La gavina que impedeix sortir a la terrassa a Sants

Carles Bellsolà mira al cel aquests dies a la recerca d’una resposta. Aviat sabrà com seran les pròximes setmanes. Si podrà sortir tranquil·lament a prendre l’aire al terrat del seu edifici, o si haurà de fer-ho amb compte, amb un paraigua, per estendre la roba molt de pressa amb un ull posat en la gavina que li sotja, i evitar així que li acabi atacant.

És un futur immediat que només depèn de la decisió que prengui l’animal: si nia a prop de casa seva, cosa que ha passat en cinc dels últims sis anys, el terrat serà un lloc prohibit durant dos mesos. Temorosa que les seves cries estiguin en perill, la gavina no permetrà presències sense atacar.

Bellsolà va entrar a viure a un àtic del carrer de Sants l’any 2012. Es tracta d’una finca bonica, antiga, sense ascensor. La seva vivenda no és gaire gran, prop de 40 metres quadrats, però és agradable, i a més compta amb un espai pròxim per oxigenar-se: al mateix replà, davant del seu pis, té la porta que dona al terrat de l’immoble, un lloc on poder respirar i estar a l’aire lliure.

Però un dia, a principis d’abril del 2019, les coses es van torçar. "Venia a estendre la roba i, tot i que és normal veure gavines, aquell any n’hi havia una que feia vols cada vegada més rasants, s’acostava cada vegada més. Em vaig acollonir una mica". Es va posar en contacte amb l’Ajuntament de Barcelona. "Em van atendre amablement, va venir un tècnic molt simpàtic". Va preguntar: ‘¿On és aquest niu? Que me l’emporto’". Mai Bellsolà ha vist el niu de la gavina, ni als seus pollets. Estan en un punt més alt, unes desenes de metres més amunt, al terrat de l’immoble limítrof. Però des de baix no es veu.

Una teulada difícil

El tècnic li va explicar que la solució era retirar el niu, però també li va dir que enfilar-se des del seu terrat era impossible. Era, doncs, necessari que la finca dels veïns hi permetés l’accés. Quan es va aconseguir aquest permís, els especialistes van pujar. És una teulada a dues aigües, dues rampes unides, a la qual els veïns no poden pujar. Per un accés previst per a casos excepcionals, els especialistes van entreveure el niu i van concloure que retirar-lo suposaria un risc excessiu per a la salut dels operaris. Com entre la trucada i la primera visita havien passat uns dies, aleshores ja era el 30 de maig. El tècnic li va dir al veí que ben aviat la molèstia cessaria, que en tres setmanes la gavina deixaria d’amenaçar-lo i vigilar-lo.

El període en el qual les gavines posen ous i neixen les cries, de dos a tres cada any, comença aproximadament a Sant Jordi i acaba a Sant Joan. Tenen per hàbit repetir el lloc que trien per instal·lar el seu niu. Després de la revetlla, Bellsolà i la seva dona, Laia Cugota, ja poden sortir al terrat, però, és clar, han perdut els dos millors mesos per freqüentar-la.

A partir de març ja no fa fred, i encara no ha arribat la calor tremenda de l’estiu a Barcelona. Aquelles setmanes són les més idònies per sortir a menjar a la terrassa. Però si ve la gavina, això no és possible. Com si s’aferrés a la possibilitat que aquest any no hi hagués niu, Carles ho va repetint: "Encara no ho sabem. És aviat encara per saber-ho".

La seva dona sembla menys esperançada davant el que s’aproxima. Mostra una foto de dijous passat, 10 d’abril. Una gavina col·locada en el punt més alt de l’edifici limítrof. Un dels llocs on aquests anys ha estat vigilant perquè ningú posi en perill les seves cries. Carles no sap si és la mateixa, però ho sigui o no cada any es posa en aquest punt o en aquell en el qual s’uneixen les dues parts de la teulada a dues aigües dels veïns. Esperant que l’home surti a la teulada per acovardir-lo.

"No sabem per què, però és més agressiva amb ell que amb mi", diu la dona. A Bellsolà, el tècnic li va recomanar que sortís amb un paraigua per frenar l’agressivitat de l’au. La imatge del veí estenent la roba amb paraigua a ple sol ha de resultar la més cridanera i enigmàtica per als veïns.

L’any de la pandèmia

Després d’experimentar el primer any dolent el 2019, Bellsolà va decidir que si tornava a passar avisaria de seguida. Però, és clar, l’any següent va ser el de la pandèmia, i la ciutat estava confinada quan va anar arribant l’etapa més perillosa. "Ja ni vaig trucar. La gent s’estava morint i jo amb la gavina". Aquell segon any el problema es va notar més. Confinat a casa, ni ell ni la seva dona van poder aprofitar el terrat. Però en els dos mesos citats no va ser possible. El 2021 va trucar preventivament, però entre que arribava i no arribava l’au, que va tornar a trucar i que li van tornar a trucar, ja havien passat els dos mesos.

Un any no hi va haver gavina. Va ser el 2022. "Vam tenir un altre tema. Escoltàvem un soroll cada pocs segons. Ens vam adonar que era un mussol. Vam deduir que era al parc de l’Espanya Industrial. Era molest, molt fort. El mussol era tota la nit, des que fosquejava fins al matí fent soroll. Es veu que les gavines temen els mussols". I davant el risc, l’au no va acudir.

Notícies relacionades

La Sagrada Família convidarà el pròxim Papa a Barcelona el juny del 2026 pel centenari de Gaudí

Comença el procés per reformar el carrer de Pepe Rubianes

En 2023 i 2024 Carles va anar tirant: la gavina va tornar les dues vegades. Dos mesos sense terrassa. Però fa unes setmanes, passant per una botiga, va topar amb un ninot en un aparador, un mussol de plàstic, i va veure la llum. "Diuen que has d’anar canviant-lo de lloc perquè les gavines creguin que és viu. Són molt intel·ligents".

Bellsolà té ara dos mussols de plàstic. Per complementar la presència d’aquests bitxos de plàstic, la parella es va baixar per internet sons naturals de mussol, i els ha estat emetent de nit al terrat amb un altaveu. A uns dies per a Sant Jordi, Bellsolà, que descarta eliminar la gavina, s’aferra a la possibilitat que al final aquest any niï en una altra part. Mira al cel: "Encara no podem estar ben segurs de si aquesta vegada vindrà".