltia, causada per un estricte dejuni. Superada la crisi, va continuar treballant en diversos projectes, però de mica en mica va perdre tots els membres de la seva família, es va embarcar en un autèntic ascetisme espiritual, va rebutjar encàrrecs nous i es va concentrar exclusivament en la Sagrada Família, fins al punt que el 1925 va adaptar com a residència una petita habitació contigua al temple.

El 7 de juny del 1926 va ser atropellat per un tramvia. Sense que fos reconegut, va ser traslladat a l’Hospital de la Santa Creu, l’hospital per a pobres de la ciutat. Després de rebre els últims sagraments, va morir al cap de tres dies, concretament el 10 de juny. Al seguici fúnebre hi van assistir unes 30.000 persones.