Un lloc per a les persones

Racionalitzar usos a favor dels veïns

El degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Guim Costa, considera «lloable» que el consistori aprofiti la conjuntura per «revisar tot l’entorn» de la plaça dels Àngels. Viu al barri Gòtic des de fa 25 anys i li encanta aquesta àrea: «¡Quina passada, tant atractiu internacional!». No obstant, coincideix en la conveniència de diluir l’hegemonia skater perquè «s’ha trencat una mica l’harmonia». Confessa que ell mateix travessa la plaça «ràpidament» perquè té sensació de «destorbar». Així, recomana «racionalitzar usos» perquè «els veïns no perdin» amb l’operació urbanística que ara està en la fase de discussió.El pòrtic, des d’un punt de vista arquitectònic, li sembla encertat: «El Macba creixerà bé». I aplaudeix que el consistori hagi compartit les seves primeres idees per a la reforma amb el despatx de Richard Meier. «Els edificis tenen autoria i és molt important anar a buscar-la quan vols fer modificacions», assenyala el degà dels arquitectes catalans.

LLUÍS CLOTET

Arbres sí, parterres de gespa no

El veterà arquitecte Lluís Clotet, artífex del pla urbanístic que va crear aquesta plaça, és molt crític amb la fórmula triada per ampliar el museu i fins i tot amb l’«aïllament» de l’edifici Meier. «El veritable problema de la plaça és que no té activitat, vida, diversitat d’usos. Quan un espai públic s’uniformitza està mort, tant si l’exclusiva la tenen els patinadors com si la tenen els bars», adverteix. La clau, segons el seu parer, seria instal·lar més «serveis i botigues» en aquest entorn.Quant al verd previst, advoca sense embuts per incorporar-hi arbres i no parterres de gespa, dues opcions contemplades en les recreacions virtuals difoses pel consistori fa un any. «Pots posar tants arbres com places d’aparcament estiguis disposat a perdre a sota: on hi hauria el cotxe del soterrani, poses un gran test de terra i plantes un arbre impressionant», descriu. En canvi, avisa, «un parterre el que fa és limitar més la superfície útil de la plaça i a l’hivern s’asseca».

IGNACIO PARICIO

Ombra i connexió amb l’entorn

Ignacio Paricio va restaurar el convent dels Àngels l’any 1984 amb Lluís Clotet i Carles Díaz. Tot i que l’annex del Museu d’Art Contemporani de Barcelona «ocultarà la façana medieval» que van rehabilitar, confia que els autors del pòrtic, el despatx Harquitectes, «ho faran molt bé». Posa el focus en el paviment, que considera «una imposició de Richard Meier, que va convèncer l’alcalde Pasqual Maragall» per convertir la plaça en «un podi per al seu edifici».Així que ve de lluny el seu desig de reformular aquest espai públic del districte de Ciutat Vella amb un urbanisme «més relaxat» i que incorpori ombra per protegir-se durant els mesos de canícula estival. També recomana millorar la connexió amb la veïna plaça de Joan Coromines, que ara veu insuficient: «Era important per mantenir el recorregut per als vianants del pla del Liceu al Seminari». El pla de Tusquets i Clotet, diu, va ser «visionari», perquè anticipava la importància dels desplaçaments a peu i del verd urbà.

JAUME CARNÉ

Obrir el focus i valorar el que ja tenim

Notícies relacionades

Comença el procés per reformar el carrer de Pepe Rubianes

Barcelona posa a prova les seves fonts abans de recuperar-les

El president de la recent Agrupació d’Arquitectes Sènior del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Jaume Carné, ofereix una altra visió molt diferent de la de la resta d’experts consultats per aquest diari. És veí del Raval i veu tan innecessari reformar la plaça dels Àngels com foragitar els patinadors, arribats des de tots els racons del planeta. «Si volen un canvi d’usos han de dir-ho i fer-ho, ¡no posar obstacles i testos que espatllin la visió de les façanes!», exclama. Carné és pessimista sobre l’«envergadura» de l’arbratge que es pugui instal·lar i tem «una intervenció a mitges».Insta el consistori a afrontar d’una vegada la plaça de Terenci Moix, és a dir, l’actual pista de bàsquet del carrer de Valldonzella: «Que arreglin aquesta, que està desangelada i a la intempèrie, i deixin la dels Àngels espaiosa». En canvi, sí que el satisfà que Salut vulgui mantenir usos sanitaris al dispensari racionalista de Sert: «El CUAP Peracamps bé que té dues seus a Drassanes».

PERE CABRERA

Compensar per tenir coherència

Un altre coneixedor profund de la plaça és Pere Cabrera, que va dirigir l’Àrea de Rehabilitació Integrada de Ciutat Vella (1985), la unitat del consistori que va materialitzar la reforma del Raval. També veu oportuna l’obra: «En la mesura que s’introdueixin obstacles, els skaters marxaran i els veïns guanyaran espai públic». Confia que els tècnics desxifraran «quin gruix de terra és necessari» i «si és possible afectar algunes places de l’aparcament» per facilitar «un arbratge digne».Remarca que els patis i places nascuts del recinte de la Casa de la Misericòrdia «formen part de conjunts catalogats» i han de mantenir una coherència entre si. Per exemple, «la plaça dels Àngels ha de poder interaccionar amb el pati dels tarongers» situat darrere de la capella de la Misericòrdia. També crida l’atenció sobre la plaça de Terenci Moix i l’antic dispensari antituberculós del GATCPAC: «És primordial per a l’arquitectura de Barcelona, però el seu entorn està pendent de rematar des dels anys 90».