La transformació de la Misericòrdia en el CAP Raval

La transformació de la capella de la Misericòrdia avança a poc a poc per convertir aquest temple dessacralitzat del segle XIX en el futur CAP Raval Nord. Els veïns del barri i els sanitaris de l’estret ambulatori actual van entaular una batalla sense precedents per conquerir aquest espai, al qual també aspirava el Macba per a una ampliació que al final té lloc a la mateixa plaça dels Àngels. Les dues obres estan ara en marxa a pocs metres de distància i obren un nou capítol per a aquesta frontissa clau de Ciutat Vella.

El tragí d’operaris dins de la capella i les tanques del carrer de Montalegre adverteixen que hi ha en marxa un projecte de gran envergadura. L’edificació prevista és un encaix de volums nous i antics que mira de resoldre un bon repte paisatgístic i patrimonial, sense renunciar al confort dels futurs usuaris i professionals de l’equipament. EL PERIÓDICO ha comprovat in situ aquest mes en una visita exclusiva a les obres, que ja van per la segona fase i acabarien a inicis del 2028 si no hi ha contratemps.

"Volíem que el nostre edifici fos part d’un paisatge", explica a peu de carrer Txema Onzain, d’ONL Arquitectura, l’estudi que va guanyar el concurs públic de Salut. Ell, Joan Nogué i Xavier Vilaragut encapçalen una proposta que no deixa indiferent. Preveu una construcció moderna a Montalegre, que decreix de manera esglaonada de sis a quatre plantes per maridar les altures dispars de la Facultat de Geografia i Història de la UB situada a la seva esquerra i de l’escola Vedruna Àngels que hi ha a la seva dreta.

Absis visible

La reducció d’altura en un lateral deixa visible la coronació de l’absis, que així es podrà veure des de la plaça dels Ángels i no només des del bucòlic pati de tarongers catalogat que hi ha darrere la capella. Els metres quadrats que es perden en aquesta concessió al paisatge es repesquen amb una planta subterrània, a la qual arribarà llum natural per una obertura estratègica sota l’escala monumental de la façana posterior.

El temple formava part de l’extens recinte de la Casa de la Caritat, que s’expandia des del carrer de Ramelleres fins a la plaça de Joan Corominas. Per això, la nau central estava situada en una primera planta, sobre uns baixos on hi havia sales variades. Aquesta inusual cota va permetre a l’Ajuntament, ja fa anys, obrir un passatge per als vianants sota el transsepte per arribar al pati de tarongers des de Montalegre. Aquest pas públic es mantindrà i acollirà l’entrada d’urgències del futur CAP, independent de l’accés principal des del pati, que tindrà un horari més limitat.

Però el més cridaner amb diferència és l’encaix entre l’edifici modern i el vell. Només es conserva la meitat de l’església, com si una espasa gegant la tallés de forma longitudinal. Així ho preveien les bases del concurs. L’immoble data de 1888 i, tot i que el seu valor artístic és escàs, té un aspecte pintoresc. Estava condemnat a la demolició total, però una llarga tancada de veïns va forçar una amnistia parcial.

La fusió busca aprofitar al màxim un solar que en realitat és bastant reduït: 7 per 30 metres de base. "Només 210 m², tot just dos pisets", remarca l’arquitecte. L’Ajuntament va cedir el terreny al CatSalut per aixecar l’equipament, que aconsegueix reunir 2.500 m² en total. Costarà 11,2 milions d’euros segons es va anunciar fa dos anys, quan la data prevista d’estrena era el 2026.

El nou CAP comptarà amb fins a 24 consultes fixes per a medicina i infermeria. Estaran majoritàriament en el volum de nova construcció, més diàfan. S’endinsaran a la nau principal del temple mitjançant sales d’espera frontals, la juxtaposició de les quals formarà un vistós balcó interior al primer pis i un altre en el segon. Semblen suspesos al mig del vestíbul a tota altura, gràcies a uns pilars que seran els antics contraforts retallats.

La filera de consultes arriba fins al presbiteri per aprofitar cada racó: "Fins i tot hem posat una consulta en la corba de l’absis, ¡serà la més rara que s’hagi vist en un CAP!", diu entre rialles Onzain mentre l’assenyala en un pla. Hi haurà dues aules d’educació sanitària i una zona polivalent amb espais per a odontologia, ginecologia i salut mental. Les urgències tindran quatre boxs, un espai de tractament i un altre d’observació.

Oasi verd a la fi completat

La Misericòrdia rehabilitada rematarà per fi el jardí de tarongers posterior, un reducte de pau i silenci al qual només li quedava aquest lateral per dignificar. Avui, a aquest oasi només es pot accedir en horari diürn i des del carrer d’Elisabets número 7. Conté les aules de l’Institut Escola Elisabets (fins al 2021, escola Labouré) i la fundació cultural Institut Confuci de Barcelona.

Les obres només afecten un taronger, que es trasplantarà, i dos nesplers silvestres no catalogats que es talaran. Avui el seu dens brancatge tapa bona part de la façana posterior de la capella, que es retocarà per afegir una sanefa de petites obertures en forma de rombe, a conjunt amb l’escut situat sobre la porta i el dibuix geomètric a les seves arquivoltes.

A més d’alegrar l’extrema sobrietat del mur, Onzain busca amb aquesta decoració facilitar la ventilació creuada de l’ambulatori amb unes finestres dissimulades. El conjunt estarà dotat d’un sistema bioclimàtic a la coberta pensat per reduir la despesa energètica: "Fins al juliol no hauria de fer falta que encenguin la climatització", pronostica.

Notícies relacionades

Xavier Lloveras, Flors Lloveras, 70 anys venent flors: "Sant Jordi ha canviat però la flor no, continua sent un luxe per regalar"

La Sagrada Família convidarà el pròxim Papa a Barcelona el juny del 2026 pel centenari de Gaudí

Ramon Pérez, cap d’obra, reparteix cascos de seguretat a la comitiva visitant mentre orquestra els operaris. Pertany a l’UTE que va guanyar la segona fase d’obres i que integren tres empreses (Constructora d’Aro, Bosch Pascual i Rècop). Preveuen tenir acabats aquest abril els murs de contenció del futur soterrani. En paral·lel avança també la retirada de les pedres de Montjuïc de dos murs del segle XVIII que l’església va integrar a la part posterior i que se suprimiran.

Al maig toca prospecció arqueològica. Els especialistes examinaran les terres a extreure per verificar que no hi hagi restes de valor amenaçades.